“No ens agrada viure tot el dia corrents pels carrers”

Va arribar a Barcelona procedent del Senegal ara fa tres anys i de seguida va entendre que seria difícil sobreviure. Ahmed es va reunir amb altres senegalesos que li van oferir un llit i un plat a taula. Ara bé, amb una condició. Ho havia de pagar. “Em van deixar ben clar que havia de buscar-me la vida i que l'única sortida, com havien fet ells, era la venda al carrer”, explica.

Va intentar trobar una feina i va comprovar que tenien raó. Al final va optar per imitar el que havien fet molts altres abans. “Hi ha qui pensa que és una sortida còmoda, però a ningú li agrada viure tot el dia corrents pels carrers. De vegades passem 14 o 15 hores al carrer i tornem a casa sense res”. Saben que corren perill, que la policia els persegueix, però prefereixen aquest risc constant a quedar-se a casa. “Si ens quedem tancats és com estar a la presó”, declara.

L'Ahmed va venir a l'Estat espanyol buscant una vida millor i per aconseguir prous diners per ajudar la seva família. Ara es lamenta que amb els pocs diners que guanya amb la venda ambulant només pot sobreviure. I demana comprensió. “Quan intentem parlar amb les autoritats, ens diuen que no ens poden ajudar perquè en realitat no existim i jo penso que ignorant-nos no es resol el problema”. Ahmed creu que els ‘top manta' haurien d'estar presents a la reunió que ha convocat el conseller Joan Saura aquest dimarts. “Han convidat a representants dels immigrants, però ser immigrant no significa ser venedor de ‘top manta'. Haurien de tenir en compte la nostra opinió”, diu.

La majoria de venedors a la manta són subsaharians i molts d'ells senegalesos. L'Ahmed diu que en bona part és per imitació. “Quan arribes aquí copies el que abans han fet els teus compatriotes. És gairebé per mimetisme. Si a ells els ha funcionat, a tu també...” Però també opina que hi ha altres factors que aboquen els senegalesos cap a la venda ambulant. “Ens costa més integrar-nos, encara hi ha molta gent que ens rebutja per la diferència de color”.

L'Ahmed treballa de ‘top manta' perquè, assegura, no té una altra alternativa. Sap que el que fa és il·legal i no li agrada haver de comprar material falsificat per revendre-ho al carrer. Diu que no sap res de màfies, que cada un d'ells es busca la vida com pot per aconseguir el material. “El que no farem mai és matar la mà que ens dóna de menjar”.