La cultura popular, sota mínims

Debats interns

Dins les colles hi ha grans debats: hi ha qui pensa que adap­tar-se a aquest for­mat des­vir­tua l’essència de la festa i pre­fe­reix espe­rar, però la majo­ria s’hi han inten­tat adap­tar perquè tenen ganes de sor­tir i, sobre­tot, perquè temen que, si no hi ha un mínim d’acti­vi­tat, se’n res­sen­ti­ran i tin­dran pro­ble­mes per tor­nar a arren­car. “Algu­nes expres­si­ons cul­tu­rals ja estan a punt de des­a­parèixer i és segur que hi ha colles que no tira­ran enda­vant. Això ja ha pas­sat i pas­sarà arreu; en el cas de les pun­tai­res, hem tin­gut un cen­te­nar de bai­xes, un 10% del total, i això és extra­po­la­ble a la resta d’enti­tats”, adver­teix la pre­si­denta de l’ENS i també de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Pun­tai­res. La Fede­ració de Dia­bles i Dimo­nis de Cata­lu­nya està pre­o­cu­pada espe­ci­al­ment per les colles infan­tils, ja que “qual­se­vol acti­vi­tat neces­sita un relleu gene­ra­ci­o­nal per man­te­nir-se i als infants els cal una dinàmica cons­tant d’acti­vi­tats per impli­car-s’hi”. És per això, asse­nyala el seu pre­si­dent, Pep Enric Martí, que des del pri­mer dia han pro­mo­gut que, tot i els múlti­ples obs­ta­cles, “es con­tinuïn fent acti­vi­tats inter­nes per seguir dina­mit­zant les colles”.

La direc­tora gene­ral de Cul­tura Popu­lar i Asso­ci­a­ci­o­nisme Cul­tu­ral, Maria Àngels Blasco, admet que per culpa de la Covid, que ha agreu­jat pro­ble­mes de fons que ja patia el sec­tor, “hi haurà colles que no sobre­viu­ran i d’altres que per­dran molta massa mus­cu­lar i tin­dran difi­cul­tats per posar-se al dia”. Per inten­tar aju­dar-les en els nom­bro­sos fronts que tenen oberts, el govern va pre­sen­tar al març el pla de reac­ti­vació de la cul­tura popu­lar. Inclou aju­des per cobrir des­pe­ses estruc­tu­rals de les enti­tats, d’adqui­sició i millora d’equi­pa­ment tec­nològic i de con­sul­to­ria, entre d’altres, que sumen 2,15 mili­ons. El pla pre­veu també una prova pilot per poder tor­nar a fer assa­jos en el món cas­te­ller, amb tests d’antígens de con­trol. Qua­tre colles esco­lli­des per la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i la Coor­di­na­dora de Colles Cas­te­lle­res de Cata­lu­nya par­ti­ci­pa­ran en aquest estudi de sis set­ma­nes que, com avança Blasco, “donarà pis­tes de com haurà de ser la represa no només en el món cas­te­ller, sinó en altres àmbits de la cul­tura popu­lar”.

Cul­tura i també salut

A Cata­lu­nya, la cul­tura popu­lar mou 5.000 asso­ci­a­ci­ons i 480.000 per­so­nes, i l’impacte econòmic vin­cu­lat al tre­ball de volun­ta­riat puja fins als 600 mili­ons, sense par­lar de la impor­tant funció de cohesió social que fa. També estan reco­ne­guts els bene­fi­cis de l’asso­ci­a­ci­o­nisme i la par­ti­ci­pació cul­tu­ral en la salut física i emo­ci­o­nal dels que hi par­ti­ci­pen i en gau­dei­xen.

Tot això rei­vin­dica el mani­fest La cul­tura popu­lar és necessària, pro­mo­gut per 45 asso­ci­a­ci­ons i ja amb 150 enti­tats adhe­ri­des. Denun­cia “el rei­te­rat tracte d’oblit que les fes­tes majors i la cul­tura popu­lar han rebut, durant mesos, en les revi­si­ons de mesu­res del Pro­ci­cat” i recorda que, cons­ci­ents de la gra­ve­tat del moment, tots els col·lec­tius de cul­tura popu­lar han estat sem­pre “pro­ac­tius” i han pre­sen­tat “pro­jec­tes rao­nats i rao­na­bles” per tor­nar a l’acti­vi­tat. Andreu Ber­nadàs, pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana dels Tres Tombs i un dels impul­sors del mani­fest, en posa un exem­ple molt gràfic: “Per què es per­met una Volta ciclista, que és com una cer­ca­vila de bicis, i no una de gegants?” Les enti­tats exi­gei­xen un “tracte igual” que el que s’ha con­ce­dit a la resta del sec­tor cul­tu­ral, que es confiï en la seva capa­ci­tat i experiència i que es facin estu­dis “acu­rats” de les pos­si­bi­li­tats que cada espai ofe­reix per donar cabuda a expres­si­ons de cul­tura popu­lar i fes­tiva.

El marge de mani­o­bra ha estat petit a tot arreu, però com que l’Ajun­ta­ment és qui dona o no els per­mi­sos per fer actes, depèn molt de cada poble o ciu­tat que s’hagin pogut fer més o menys coses. El pri­mer estiu de pandèmia, per exem­ple, els Gegan­ters de Casa­blanca de Sant Boi de Llo­bre­gat ja van poder fer petits espec­ta­cles als patis d’escola de la ciu­tat. En el cas de la capi­tal cata­lana i tenint en compte que “les nor­mes són inter­pre­ta­bles”, explica Fran­cesc Fabre­gat, cap de Cul­tura Popu­lar de l’Ins­ti­tut de Cul­tura de Bar­ce­lona, el lema va ser que “la cul­tura no se suspèn ni s’ajorna, sinó que s’adapta”, de manera que no s’han dei­xat de pro­gra­mar actes, encara que s’hagues­sin de fer en for­mat híbrid. De fet, Fabre­gat des­taca que aquesta “dua­li­tat” entre el for­mat pre­sen­cial i el vir­tual és de les poques coses bones que ens dei­xarà la pandèmia. “La crisi ha acce­le­rat molt l’ús de les noves tec­no­lo­gies –recorda– i s’han retransmès molts actes, com un con­cert de música antiga a l’església del Pi que, per Face­book Live, va ser seguit per 300 per­so­nes, algu­nes fins i tot de Xile.” Deixa clar que res podrà suplir el con­tacte físic, però pro­nos­tica que cen­te­nars d’actes, xer­ra­des i tallers “aca­ba­ran vivint també a les xar­xes soci­als”.

La tec­no­lo­gia era, de fet, l’assig­na­tura pen­dent d’un món tan tra­di­ci­o­nal com és el de la cul­tura popu­lar, i mol­tes de les colles estan apro­fi­tant aquest temps d’impasse per crear comp­tes o actu­a­lit­zar els exis­tents amb fotos i vídeos d’acti­vi­tats d’anys ante­ri­ors o de l’era Covid. És una manera de fer pre­sent i difon­dre el ric patri­moni cul­tu­ral del país ara que l’acti­vi­tat al car­rer és tan limi­tada, encara que tot­hom con­fia que després de l’estiu el marge de mani­o­bra sigui més gran.