Societat

Societat

Els burros van a escola

Rucs del Corredor potencia el contacte dels animals amb els alumnes dels centres educatius

Els exemplars de la reserva que porten a les escoles estan habituats a la gent

“Un dels principals atractius és poder obtenir el carnet de conductor de burro”

“Encara avui, els nens con­si­de­ren els bur­ros com a ani­mals inep­tes i poc traçuts, i la nos­tra feina, en bona part, és tren­car el tòpic”. Paloma Vicente és una de les pro­pietàries de Rucs del Cor­re­dor, una reserva d'ases nas­cuda l'any 1996 amb l'objec­tiu de pre­ser­var, con­ser­var, recu­pe­rar i pro­moure les diver­ses races que hi ha a la península. A la tasca més científica, aviat s'hi va afe­gir l'aspecte més social i lúdic, ori­en­tat a donar a conèixer els rucs i a rein­tro­duir-los en llocs pro­duc­tius amb la màxima “la uti­li­tat en garan­teix la con­tinuïtat”. Des de lla­vors, cen­te­nars de per­so­nes han visi­tat el parc, situat al veïnat de Canya­mars, a Dos­rius, i han pogut trac­tar de ben a prop uns ani­mals que són uns autèntics des­co­ne­guts.

Fa un parell d'anys es va idear una pro­posta per tras­lla­dar els rucs a les esco­les i donar-los a conèixer als alum­nes. “La vam con­cen­trar al mes de febrer, quan la feina al parc bai­xava, però ara la volem poten­ciar i ampliem el període de setem­bre a març”, asse­nyala Vicente, que defensa que es tracta d'una opció interes­sant, per la dràstica reducció del nom­bre de sor­ti­des i excur­si­ons que les esco­les plan­te­gen amb vista al curs vinent. I què hi fa un ruc a l'escola? “Hi por­tem els exem­plars més habi­tu­ats a la gent, aquells que no tenen por de pas­sar per cap lloc i que conei­xen mot bé la feina que han de fer”, diu la pro­pietària de Rucs del Cor­re­dor, que recorda que un burro triga fins a qua­tre anys a poder incor­po­rar-se a la feina. “L'acti­vi­tat es pot fer al pati o al gimnàs, amb un nom­bre deter­mi­nat d'infants, i adap­tem el pro­grama a nens i nenes de tres a dotze anys”, explica Vicente, que hi afe­geix que les expli­ca­ci­ons sobre els bur­ros –l'ana­to­mia, les pecu­li­a­ri­tats, l'ús com a mitjà de tre­ball o de trans­port– es com­ple­men­ten amb pràcti­ques. “Per torns fan moure l'ani­mal, li donen ordres, el ras­pa­llen, li fan trans­por­tar lle­nya i hi aca­ben pujant a sobre”, explica. De fet, un dels prin­ci­pals atrac­tius per als alum­nes és superar amb èxit les pro­ves per acon­se­guir el car­net de con­duc­tor de bur­ros.

Un parc temàtic

L'espai de Rucs del Cor­re­dor està estruc­tu­rat perquè els visi­tants no tan sols pas­sin una bona estona de lleure en com­pa­nyia dels ani­mals, sinó que els cone­guin en pro­fun­di­tat. “Al Rukimón, hi tro­bem tot el cicle de la vida de l'ani­mal, les feme­lles, els pollins, els semen­tals i les diver­ses tas­ques per a les quals durant molts anys els rucs van ser impres­cin­di­bles”, diu Paloma Vicente.

Amb quinze anys d'experiència a les espat­lles, Rucs del Cor­re­dor dis­posa d'una cin­quan­tena d'exem­plars de les races de la península: la cata­lana, l'anda­lusa, la basca –“que en con­tra del que es pugui pen­sar és molt petit”–, la zamo­ra­no­le­o­nesa, la majo­rero i la canària. I això de vin­cu­lar el terme burro a un insult? “Hi ha mol­tes teo­ries, però una de les més escol­ta­des és que aquest ani­mal feia tota la feina del camp i quan es plan­tava per excés de can­sa­ment l'acu­sa­ven de tenir poca traça, quan en rea­li­tat rei­vin­di­cava una estona de des­cans”, defensa Vicente. Vaja, de burro, ni un pèl.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.