Societat

Chloe Sierra

Autora del cartell de Temps de Flors 2022

“Tinc clar que vull dedicar-me a l’art com a estil de vida”

La papallona també representa molt la llibertat i volar i tot això... Després de la pandèmia, funciona força bé
El cartell és d’un estil molt específic, de l’estil de tatuatge ‘old school’, el primer estil de tatuatge que va sortir a l’Amèrica del Nord

Estudiant de segon curs de batxillerat artístic de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, Chloe Sierra (Barcelona, 2004) és l’autora del cartell de Temps de Flors. Sierra atén aquest diari al pati de l’institut, acompanyada del director, Joan Cumeras, que és alhora el professor de l’assignatura on es gesta el cartell (cultura audiovisual).

En el cartell es veu una papallona amb una cara humana. Què vol representar?
Doncs, al principi, la papallona era un suport molt útil per posar-hi totes les flors i tal... Perquè una de les coses que va dir [el professor Cumeras] és que era un esclat de colors i de festa, el Temps de Flors. Vaig voler representar això, i resulta que la papallona també representa molt la llibertat i volar i tot això... Després de la pandèmia, funciona força bé.
I els colors, com els ha triat?
El tema dels colors, a veure... El cartell és d’un estil molt específic, és old school («escola vella»), que és un estil de tatuatge i ja té molts dels colors predeterminats; al final, els que saps que són els més recurrents en aquest estil i els que tu veus, també, que funcionen bé. Per exemple, la gamma càlida que vols fer. I tries la gamma càlida. I així va anar sorgint.
La gamma càlida connota algunes coses?
[Resposta de Cumeras] Sí, sí, la gamma càlida té algunes connotacions determinades, que és el que ella buscava. Si has de representar una festa...
Què és aquest estil de tatuatge, ‘old school’?
És el primer estil de tatuatge occidental que va sortir a l’Amèrica del Nord. Al principi se’l feien els mariners i tot. Després es va fer molt popular entre els militars de la Segona Guerra Mundial, els americans. I té moltes influències del japonès i ha anat evolucionant fins ara.
Ja té afició o interès per coses vinculades a l’art. Veig que voldria fer alguna cosa vinculada amb les arts. Què li agradaria fer, després de l’institut?
Com a metes curtes, primer [el grau de] belles arts a la universitat, i després no ho sé. Tinc molts interessos, m’agraden moltes coses. Tinc clar que em vull dedicar a l’art com a estil de vida. No sé de quina manera. M’agraden tantes coses: el disseny, el tatuatge, el cinema, m’agrada molt l’escultura... El dibuix no, és el que menys m’ha interessat.
Quan va saber que havia de fer [en el marc de la part pràctica de l’assignatura de cultura audiovisual] un dibuix per al cartell i aspirar així a ser l’autora oficial de la mostra?
Això va ser just el primer dia que vaig arribar, la primera hora de totes, i també el primer dia que vaig arribar a Catalunya. Jo abans vivia a Cantàbria. Va ser just en el primer moment. I jo al principi anava molt perduda. Sí que és cert que em va estressar molt: estàs parlant d’un cartell d’una fira oficial i a gran escala!
Li va fer respecte, doncs, la situació?
Sí, va ser com la primera notícia que vam rebre: en aquesta classe farem això perquè és pràctic.
I com s’ho va prendre?
M’ho vaig prendre fatal. Vaig sortir estressadíssima, ‘agobiadíssima’... No sabia com fer-lo, a més havia arribat tard [a la classe]. El [professor] Cumeras em va haver de guiar a la segona classe perquè tampoc no sabia on era [...]. Vaig arribar a casa plorant, amb la meva mare. «Aquest senyor ens ha dit que hem de fer el cartell, amb el Photoshop.» No sabia com fer-lo servir.
Va ser un drama, veig...
Sí, al principi sí.
Va deixar de ser un drama, amb el pas del temps? Com va anar avançant en el procés?
Sí que és cert que tot i que al principi et diuen, és clar, com ha de ser el resultat final, tu ho veus com una cosa molt llunyana i no saps ben bé com digerir-ho. Després ja et poses les metes curtes: comences amb una idea i llavors la tens, i et vas guiant com fer-la i ja no ho veus impossible. I no te n’adones i vas fent i veus el resultat final i dius: «Uau, l’he pogut fer i pensava que no seria capaç de fer-ho.»
Sabia què era Temps de Flors?
En tenia una idea molt lleugera. Hi havia anat quan era molt i molt petita. Encara vivia aquí, a Lloret.
Històricament, el cartell de Temps de Flors l’han fet artistes importants, com ara Domènec Fita (2005), Vicente Huedo (2002) o Carles Vivó (1997). [Ara, des de fa anys, ho fan alumnes del Sobrequés.] És conscient del que suposa ser cartellista del Temps de Flors?
No, que va. De debò, no tinc ni idea de la magnitud de Temps de Flors. Al final vas fluint [fent] i ja t’ho trobaràs. No em vull fer la idea que he fet una cosa superimportant [...].
Quina sensació té veient el seu cartell per tota la ciutat? [Pregunta Joan Cumeras]
Ah, això m’agrada, sobretot per ensenyar-lo a la meva família. Als meus avis els fa molta il·lusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.