medi ambient
Augmenta la contaminació de mercuri en peixos de l'Ebre
evolució · Les anàlisis fetes en carpes el 2008 i el 2009 aigües avall del pantà de Flix mostren l'índex de mercuri més alt de l'última dècada acumulació · La Confederació Hidrogràfica detecta hexaclorobenzè i DDT en peixos
La contaminació per mercuri detectada en els peixos de l'Ebre al pas per Ascó –aigües avall de l'embassament de Flix– ha augmentat dràsticament durant els anys 2008 i 2009 en relació amb la mitjana de l'última dècada, segons es recull en l'últim informe anual de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sobre la xarxa de control de substàncies perilloses a la conca. La concentració mitjana detectada en carpes (Cyprinus carpio) analitzades en aquest punt de l'Ebre entre el 1999 i el 2009 va ser de 340 micrograms de mercuri per quilo de peix, mentre que les anàlisis del 2008 indicaven una concentració de 944 micrograms i la de l'any passat va ser de 658 micrograms (vegeu el gràfic). La normativa estatal sobre peix per a consum humà, del 1982, marca una concentració màxima autoritzada de 300 micrograms de mercuri per quilo de peix, mentre que la directiva europea –pendent d'adaptar a l'Estat espanyol– estableix com a norma de qualitat ambiental el límit de 20 micrograms de mercuri per quilo de peix.
Javier Sanromá, cap de l'àrea de qualitat de la CHE, ha indicat a aquest diari que “no hi ha una explicació clara del notable increment detectat en la contaminació de peixos a Ascó els anys 2008 i 2009, i no es pot descartar que es tracti d'una variable estadística a causa del baix nombre de mostres analitzades; cal estar alerta, però s'ha d'esperar uns anys per veure si la contaminació continua sent alta”.
Tot i la precaució a l'hora de valorar les dades, Sanromá recorda que “aigües amunt d'Ascó hi ha l'embassament de Flix, on s'han acumulat durant molts anys grans quantitats de residus; i la planta d'Ercros, on encara es fa servir mercuri en el procés productiu”. Així, el tècnic de la CHE recorda que els peixos actuen sovint com a bioacumuladors de les substàncies tòxiques que hi ha en baixes concentracions a l'aigua o als sediments. De fet, a banda de mercuri, les carpes analitzades a Ascó tenien també nivells alts d'hexaclorobenzè i de DDT.
No obstant això, l'informe de la CHE indica que l'any passat no es van detectar en aquest punt de l'Ebre incompliments de la normativa pel que fa a concentracions de substàncies tòxiques a l'aigua i als sediments del riu.
Problemes amb els veïns
De les 13 localitzacions de la xarxa de control de la CHE a l'Ebre, les concentracions més elevades de mercuri en peixos es van detectar l'any passat a Ascó, Xabarrella i Montsó, en tres punts situats aigües avall d'importants indústries químiques.
En el cas de l'embassament de Xabarrella, al riu Gállego (afluent de l'Ebre), les dades recollides en l'informe són francament molt més preocupants, ja que també s'ha trobat mercuri i hexaclorociclohexà per sobre dels nivells admissibles en les anàlisis que s'han agafat directament en mostres d'aigua del riu.
S'hi pot pescar però no s'ha de menjar el peix
El febrer del 2008, el govern estatal i la Generalitat van presentar els informes sobre la qualitat de l'aigua de l'Ebre des de Flix fins al Delta. Responent a la preocupació per la contaminació del plantà de Flix, els informes destacaven que no s'havia detectat cap incompliment de la normativa de qualitat de l'aigua de l'Ebre. No obstant això, s'indicava que els peixos analitzats a la zona superaven els nivells de toxicitat permesos, i l'administració estatal va apuntar la possibilitat de prohibir la pesca a la zona. Fonts del Departament de Medi Ambient han indicat que el tram de l'Ebre entre Flix i Ascó és considerat “zona de pesca sense mort” (s'hi pot pescar però cal tornar els peixos al riu) i no cal prohibir explícitament el consum del peix que se n'extreu. Si s'hi pesquen exemplars d'espècies no autòctones –com ara el silur–, “tampoc s'han de consumir; oficialment aquest peix ha de ser considerat un residu orgànic”.