El consorci de compensacions pagarà un mínim d'11 milions per la ventada del gener
L'ens encara analitza dades meteorològiques per si ha d'allargar la llista de municipis on el vent va superar els 135 km/h
No hi ha cap xifra global damunt de la taula, ni tan sols aproximada, sobre la factura del temporal de vent que va erosionar el Camp i l'Ebre l'últim cap de setmana de gener, però sí que s'han començat a conèixer algunes dades il·lustratives. El Consorci de Compensacions d'Assegurances, l'ens que depèn directament del Ministeri d'Economia i que també cobreix danys causats per accions terroristes, havia conclòs fa una setmana la tramitació de 857 expedients corresponents a la demarcació de Tarragona, pels quals ja ha pagat uns 553.000 euros, aproximadament un 5% dels 10.708.331 euros que preveu en indemnitzacions al Camp i l'Ebre. En total, a Catalunya es tramitaran més de 7.000 expedients per valor de 46,8 milions d'euros. A més a més, aquestes dades són incompletes, perquè són reclamacions rebudes directament pel consorci: s'hi hauran d'afegir les reclamacions de danys valorats en menys d'11.000 euros que tramiten les entitats asseguradores per agilitar els tràmits. Les assegurances enviaran després al consorci aquests expedients perquè reemborsi les quantitats corresponents, segons el procediment pactat entre el consorci mateix i l'agrupació d'entitats Unespa.
La velocitat del vent
D'altra banda, la factura podria pujar per un altre concepte: la llista dels municipis on el ven va superar els 135 km/h estipulats. Les dades recollides per l'Aemet només beneficiaven nou municipis de la costa, des de l'Ampolla fins a Tarragona (s'hi incloïen Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig, Vandellòs, l'Ametlla de Mar i el Perelló) i Tivissa i Vinyols i els Arcs, i deixaven fora zones de l'interior també força castigades pel vent. També era el cas dels municipis del Baix Llobregat, una de les comarques on el temporal va fer més estralls. Tal com publicava aquest diari fa dos mesos, a més a més hi havia alguna incongruència en relació amb les xifres de les estacions del Servei Català de Meteorologia. Ara el consorci, segons va confirmar el seu director general, Ignacio Machetti, continua estudiant la quantificació de les ventades i admet «la possibilitat que més termes municipals s'incloguin en la relació dels que van tenir vents superiors als 135 km/h», la tramitació dels expedients dels quals, per tant, també correspondria al consorci.
El requisit imprescindible per rebre el fons estatal que cobreix situacions extremes és tenir una pòlissa contractada amb una companyia asseguradora. Al damnificat l'afecta poc el fet que sigui una entitat privada o pública, la que pagui els danys, però és una manera de quantificar-los, si més no a les zones teòricament més afectades. Ara per ara, el Consorci de Compensacions d'Assegurances té pendents de resoldre definitivament 1.980 expedients corresponents a les comarques tarragonines.
LES DADES DEL FONS ESTATAL
Deu arbres monumentals afectats
El Departament de Medi Ambient ha fet l'estimació dels danys pels temporals de vent i neu en 10 dels 200 arbres monumentals catalogats a Catalunya. L'alzina de Mas Borbó de l'Aleixar, l'Aube de la Descàrrega, a Amposta (a la imatge), i el Cedre del Jardí dels Salesians, a Vimbodí, són tres de les víctimes del temporal. Els dos últims van ser arrencats de soca-rel. El govern ha de decidir ara què farà per mirar de conservar-los. La massa forestal del país va rebre amb cruesa els efectes del vent. Aquests dies operen a la demarcació diverses brigades de persones que estaven a l'atur contractades per la Generalitat per minimitzar el risc d'incendi amb vista a l'estiu. Al marge dels treballs de neteja que està fent la Generalitat, la Diputació de Tarragona també ha treballat recentment en la recuperació dels boscos d'Aiguamúrcia, on van caure més de 40 arbres durant la ventada del 24 de gener. S'han tallat i retirat els arbres greument danyats i s'han triturat les restes vegetals.
Galeres de 2.000 anys a Roses i l'Estartit
ò.pTambé hi ha hagut efectes col·laterals beneficiosos dels temporals d'aquest hivern. La llevantada de Nadal ha posat al descobert galeres que des de fa dos mil anys estaven enterrades sota el sediment marí davant la costa. Les restes demostrarien que la badia de Roses va ser un punt clau al voltant d'Empúries en el comerç durant la colonització de la Mediterrània per part de grecs i romans.
El compromís d'Endesa
Els problemes de subministrament elèctric pel vent van deixar molts habitants sense llum durant diversos dies. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Carme Mansilla, ha mantingut una reunió amb un alt càrrec de Fecsa-Endesa, que, segons Mansilla, va donar el seu compromís de donar més facilitats als ajuntaments en situacions semblants. El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, també ha engegat una campanya amb altres consells, entre els quals hi ha el del Baix Camp, per mantenir una entrevista amb la companyia elèctrica pel mateix motiu. La gestió del temporal va enfrontar els alcaldes no només amb Endesa, sinó també amb el Departament d'Interior, per problemes en l'intercanvi d'informació. Fonts d'Endesa, però, es defensen que sempre hi ha hagut un telèfon d'emergència habilitat específicament per als ajuntaments en aquests casos. La companyia, d'altra banda, haurà hagut d'afrontar la indemnització dels usuaris que, havent-se recuperat el subministrament, van veure que l'excés de potència els malmetia els electrodomèstics. És el cas de Vilallonga del Camp, l'Ajuntament del qual lamenta que Endesa s'hagi desentès dels danys provocats al rellotge de la plaça i del lloguer d'un grup electrogen per al dipòsit d'aigua municipal.
