birmània
Moren almenys 17 refugiats rohingyes en un naufragi a Birmània
Hi ha almenys 50 desapareguts
En el bot hi viatjaven 90 persones i la seva destinació era Malàisia
La majoria procedien de camps de desplaçats on hi viuen confinades més de 120.000 des del 2012
Almenys 17 persones haurien mort pel naufragi d’una embarcació amb rohingyes que havia salpat des de Birmània, segons l’ONU, que ha alertat dels perillosos viatges que es veuen obligats a emprendre els membres d’aquesta minoria.
El vaixell suposadament va partir des de l’estat de Rakhine dijous passat i va naufragar el cap de setmana, davant de les costes de la regió d’Ayeyarwady, a causa del mal temps. Els cossos de les víctimes, molts menors d’edat, van ser trobats entre diumenge i dilluns a platges de la població de Shwe Thaung Yan, a la regió de l’Irrawaddy ia uns 120 quilòmetres a l’oest de Yangon.
Segons els testimonis de supervivents i testimonis, recollits per l’emissora Radio Free Àsia, el bot, on viatjaven al voltant de 90 persones, va partir de l’estat birmà de Rakhine amb destinació a Malàisia, però una forta tempesta va provocar el seu naufragi. Un resident de la població va indicar que 23 persones van ser trobats amb vida, mentre les autoritats locals asseguren que han arrestat cinc presumptes traficants humans, recull aquest mitjà.
D’acord amb el relat dels supervivents, els rohingyes van pagar per la travessia entre 1.500 i 2.500 dòlars (entre 1.400 i 2.340 euros) i la majoria procedien de camps de desplaçats situats a prop de Sittwe, capital de Rakhine, on més de 120.000 persones viuen confinats des del 2012.
La situació dels rohingyes va empitjorar el 2017, quan una operació militar al Rakhine va provocar milers de morts i l’èxode de 725.000 membres d’aquesta minoria musulmana a la veïna Bangla Desh. Investigadors de l’ONU van qualificar aquesta campanya de “neteja ètnica amb marques de genocidi, mentre que els generals birmans afronten una acusació de genocidi davant de la Cort Internacional de Justícia, a l’Haia.
La immensa majoria dels rohingyes són de religió musulmana en un país majoritàriament budista. Són apàtrides als que el govern va prendre la ciutadania a principis dels noranta i ha sotmès durant dècades a un règim de discriminació per considerar-los immigrants il·legals de Bangla Desh, malgrat portar generacions vivint al país.
