Societat

Chloe Sierra

Autora del cartell de Temps de Flors 2022

“Tinc clar que vull dedicar-me a l’art com a estil de vida”

La papallona també representa molt la llibertat i volar i tot això... Després de la pandèmia, funciona força bé
El cartell és d’un estil molt específic, de l’estil de tatuatge ‘old school’, el primer estil de tatuatge que va sortir a l’Amèrica del Nord

Estu­di­ant de segon curs de bat­xi­lle­rat artístic de l’ins­ti­tut San­ti­ago Sobrequés de Girona, Chloe Sierra (Bar­ce­lona, 2004) és l’autora del car­tell de Temps de Flors. Sierra atén aquest diari al pati de l’ins­ti­tut, acom­pa­nyada del direc­tor, Joan Cume­ras, que és alhora el pro­fes­sor de l’assig­na­tura on es gesta el car­tell (cul­tura audi­o­vi­sual).

En el car­tell es veu una papa­llona amb una cara humana. Què vol repre­sen­tar?
Doncs, al prin­cipi, la papa­llona era un suport molt útil per posar-hi totes les flors i tal... Perquè una de les coses que va dir [el pro­fes­sor Cume­ras] és que era un esclat de colors i de festa, el Temps de Flors. Vaig voler repre­sen­tar això, i resulta que la papa­llona també repre­senta molt la lli­ber­tat i volar i tot això... Després de la pandèmia, fun­ci­ona força bé.
I els colors, com els ha triat?
El tema dels colors, a veure... El car­tell és d’un estil molt específic, és old school («escola vella»), que és un estil de tatu­atge i ja té molts dels colors pre­de­ter­mi­nats; al final, els que saps que són els més recur­rents en aquest estil i els que tu veus, també, que fun­ci­o­nen bé. Per exem­ple, la gamma càlida que vols fer. I tries la gamma càlida. I així va anar sor­gint.
La gamma càlida con­nota algu­nes coses?
[Res­posta de Cume­ras] Sí, sí, la gamma càlida té algu­nes con­no­ta­ci­ons deter­mi­na­des, que és el que ella bus­cava. Si has de repre­sen­tar una festa...
Què és aquest estil de tatu­atge, ‘old school’?
És el pri­mer estil de tatu­atge occi­den­tal que va sor­tir a l’Amèrica del Nord. Al prin­cipi se’l feien els mari­ners i tot. Després es va fer molt popu­lar entre els mili­tars de la Segona Guerra Mun­dial, els ame­ri­cans. I té mol­tes influències del japonès i ha anat evo­lu­ci­o­nant fins ara.
Ja té afició o interès per coses vin­cu­la­des a l’art. Veig que vol­dria fer alguna cosa vin­cu­lada amb les arts. Què li agra­da­ria fer, després de l’ins­ti­tut?
Com a metes cur­tes, pri­mer [el grau de] belles arts a la uni­ver­si­tat, i després no ho sé. Tinc molts interes­sos, m’agra­den mol­tes coses. Tinc clar que em vull dedi­car a l’art com a estil de vida. No sé de quina manera. M’agra­den tan­tes coses: el dis­seny, el tatu­atge, el cinema, m’agrada molt l’escul­tura... El dibuix no, és el que menys m’ha interes­sat.
Quan va saber que havia de fer [en el marc de la part pràctica de l’assig­na­tura de cul­tura audi­o­vi­sual] un dibuix per al car­tell i aspi­rar així a ser l’autora ofi­cial de la mos­tra?
Això va ser just el pri­mer dia que vaig arri­bar, la pri­mera hora de totes, i també el pri­mer dia que vaig arri­bar a Cata­lu­nya. Jo abans vivia a Cantàbria. Va ser just en el pri­mer moment. I jo al prin­cipi anava molt per­duda. Sí que és cert que em va estres­sar molt: estàs par­lant d’un car­tell d’una fira ofi­cial i a gran escala!
Li va fer res­pecte, doncs, la situ­ació?
Sí, va ser com la pri­mera notícia que vam rebre: en aquesta classe farem això perquè és pràctic.
I com s’ho va pren­dre?
M’ho vaig pren­dre fatal. Vaig sor­tir estres­sadíssima, ‘ago­biadíssima’... No sabia com fer-lo, a més havia arri­bat tard [a la classe]. El [pro­fes­sor] Cume­ras em va haver de guiar a la segona classe perquè tam­poc no sabia on era [...]. Vaig arri­bar a casa plo­rant, amb la meva mare. «Aquest senyor ens ha dit que hem de fer el car­tell, amb el Pho­tos­hop.» No sabia com fer-lo ser­vir.
Va ser un drama, veig...
Sí, al prin­cipi sí.
Va dei­xar de ser un drama, amb el pas del temps? Com va anar avançant en el procés?
Sí que és cert que tot i que al prin­cipi et diuen, és clar, com ha de ser el resul­tat final, tu ho veus com una cosa molt llu­nyana i no saps ben bé com dige­rir-ho. Després ja et poses les metes cur­tes: comen­ces amb una idea i lla­vors la tens, i et vas guiant com fer-la i ja no ho veus impos­si­ble. I no te n’ado­nes i vas fent i veus el resul­tat final i dius: «Uau, l’he pogut fer i pen­sava que no seria capaç de fer-ho.»
Sabia què era Temps de Flors?
En tenia una idea molt lleu­gera. Hi havia anat quan era molt i molt petita. Encara vivia aquí, a Llo­ret.
Històrica­ment, el car­tell de Temps de Flors l’han fet artis­tes impor­tants, com ara Domènec Fita (2005), Vicente Huedo (2002) o Car­les Vivó (1997). [Ara, des de fa anys, ho fan alum­nes del Sobrequés.] És cons­ci­ent del que suposa ser car­te­llista del Temps de Flors?
No, que va. De debò, no tinc ni idea de la mag­ni­tud de Temps de Flors. Al final vas fluint [fent] i ja t’ho tro­baràs. No em vull fer la idea que he fet una cosa superim­por­tant [...].
Quina sen­sació té veient el seu car­tell per tota la ciu­tat? [Pre­gunta Joan Cume­ras]
Ah, això m’agrada, sobre­tot per ense­nyar-lo a la meva família. Als meus avis els fa molta il·lusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.