Societat

El foc castiga la Baixa Segarra

El pitjor incendi de l’estiu ha cremat gairebé 1.400 hectàrees en dos dies

El sinistre, amb un foc de molta potència, posa els equips d’emergència en una situació de molt estrès

Confinats els veïns de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles

La Baixa Segarra crema. El pai­satge situat al nord-est de la Conca de Bar­berà, sota la comarca que capi­ta­neja Cer­vera, i amb un parell de muni­ci­pis per­ta­nyents a la veïna Anoia, va viure ahir el segon dia con­se­cu­tiu de foc, un foc molt vio­lent que va posar els equips d’emergència en una situ­ació de “molt estrès”, segons va reconèixer David Bor­rell, ins­pec­tor en cap dels Bom­bers de la Gene­ra­li­tat. El que dis­sabte a un quart de qua­tre de la tarda va començar com un foc en camps de con­reu, ahir ja s’havia con­ver­tit en el pit­jor incendi de la tem­po­rada, que a la nit con­ti­nu­ava actiu després d’haver cal­ci­nat gai­rebé 1.400 hectàrees de ter­reny, entre bosc i camps. La majo­ria del ter­reny afec­tat, 940 hectàrees, és fores­tal.

Durant tot el dia d’ahir, la prin­ci­pal pre­o­cu­pació dels bom­bers era que no es declarés cap altre gran incendi al país, perquè la virulència de les fla­mes obli­gava a des­ti­nar-hi tots els efec­tius dis­po­ni­bles i un altre sinis­tre els hau­ria por­tat a reduir el nom­bre de bom­bers i apa­rells aeris que tre­ba­lla­ven a la Baixa Segarra.

Men­tre els bom­bers tre­ba­lla­ven inten­sa­ment per atu­rar el cap del foc, que es diri­gia cap al muni­cipi de Sant Martí de Tous, a la cua del sinis­tre, en el punt d’ignició, els Agents Rurals tre­ba­lla­ven en la inves­ti­gació de l’ori­gen del foc. No ha trans­cen­dit encara quina en podria ser la causa, però segons va expli­car Joan Delort, màxim res­pon­sa­ble d’extinció d’incen­dis, es tre­ba­lla en dues hipòtesis. Les fla­mes van començar en un camp situat al punt qui­lomètric 25 de la car­re­tera local C-241d, al terme muni­ci­pal de les Piles, però molt a prop de Santa Coloma de Que­ralt. Aquesta pro­xi­mi­tat del foc amb una car­re­tera fa pen­sar en una negligència humana o en un ori­gen mecànic.

Des d’aquest punt, el foc es va allar­gas­sar, com si fos una pin­ze­llada d’esquerra a dreta damunt un paper, amb un cap d’incendi molt vio­lent que difi­cul­tava molt les tas­ques dels bom­bers. Després que dis­sabte les fla­mes pas­ses­sin per Bell­prat –on s’han cre­mat més de 1.000 hectàrees– i Santa Maria de Mira­lles, ahir es diri­gien de manera amenaçadora cap a Sant Martí de Tous.

Tan peri­llosa era la situ­ació que a última hora de la tarda es va deci­dir con­fi­nar la població de Santa Maria de Mira­lles i Sant Martí de Tous i fer desa­llot­jar la urba­nit­zació de Ca n’Auba­reda, cap on es diri­gien les fla­mes empe­ses per la mari­nada.

David Bor­rell va expli­car que es tracta d’un foc que al seu cap fa “mol­tes car­re­res” i aquest fet feia témer que en qual­se­vol moment pogués sal­tar i esten­dre’s. El poten­cial de foc de l’incendi és de 5.000 hectàrees. Els Bom­bers de la Gene­ra­li­tat van dema­nar la col·labo­ració dels page­sos, per tal que llau­res­sin els camps, i van rebre el suport d’efec­tius del govern espa­nyol, que hi va enviar avi­ons i per­so­nal de l’exèrcit.

Per l’acció de les fla­mes es van haver de desa­llot­jar 53 masies dis­se­mi­na­des pels muni­ci­pis afec­tats i dos grups de joves que esta­ven de colònies a la zona. El cas­tell de Que­ralt, al terme de Bell­prat, va que­dar envol­tat de fla­mes i tot l’entorn natu­ral que tenia als peus, cal­ci­nat.

Al lloc de coman­da­ment de l’incendi, s’hi va des­plaçar ahir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, i la pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs. El pre­si­dent va reque­rir la col·labo­ració dels ciu­ta­dans, als quals va dema­nar que aquests dies evi­tin acti­vi­tats de risc al medi natu­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.