L'acció d'una rata va causar el foc de Mont-roig del Camp

L’acció d’una rata que va rosegar cables elèctrics s’apunta com la hipòtesi més probable de l’incendi que dimecres va cremar un total de 478 hectàrees (371 forestals i 107 de terreny urbà) a Mont-roig del Camp (Baix Camp) i va obligar a desallotjar més de 3.000 persones de dos càmpings i quatre urbanitzacions.

Els bombers van donar per pràcticament extingit ahir el foc, amb el balanç d’un restaurant i una casa particular cremats, així com catorze bungalous i diversos vehicles calcinats.

L’incendi va començar en una parcel·la sense edificar a la zona sud del complex residencial Bonmont, urbanitzada fa poc. Segons les primeres indagacions dels agents rurals, una rata de camp va rosegar dos cables d’una caixa elèctrica de baixa tensió i va fer saltar guspires, que van anar a parar a una zona bruta on prolifera la malesa. El fort vent va ajudar a propagar el foc i en poc temps l’incendi va córrer quilòmetres.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va avançar al matí que l’origen de l’incendi era “una causa fortuïta relacionada amb el sistema elèctric”. Sense entrar en més detalls, va aclarir que “no té res a veure amb l’estat de les línies”. El conseller també va explicar que, una vegada extingit el foc, l’Ajuntament de Mont-roig i la Generalitat decidiran la intervenció que duran a terme per recuperar el paisatge arrasat per les flames.

Fonts de Medi Ambient van destacar que la majoria de les urbanitzacions afectades –Horts de Miami, Masos d’en Bladé, Miramar i Sant Miquel– havien fet treballs de desbrossament als perímetres. “Deixar 25 metres de tallafoc dóna resultats i evita la propagació dels incendis a les cases”, van explicar. Així i tot, alguns edificis aïllats, com ara el restaurant Las Piedras i un habitatge pròxim, van resultar afectats directament per les flames.

Pel que fa a l’incendi de Navàs (Bages), que ha arrasat 254 hectàrees, els bombers el donaven ahir per controlat. Segons va informar el secretari general de Medi Natural, Eduard Pallejà, existeixen diversos indicis que es tracta d’un foc intencionat.

Urbanitzacions en perill
El govern català considera prioritari que, en un termini màxim de dos anys, totes les urbanitzacions de Catalunya tinguin zones de protecció per evitar riscos quan es declara un incendi. Així ho va manifestar el conseller d’Interior, Joan Saura, que va destacar que els perills i la gravetat dels focs canvien si es compta amb aquesta mesura o no. Actualment el 70% del miler d’ urbanitzacions del país tenen aquestes zones de seguretat, però l’objectiu del govern és arribar a la totalitat per evitar situacions com les que es van viure dimecres.

Saura va destacar que en alguna zona incendiada no hi havia aquestes franges i llavors és quan “els bombers han de defensar les cases, i quan defenses les cases, no apagues el foc”. El conseller va recordar que des de fa uns anys el govern té una línia d’ajuts per aplicar aquestes mesures i va demanar la col·laboració dels ajuntaments per impulsar-les.

Des de l’inici de la campanya d’estiu, el 15 de juny, s’han originat 932 incendis de vegetació i forestals a Catalunya, fet que suposa que els bombers han apagat una mitjana de 47 incendis diaris en aquest període. En conjunt, des de l’inici d’any s’han detectat uns 3.000 focs de vegetació amb 1.100 hectàrees cremades, la majoria (650) dimecres.