Societat

La cultura popular, sota mínims

queixa

El sector lamenta que el Procicat no hagi deixat que s’adapti al nou context i, en canvi, sí que ho hagi permès amb altres activitats

Preocupa que l’aturada afecti la continuïtat d’algunes colles i dificulti encara més el relleu generacional

S’han passejat gegants pels carrers del poble amb remolc, s’han muntat trobades geganteres virtuals i, quan la normativa ho ha permès, com ara, s’han fet mostres de balls amb el públic assegut en cadires i amb aforament limitat. Des del març de l’any passat no s’ha pogut celebrar ni un sol correfoc, però diables i diablesses han muntat espectacles pirotècnics aeris, han gravat en vídeo els seus tradicionals versos satírics i, en dates assenyalades, han penjat a Spotify els seus tocs de tabal. Fins i tot les puntaires, que fa més d’un any que no poden organitzar cap trobada, s’han posat al dia amb les noves tecnologies i han impartit classes online.

Colles i federacions han fet el que han pogut per mantenir-se actives, però és un fet que la cultura popular està sota mínims. Especialment castigada per les restriccions anti-Covid, ja que no se li ha donat el mateix marge de maniobra que han tingut altres sectors per poder-se reinventar. “El Departament de Cultura ens ha defensat, però amb el Procicat ens hem sentit maltractats; no ha confiat en el sentit de la responsabilitat de les entitats i no hem pogut fer res al carrer, tot i que ens havíem trencat la closca per pensar com ens podíem adaptar i fer activitats segures”, lamenta Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), entitat que actualment agrupa fins a 31 federacions de cultura popular i mou més de 450.000 persones.

Sant Jordi marca, tradicionalment, el tret de sortida de la temporada de castellers, geganters i portadors de bestiari festiu, grallers, aplecs i concursos de sardanes, cobles, diables, trabucaires, esbarts dansaires, Tres Tombs, puntaires, catifaires i balls de diables i de bastons, entre moltes altres expressions de la cultura popular de casa nostra. El 2020 va ser un any perdut: només en el món de la sardana, es van anul·lar més de 2.000 actes. El present és ara incert. Després que el Procicat suspengués entre el gener i el març “totes les activitats de cultura popular i tradicional” –una mesura taxativa que va ser una galleda d’aigua freda per al sector–, ara es tornen a autoritzar actes en format espectacle, és a dir, que han de ser estàtics i fer-se en llocs tancats o perimetrats, amb el públic assegut i aforament reduït.

Debats interns

Dins les colles hi ha grans debats: hi ha qui pensa que adaptar-se a aquest format desvirtua l’essència de la festa i prefereix esperar, però la majoria s’hi han intentat adaptar perquè tenen ganes de sortir i, sobretot, perquè temen que, si no hi ha un mínim d’activitat, se’n ressentiran i tindran problemes per tornar a arrencar. “Algunes expressions culturals ja estan a punt de desaparèixer i és segur que hi ha colles que no tiraran endavant. Això ja ha passat i passarà arreu; en el cas de les puntaires, hem tingut un centenar de baixes, un 10% del total, i això és extrapolable a la resta d’entitats”, adverteix la presidenta de l’ENS i també de l’Associació Catalana de Puntaires. La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya està preocupada especialment per les colles infantils, ja que “qualsevol activitat necessita un relleu generacional per mantenir-se i als infants els cal una dinàmica constant d’activitats per implicar-s’hi”. És per això, assenyala el seu president, Pep Enric Martí, que des del primer dia han promogut que, tot i els múltiples obstacles, “es continuïn fent activitats internes per seguir dinamitzant les colles”.

La directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Maria Àngels Blasco, admet que per culpa de la Covid, que ha agreujat problemes de fons que ja patia el sector, “hi haurà colles que no sobreviuran i d’altres que perdran molta massa muscular i tindran dificultats per posar-se al dia”. Per intentar ajudar-les en els nombrosos fronts que tenen oberts, el govern va presentar al març el pla de reactivació de la cultura popular. Inclou ajudes per cobrir despeses estructurals de les entitats, d’adquisició i millora d’equipament tecnològic i de consultoria, entre d’altres, que sumen 2,15 milions. El pla preveu també una prova pilot per poder tornar a fer assajos en el món casteller, amb tests d’antígens de control. Quatre colles escollides per la Universitat Rovira i Virgili i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya participaran en aquest estudi de sis setmanes que, com avança Blasco, “donarà pistes de com haurà de ser la represa no només en el món casteller, sinó en altres àmbits de la cultura popular”.

