Societat

La manta deserta de Barcelona

La falta de turistes i la pressió policial han posat fi a la venda ambulant a Barcelona

Molts venedors es dediquen ara a recollir ferralla

En municipis com Roses i Cambrils el fenomen es manté amb menys activitat

En Lassana, jove, senegalès, empeny un carretó de supermercat un dimecres al migdia per la vorera del carrer Joaquim Pou, a tocar de la Via Laietana, en direcció a l’avinguda de la Catedral. S’atura un moment per explicar la seva història. Viu a Sant Boi i cada dia es desplaça fins a Barcelona per dur-hi a terme la seva feina: recórrer els carrers del centre de la ciutat a la recerca de qualsevol material de rebuig que contingui ferro per vendre’l a un ferroveller. Els seus ingressos depenen de la “sort” i, d’aquesta manera, segons com vagi el periple, al cap del dia aconsegueix guanyar “5, 10 o 20 euros”, que tampoc és gaire més del que aconseguia amb la seva feina anterior.

En Lassana és un dels centenars de joves, majoritàriament africans, que fins al 2019 es van dedicar al negoci de la venda ambulant a les zones turístiques de Barcelona, una activitat coneguda com a “top manta”. L’acció de la policia, primer, i la irrupció de la Covid-19, després, han posat fi a aquesta pràctica, que va arribar a convertir-se en un problema social per les queixes dels comerciants, les operacions policials i la insistència dels venedors de persistir amb la seva activitat, que, al cap i a la fi, era la seva única font d’ingressos econòmics.

El jove Lassana reconeix que la combinació de la Covid –amb el confinament i la disminució del turisme– i el setge policial ha estat fatal per a la seva tasca. Quan es va acabar el confinament, van intentar reprendre l’activitat, però la pressió de la policia ho va fer impossible. Aleshores, ell i molts companys van canviar la manta pel carretó i el ferro.

D’aquesta manera, una passejada aquests dies d’agost pel centre de Barcelona permet comprovar que l’estesa de llençols que hi havia hagut fins a l’estiu del 2019 a la zona del Port Vell, al passeig de Joan de Borbó i al Moll de la Fusta, amb articles de roba, calçat, ulleres de sol i d’altres, ha desaparegut completament. Les poques activitats de venda ambulant que es poden veure són a l’entorn de la catedral de Barcelona. Dimecres passat, per exemple, en el mateix moment que en Lassana deambulava pel barri Gòtic, al carrer del Bisbe hi havia quatre pakistanesos amb un petit llençol a terra venent ventalls a 1 euro als turistes. Els venedors de ventalls tenen la mateixa actitud vigilant i nerviosa que qualsevol persona que du a terme una activitat no permesa al carrer. Sempre a punt per recollir el gènere quan veuen de lluny un cotxe de la policia, i utilitzen els embornals propers per amagar els ventalls, com es fa també a la Barceloneta amb els que venen mojitos de manera il·legal, que els amaguen a llocs insalubres.

L’últim estiu dels manters a Barcelona va ser el del 2019. Aquell any, l’entrada d’Albert Batlle a la regidoria de Seguretat de Barcelona va suposar un canvi d’estratègia municipal, cedint a les peticions de diversos sectors socials que demanaven mà de ferro amb aquest col·lectiu.

El dispositiu que el juliol d’aquell any es va desplegar contra els venedors ambulants va ser molt contundent i va tenir la participació dels Mossos, la policia portuària i la Guàrdia Urbana, que van fer impossible que es dugués a terme l’activitat.

Els manters es caracteritzen per tenir molta mobilitat i, si hi ha dificultats per treballar a Barcelona, es desplacen a altres llocs. Això fa que la venda ambulant es mantingui encara en municipis turístics com ara Roses i Cambrils. A la població alt-empordanesa encara hi actuen, tot i que enguany no s’han produït incidents destacats entre els manters i la policia local, informa Joan Puntí. L’activitat no arriba als nivells del 2019, però es manté constant. La policia local insisteix en els comissos durant les rutes de transport entre els llocs on tenen la mercaderia guardada i la zona de venda, unes actuacions que són gairebé diàries.

A Cambrils, la policia local reconeix que hi ha menys manters que en anys anteriors.

Les vambes de l’èxit

Ningú com aquells que es dediquen a la venda ambulant té ganes de sortir de la precarietat i prosperar en aquesta vida. El somriure llarguíssim de Lamine Sarr és el camí d’aquest periple vital que en el seu cas està a punt de fer-se realitat. En Lamine és un dels portaveus del Sindicat de Manters. Des de fa uns anys, constituïts en cooperativa, van decidir que calia deixar de ser venedors de productes d’altri per ser productors dels seus propis objectes de venda, sobretot roba, amb una marca i un logo distintius. El juny passat, aquesta estratègia va fer un pas endavant significatiu amb la presentació d’un calçat produït per la marca Top Manta i que en poc temps ha tingut molt d’èxit. “Vam fer una primera producció de 400 parells i en vint dies en vam vendre 380”, explica en Lamine, satisfet de l’èxit de la iniciativa. La venda de vambes no s’atura i ara tenen en marxa una nova remesa de 500 parells, en fabricació. “Ja es poden reservar en el lloc web i triar model i número”, avisa Lamine Sarr.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.