El dret a viure sense por

El centre d’estètica que regenta la Tatiana Svirska al barri de Sant Narcís de Girona, al número 3 del carrer Castelló de la Plana, centralitza la recollida d’aliments, de medicaments i de material sanitari que envien a Polònia. Amb 43 anys, veïna de Cassà de la Selva, va venir a Catalunya amb poc més de vint i explica, emocionada, que tot i tenir la nacionalitat espanyola, Ucraïna serà sempre la seva pàtria. Al llarg del cap de setmana ja han enviat cinc tones d’ajut humanitari en cinc furgonetes grans. Destaca la solidaritat rebuda però demanen tenir “llum verd” per poder entregar tot el material als que més ho necessiten. De moment, diu, no han tingut problemes a la duana. Detalla el que és més urgent: aliments per a nadons però també sacs per dormir, mantes tèrmiques, lots, llanternes frontals i farmacioles amb material per a primers auxilis…

A través de les xarxes socials, la comunitat ucraïnesa de les comarques gironines es mobilitza. La solidaritat té nom de dona, el de la Tatiana Svirska, però també el de l’Svetlana Sliva, de Vilobí d’Onyar, que centralitza la recollida de roba i d’aliments al restaurant l’Empalme fins al 4 de març. L’Ajuntament de Riudellots de la Selva té habilitat des d’avui a les dependències municipals un punt de recollida de material sanitari i de productes de primera necessitat. Al municipi hi resideixen una quinzena de famílies; quaranta-set ucraïnesos empadronats. El consistori ja ha posat a disposició cinc habitatges socials per acollir els familiars dels seus veïns que fugen de la guerra. “Hem de tenir-ho cobert legalment, hem de fer tràmits”, explica l’alcaldessa Montserrat Roura, que s’ha adreçat a la Generalitat i té la intenció de trucar avui al subdelegat del govern, Albert Bramon, per gestionar-ho.

La Tatiana Svirska té familiars a Kíev i a Nikolaev: “Just fa cinc minuts m’han trucat per dir-me que se n’anaven al refugi perquè hi havia bombardejos; se’t trenca el cor perquè no saps si hi tornaràs a parlar.” Explica que vol acollir dos refugiats que han d’arribar dimarts. “Tots tenim dret a viure, sense guerra i sense por”, exclama. No entén com els russos, que a l’escola li ensenyaven que eren els seus “germans”, ara els ataquen. El dia de l’inici de la guerra els va despertar a les cinc de la matinada una trucada d’un familiar per acomiadar-se.