Aquest any que acabem de deixar enrere Brahma Kumaris ha fet 40 anys. Va ser el 1980, quan a casa nostra es començava a parlar de la meditació com una autèntica novetat, que Anthony Strano, un membre d’aquesta associació espiritual que vivia a Londres, va venir a Barcelona a fer una xerrada (convidat per una senyora que n’havia sentit a parlar i que va oferir un pis durant un any perquè s’hi fessin activitats). Aquell embrió va donar fruit i poc després, dues persones més de la seu de Londres van venir a iniciar el que seria la comunitat espiritual Brahma Kumaris, que ha tingut a Barcelona la seu principal de Catalunya i de l’Estat. El primer centre de l’associació va estar en un pis del carrer Sant Antoni Maria Claret i d’allà van anar al carrer Comte Borrell, a sobre del famós bar Alegria. “Estant en aquest lloc, l’any 1985, va ser quan la meva família i jo, que tan sols tenia 14 anys, vam conèixer Brahma Kumaris. Aleshores era presidenta de l’entitat Míriam Subirana”, explica la Marta Matarín, que avui amb cinc persones més (de Madrid, Sevilla i València) coordina Brahma Kumaris a tot l’Estat.
La seu emblemàtica, que just abans de la pandèmia van haver de mig deixar, ha estat al carrer Diputació?
Sí, hem estat 27 anys en aquell enorme pis de l’Eixample, però no ens podíem permetre el lloguer. Allà ara hi mantenim els baixos, amb la botiga i una sala petita per fer meditació, però just abans de la pandèmia ja ens vam traslladar al carrer Porta, a Nou Barris. Necessitàvem una gran sala per fer meditacions, conferències i tallers, i aquí ho vam trobar. I va molt bé: molta gent del barri ve a fer meditació amb nosaltres.
S’ha meditat més en pandèmia?
Sí, meditar ha estat una necessitat. Mira, quan vam obrir la nova seu, en un carrer on pràcticament no hi havia res, al principi, com qualsevol establiment nou, la gent estava a l’expectativa. Quan vam posar els rètols que érem un centre de meditació, primer ens van mirar amb recel però després es va crear il·lusió al voltant nostre i ara tenim molts veïns que venen al centre. La gent es va dient els uns als altres que poden venir aquí a meditar, a estar tranquils; és molt bonic poder oferir aquest espai de tranquil·litat.
La gent valora més les petites coses?
Per un cantó sí que veiem que hi ha gent que valora molt més el contacte físic amb els altres, el fet de connectar amb l’energia dels altres, però per un altre cantó també veiem que hi ha la gent que vol oblidar de pressa. No crec que aquesta segona actitud sigui massa sana, perquè quan ha passat alguna cosa està bé parlar-ne i veure com ens ha afectat per dintre.
Una altra cosa que ha sorgit amb la pandèmia ha estat la comunicació virtual.
Des del mateix moment que va començar el confinament, el març del 2020, l’Associació Brahma Kumaris a nivell de tot l’Estat vam començar a fer les conferències i meditacions per internet; n’havíem fet algunes anteriorment però per a molt poca gent; per tant, arribar a més gent era un repte. Cada dia a les set de la tarda ens connectàvem des d’una ciutat diferent (tenim delegació a 15 ciutats espanyoles) i al cap d’un mes, com que la gent s’ho havia anat dient, de tants seguidors que teníem el sistema se’ns va col·lapsar. Vam haver de tancar un dia i l’endemà ja vam fer servir el canal de YouTube. De tenir 4.000 subscriptors vam passar als 26.000 d’ara.
Quin èxit!
Però és que després d’aquelles connexions que fèiem a la tarda la gent en va començar a demanar més i ara en fem pràcticament tres cada dia. Fem una connexió de les vuit a dos quarts de nou del matí cada dia de dilluns a dissabte, una altra a les quatre de la tarda tres cops per setmana i una tercera a les set de la tarda cada dia de dilluns a diumenge. Evidentment, ara que ja no hi ha confinament han baixat molt les connexions, però tot i així a la meditació del matí cada dia s’hi connecten 200 persones, tot un èxit. Per tant, i tot i que ja fem moltes activitats de forma presencial, ara mateix el nostre plat fort son les connexions en línia. I ens porta molta feina, tenim una quarantena de voluntaris treballant-hi.
Les activitats presencials les fan als centres que tenen en quinze ciutats de l’Estat o en més llocs?
En aquestes quinze ciutat i en més llocs perquè aquí a Catalunya, per exemple, que tenim aquest centre de Barcelona, també fem activitats a Girona, a Terrassa... i en farem en breu a Tarragona. En aquests casos són els ajuntaments els que ens deixen els seus locals. En alguns llocs, com a Terrassa, on vam tenir un centre durant molts anys, ens deixen l’espai un cop a la setmana per fer xerrades i meditacions.
La pandèmia ens ha obert a fer-nos moltes preguntes.
Jo veig que la normalitat tardarà molt a retornar al cor de la majoria de les persones. Ha quedat una por assentada. Aquesta incertesa priva de moltes coses, ha generat inseguretat i falta de confiança. A banda jo em faig molt empàtica amb la realitat de dintre les llars, perquè molta gent no estava bé a casa seva i s’hi ha hagut d’estar. La pandèmia ha posat al descobert que hi ha realitats molt cruels.
