Esperit mariner

És cert que Llançà s'ha convertit en un dels centres turístics més importants de l'extrem nord de la costa catalana, farcit dels atractius de tota mena que ofereix una situació geogràfica envejable, en unes terres retallades per un paisatge litoral escarpat, gairebé purament mineral, entre dos espais protegits, el parc natural del Cap de Creus i el de l'Albera, d'una bellesa descarnada, sense ornaments. Però el poble guarda amb zel també una llarga història marinera, un passat que es respira encara en el barri del port, ara zona residencial, i en els seus vells carrerons costeruts propis dels petits pobles empordanesos, i que la festivitat dedicada a la Mare de Déu del Carme posa encara més en evidència.

Durant aquest cap de setmana, que obrirà divendres una missa en honor de la Verge a la capella del port, amenitzada pels cants de la Coral Palandriu, i que culminarà, al migdia, la processó marinera que encapçala una imatge engalanada de la Mare de Déu sobre un vaixell, la població es veurà immersa en un seguit d'activitats festives, amb grups d'animació, xaranga, jocs per a la mainada, espectacles de màgia, balls, havaneres i un gran castell de focs d'artifici.

Avui queden poques barques de pesca professional a les platges de Llançà, amb un port que acull sobretot embarcacions esportives i d'esbarjo, dedicades als passejos, el submarinisme i els ensenyaments nàutics. De totes maneres, l'esperit mariner de Llançà, associat indiscutiblement a la pesca amb palangre, es pot reviure encara amb la tria del peix a l'arribada de les barques al port, que acostuma a ser pels volts de dos quarts de cinc de la tarda de dilluns a divendres.

A banda de l'ànima marinera de Llançà, el seu nucli antic, d'origen medieval, a uns dos quilòmetres de la costa, reflecteix encara la vocació agrícola de la població en els seus petits carrerons estrets, flanquejats per edificis curosament rehabilitats, que conflueixen a la plaça Major, presidida per l'Arbre de la Llibertat, un gran plataner que evoca els ideals lliberals del segle XIX. També a la plaça s'alça imponent l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII. Per visitar-la, fora de les hores de culte, cal demanar la clau a l'encarregat del Museu de l'Aquarel·la.

Fora del nucli urbà, a 6 km per una pista sense asfaltar que remunta el torrent de Valleta, s'amaga una petita joia romànica: l'església de Sant Silvestre de Valleta, que també paga la pena visitar.