El fracàs de la variant de Sant Daniel va obligar a recórrer a l’autopista
Una plataforma ciutadana ja reclamava als anys 80 que l’AP-7 s’adaptés com a via de circumval·lació de Girona, solució que finalment es va haver d’adoptar
Un contribuent destacat al calaix de sastre que és l’AP-7 a la demarcació de Girona és la inexistència d’una variant de l’N-II en aquesta ciutat que doni el rendiment desitjat. La variant de Girona de la nacional per la vall de Sant Daniel es va obrir el 1993 per evitar que el trànsit creués la ciutat. El fet de ser d’un sol carril per sentit i d’esdevenir un tram amb molts accidents va fer evident la necessitat de desdoblar la nacional a l’altura de Girona, però en descartar-se aquesta possibilitat, finalment l’alternativa aplicada va ser convertir l’AP-7 en la variant. De fet, això és el que es demanava des d’alguns sectors de la societat local quan a la dècada de 1980 es va començar a projectar el pas per Sant Daniel, un espai natural que finalment es va obrir a la carretera tot i les queixes que hi va haver. Una coordinadora –N-II per l’Autopista, s’anomenava– va vertebrar les mobilitzacions.
Ara fa una dècada es va començar a ampliar l’AP-7, per fases, amb un tercer carril entre Fornells, al sud de Girona, i Vilafreser (Vilademuls) al nord. La variant per l’autopista, completada el 2014, fa 22 km, que són gratuïts si s’entra i surt dins dels seus límits. De manera gairebé immediata, mentre que l’N-II de Sant Daniel perdia un 40 % de volum trànsit diari (uns 7.500 cotxes i camions), la variant a l’AP-7 veia incrementat el nombre de vehicles en uns 8.000.
L’ús d’aquest tram ha anat augmentant i l’any 2018 ja hi passaven 46.000 vehicles al dia, dels quals 13.000 eren camions. El 2013, que és l’any abans d’aplicar-se la gratuïtat entre Fornells i Vilafreser, s’hi havien registrat 39.000 vehicles, dels quals 9.000 eren pesants.
Per tal d’agilitzar el pas per les estacions de peatge dels usuaris que no han de pagar es va distribuir els adhesius RondaGi, similars al Teletac.