De raiers i altres oficis

Cada estiu, per a mig agost, l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre organitza la baixada de dos rais entre els Clops de Fígols i el Pont d'Espia, a Coll de Nargó. És la seva manera d'homenatjar els raiers, un ofici arriscat i molt dur, desaparegut als anys trenta del segle XX, que consistia a baixar fusta pel riu, fins a les terres del sud. La fusta es transportava lligant les bigues entre si, formant una plataforma anomenada rai, sobre la qual viatjaven els raiers.

La millora del transport per carretera i la construcció de grans embassaments van provocar la desaparició d'aquest ofici, al qual els homes de Coll de Nargó s'havien dedicat durant desenes d'anys. Amb l'objectiu de recuperar la memòria d'aquest antic ofici, l'any 1982 es van fer baixar dos rais per un tram del riu, una tradició que s'ha mantingut fins ara, amb periodicitat anual. La festa, que se celebra habitualment el tercer diumenge d'agost, tot i que aquest any es farà el dissabte dia 14, consisteix en la baixada de rais, una ofrena floral al monument de la Dona del Raier, tallers de rais per a la mainada i una botifarrada popular. Els dies abans es fa el muntatge dels rais a la plaça de l'Ajuntament. És el moment en què es pot veure com es lliguen els troncs amb les redortes de llucs d'avellaner, com s'emplacen els timons i com es traven els diferents trams.

La festa i el Museu del Raier de Coll de Nargó, situat a l'antiga església de la Verge del Roser, són els únics vestigis d'aquest vell ofici que queden a l'Alt Urgell.

El Museu del Raier és també un bon punt de partida per endinsar-nos en el patrimoni etnogràfic de l'Alt Urgell tot recorrent l'anomenada Ruta dels oficis d'ahir. L'objectiu d'aquesta ruta és recuperar la memòria al voltant de diverses ocupacions tradicionals característiques del territori. Així, a l'antiga farinera de Montferrer, construïda l'any 1911, podrem descobrir com abans de la introducció de la vaca de llet la major part dels conreus de les terres de l'Alt Urgell estaven dedicades al cereal. També podrem saber alguna cosa més sobre els instruments amb què els vells acordionistes van fer ballar diverses generacions de pirinencs, al Museu de l'Acordió d'Arsèguel. Aquest petit poblet, conegut precisament per la famosa Trobada d'Acordionistes del Pirineu, està situat dalt d'un turó, amb el Cadí al fons. Baixant a la vall, al costat del Segre i el pont que serveix per travessar-lo, hi ha un petit nucli amb algunes cases conegut com el Pont d'Arsèguel, on a principis del segle XX es va edificar una fàbrica de llanes que ha funcionat a ple rendiment fins fa poc temps. Actualment, és un espai obert al públic on s'explica el procés de producció artesana dels teixits de llana. Si ens acostem fins a Pont de Bar, descobrirem que la cultura del vi va tenir un fort arrelament al Pirineu fins a la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX. A Oliana veurem un dels pous de gel més ben conservats del Pirineu català i a Tuixent aprendrem sobre una ocupació molt específica de la vall de la Vansa, la de les trementinaires.