En aquests 40 anys que fa que existeix Brahma Kumaris a Catalunya tot ha canviat molt.
I tant! Quan jo vaig començar tenia 14 anys. Recordo que a l’escola em preguntaven què hi feia i jo els deia que meditació, cosa que pràcticament ningú entenia. Ara, per sort, hi ha moltes entitats que treballen la meditació i la meditació ja no es vincula a una creença, sinó que és una pràctica que, si bé té els seus orígens a l’Orient, Occident ja té assimilada. A nosaltres també se’ns coneix més perquè estem implicats en el diàleg interreligiós i fem moltes activitats. A nivell internacional estem afiliats a les Nacions Unides, on tenim un estatus consultiu.
Què vol dir?
Des del 1994 estem considerats una entitat no governamental amb estatus consultiu general per part de l’ONU i, com a tal, hem participat en molts dels actes que promou aquesta organització. Nosaltres pensem que la meditació no és només passiva: que la gent no es pensi que com que meditem ens quedem quiets i no fem res més. Això no és així. La meditació pot ser molt activa des d’un espai intern de pau, i com a exemple et poso la mare Teresa de Calcuta, que tenia els seus espais d’oració però era molt activa amb la seva feina.
Què han fet a través de l’ONU?
Hem participat en molts actes per divulgar, per exemple, la cultura de la pau. De fet, la primera gran campanya internacional en què vam participar, una iniciativa directa de Brahma Kumaris, l’any 1986, va estar dedicada a l’Any Internacional de la Pau. Vam fer una convocatòria per fer “un milió de minuts per la pau” amb la intenció que la gent dediqués minuts a la pau: vam anar a escoles a fer dibuixar els nens, a llars d’avis... i omplíem unes butlletes on la gent apuntava quants minuts havia estat pensant en la pau. Això ho vam fer a tot el món i al final en vam fer molts més d’un milió, de minuts per la pau. L’ONU ens va premiar per aquella campanya i per això ens va encarregar fer més coses. Aleshores, l’any 1989 es va fer una campanya de cooperació mundial per un món millor. Aquesta vegada vam demanar a la gent que ens digués com veien el món i com seria per ells un món millor. Anàvem a escoles, a associacions de dones... anàvem creant ambients de diàleg visualitzant un món millor. I una cosa molt important: només es podia fer servir vocabulari positiu i, en canvi, no es podien fer servir paraules com difícil
impossible...
Potser caldria tornar-ho a fer, tal com està el món avui, no?
Si mirem quaranta anys enrere, la realitat de cadascú de nosaltres ha canviat tant! Jo el primer ordinador que vaig veure a la meva vida va ser al centre que teníem a Terrassa l’any 1988! I mira ara, ningú pot viure sense mòbil i els joves no conceben anar sense auriculars escoltant música. Un cop vam fer un recés de cap de setmana, on sempre fem unes hores en silenci, i una noia jove es va passar molta estona plorant perquè ens va dir que mai havia estat en silenci, que sempre havia estat escoltant alguna cosa i era la primera vegada que s’enfrontava a escoltar-se a si mateixa.
Què busca qui ve a Brahma Kumaris que no trobi, per exemple, meditant amb els budistes de la Casa del Tibet?
Nosaltres fem un tipus que meditació que no exclou les altres. Aquí ens ve gent que també pot anar a la Casa del Tibet. Hi ha persones que se senten més vinculades amb el nostre tipus de meditació, però això no vol dir que aquí no vingui gent de tot tipus de creences; no demanem a la gent que tingui un sentit de pertinença cap a nosaltres; no obliguem a res. Som una entitat oberta. I la nostra entitat, per cert, funciona amb voluntaris, no tenim gent contractada. Per què? Perquè la gent sent que si està rebent alguna cosa vol donar alguna altra cosa a canvi. Així ha sigut sempre i es així com es mantenen tots els centres.
Sempre parlen del pensament positiu. És el que més els definiria?
El que més ens defineix és la meditació raja-ioga, perquè és a partir de la meditació que anem canviant la nostra manera de pensar. Però sí, un dels cursos bàsics que fem és el de pensament positiu. També en fem al voltant de diferents temes de creixement personal que ens poden ajudar en el dia a dia, des de superar l’estrès o crear harmonia en les relacions fins a fomentar la teva autoestima, creure en tu. A part de les activitats que fem als nostres centres, al llarg d’aquests anys hem tingut l’oportunitat de col·laborar en diferents àmbits: amb centres de salut, amb associacions de malalts, amb centres penitenciaris...
Per exemple?
Hem fet cursos a una associació de diabètics, a una de fibromiàlgia, ens han trucat associacions de dones, de funeràries... per fer sessions d’autoestima, de revisió de la mort. Hem anat a la presó de Lledoners i a la de Brians a fer xerrades, tallers, meditació, obres de teatre, i fins i tot a Lledoners vam fer retirs de cap de setmana. Sempre hem tingut valoracions positives, a la gent li ha servit de molt.
I digui’m, si algú vol llegir sobre vostès o sobre el raja-ioga, què recomana?
A la luz de la meditación, de Mike Georges , per exemple, o la Guía práctica de meditación raja yoga , aquest és editat per Brahma Kumaris i conté unes meditacions en àudio. I un altre: Compañera de Dios, de Dadi Janki, la directora internacional de Brahma Kumaris fins al 2020, quan va morir als 104 anys.
