Els límits del pacifisme

Ets pacifista fins que et bombardegen la casa, seria una de les lliçons del debat d’ahir a Can Laporta de la Jonquera , convocat amb motiu de la invasió d’Ucraïna i la consegüent onada de refugiats. Una altra conclusió és que als ucraïnesos els convé rebre armes perquè tenen tot el dret del món a repel·lir l’atac, una opinió que fins i tot va defensar –amb matisos– l’historiador i militant pacifista Artur Domingo. La taula la completaven Lyuba Kavatsyuk, una ucraïnesa que fa dues dècades que viu a Catalunya; la representant del projecte d’acollida de refugiats From so Far to So-Close Ana Pérez-Muelas i el psiquiatre especialitzat en migracions Joseba Achotegui. La periodista jonquerenca Laura Pous va ser la moderadora de l’acte, organitzat pels Amics del Museu de l’Exili .

Si bé es van tocar altres qüestions, l’intercanvi d’opinions va gravitar molta estona al voltant del pacifisme, un principi que resulta “incòmode” als seus defensors quan parles d’un cas com el d’Ucraïna. “La resposta ideal és la no-violència, però no sempre és possible”, va admetre Domingo, per al qual, en cas que l’enfrontament sigui inevitable, mai s’ha de perdre de vista la resistència no-violenta. A més –va alertar–, el fet de dur armes al conflicte obre una porta al rearmament global i a la consolidació de dos blocs, un escenari en què ja no podrà haver-hi països neutrals que puguin servir de mediadors. Per a Domingo, tal com estan les coses el més convenient seria exercir el dret a defensar-se sense provocar la temuda escalada armamentista. “Ens hem de preguntar també a qui beneficia el fet que hi hagi guerres”, va deixar en l’aire.

Més pragmàtica, és clar, va ser la noia ucraïnesa. “Cent dies enrere t’hauria dit que armes no; avui, que alguna cosa has de fer”, va dir Kavatsyuk, que va comparar la situació amb un càncer al qual has de combatre de manera contundent.

Es va tocar també el tracte, excepcionalment diligent, que la UE està donant als refugiats ucraïnesos en comparació amb els d’onades anteriors, de sirians, iraquians o afganesos. Per a Pérez-Muelas, això demostra que un acolliment ràpid és possible (i, per tant, Europa ha donat una imatge de racista).

A l’acte hi va assistir prou públic per omplir la sala. Entre els assistents hi havia el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.