Cultura i també salut

A Catalunya, la cultura popular mou 5.000 associacions i 480.000 persones, i l’impacte econòmic vinculat al treball de voluntariat puja fins als 600 milions, sense parlar de la important funció de cohesió social que fa. També estan reconeguts els beneficis de l’associacionisme i la participació cultural en la salut física i emocional dels que hi participen i en gaudeixen.

Tot això reivindica el manifest La cultura popular és necessària, promogut per 45 associacions i ja amb 150 entitats adherides. Denuncia “el reiterat tracte d’oblit que les festes majors i la cultura popular han rebut, durant mesos, en les revisions de mesures del Procicat” i recorda que, conscients de la gravetat del moment, tots els col·lectius de cultura popular han estat sempre “proactius” i han presentat “projectes raonats i raonables” per tornar a l’activitat. Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs i un dels impulsors del manifest, en posa un exemple molt gràfic: “Per què es permet una Volta ciclista, que és com una cercavila de bicis, i no una de gegants?” Les entitats exigeixen un “tracte igual” que el que s’ha concedit a la resta del sector cultural, que es confiï en la seva capacitat i experiència i que es facin estudis “acurats” de les possibilitats que cada espai ofereix per donar cabuda a expressions de cultura popular i festiva.

El marge de maniobra ha estat petit a tot arreu, però com que l’Ajuntament és qui dona o no els permisos per fer actes, depèn molt de cada poble o ciutat que s’hagin pogut fer més o menys coses. El primer estiu de pandèmia, per exemple, els Geganters de Casablanca de Sant Boi de Llobregat ja van poder fer petits espectacles als patis d’escola de la ciutat. En el cas de la capital catalana i tenint en compte que “les normes són interpretables”, explica Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, el lema va ser que “la cultura no se suspèn ni s’ajorna, sinó que s’adapta”, de manera que no s’han deixat de programar actes, encara que s’haguessin de fer en format híbrid. De fet, Fabregat destaca que aquesta “dualitat” entre el format presencial i el virtual és de les poques coses bones que ens deixarà la pandèmia. “La crisi ha accelerat molt l’ús de les noves tecnologies –recorda– i s’han retransmès molts actes, com un concert de música antiga a l’església del Pi que, per Facebook Live, va ser seguit per 300 persones, algunes fins i tot de Xile.” Deixa clar que res podrà suplir el contacte físic, però pronostica que centenars d’actes, xerrades i tallers “acabaran vivint també a les xarxes socials”.

La tecnologia era, de fet, l’assignatura pendent d’un món tan tradicional com és el de la cultura popular, i moltes de les colles estan aprofitant aquest temps d’impasse per crear comptes o actualitzar els existents amb fotos i vídeos d’activitats d’anys anteriors o de l’era Covid. És una manera de fer present i difondre el ric patrimoni cultural del país ara que l’activitat al carrer és tan limitada, encara que tothom confia que després de l’estiu el marge de maniobra sigui més gran.

LES FRASES

Hi ha entitats i colles que no tiraran endavant; això està passant i passarà en totes les activitats
Rosa Maria Provencio
presidenta Ens
Ens preocupa sobretot el relleu generacional; els nens necessiten tenir una activitat constant
Pep Enric Martí
president fed. diables catalunya
Per què s’autoritza una Volta ciclista, que és com una cercavila de bicis, i no una de gegants?
Andreu Bernadàs
president fed. dels tres tombs
Farem una prova pilot als castells amb tests d’antígens per estudiar com podem reprendre l’activitat
Maria Àngels Blasco
dir. gen. cultura popular


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

A peu, de Núria a Montserrat

Vall de Núria (Queralbs)
Ana Martínez i Susana Escalera
ASSOCIACIÓ DE NENS DESAPAREGUTS DE LA RIUADA DEL 1962

“Hem de saber si va haver-hi adopcions irregulars”

TERRASSA
urbanisme

Collboni aborda ara el projecte global de la remodelació de la plaça dels Àngels

barcelona
successos

Investiguen un possible atac d’un os a un senglar

Baix Aran

El restaurant Empòrium, premiat amb dos sols de la Guia Repsol

castelló d’empúries

Un sisè bloc s’apuntalarà per esquerdes, però no s’ha desallotjat

Badalona
equipaments

La Paeria millora l’accessibilitat a tres centres cívics de Lleida

LLEIDA

Territori licita la redacció del perllongament de L4 de metro entre La Pau i La Sagrera

Barcelona

ERC de Roses reclama al govern que no aturi el projecte del nou arxiu municipal

roses