Societat
Sancionades 170 empreses el 2006 per no utilitzar el català
En 150 inspeccions, a més de la infracció lingüística s'hi van detectar altres irregularitats
L'Agència Catalana de Consum (ACC) va sancionar l'any passat 170 establiments o empreses per incomplir la llei de política lingüística. En la majoria de casos, l'incompliment és per no tenir els rètols, els fulls de reclamació, el llistat de preus o la carta, si es tracta d'un restaurant, en català. També hi va haver empreses sancionades per no tenir contractes en aquesta llengua, quan les mancances lingüístiques es van detectar en el sector immobiliari. La Generalitat va recaptar per aquest concepte més de 48.625 euros al llarg del 2006.
En 105 casos, però, els establiments o negocis multats no estaven fora de la llei només en qüestions de llengua, sinó que van haver de pagar multes per més d'un concepte. Segons el balanç de Consum, per tant, únicament 65 dels expedients, que signifiquen el 6,8% del total, es van resoldre amb sanció únicament per qüestions de llengua. De fet, segons una portaveu de Consum, la mitjana és d'unes quatre infraccions per expedient.
La mateixa portaveu va destacar que només es van cobrar 48.625 euros per no fer servir el català tal com marca la llei, mentre que el volum total recaptatori per altres irregularitats en matèria de consum supera els 2,5 milions d'euros. És a dir, que les sancions lingüístiques no superen el 2% de les multes de Consum.
El 2005 es van posar 119 sancions en matèria lingüística, mentre que l'any anterior n'hi havia hagut 22 i el 2003 dues, segons la resposta del conseller d'Economia, Antoni Castells, de qui depèn Consum aquesta legislatura, a una pregunta del grup parlamentari del PP. En la mateixa resposta, Castells assegura que la voluntat del govern és "convèncer, incentivar i motivar, abans que sancionar".
Des de Consum, insisteixen en la necessitat de fer pedagogia sobre la llei del català i, a més, per eliminar qualsevol sospita sobre una possible persecució del castellà indiquen que el control del compliment de la llei en aquesta matèria és exactament el mateix que es fa en els altres aspectes que afecten els drets bàsics dels consumidors. Un inspector de Consum vigila la llengua dels rètols, però també que l'establiment tingui fulls de reclamació, que l'etiqueta d'uns pantalons indiqui com s'han de rentar i que les joguines vagin amb les corresponents instruccions.
Castells i els empresaris
La norma lingüística va ser un dels temes d'una reunió del conseller Castells amb empresaris celebrada al juny. El consellers els va prometre aplicar-la de forma "ponderada" i sense pressions en matèria d'etiquetes i rètols, per primar les mesures de foment del català per davant de les sancions.
En 105 casos, però, els establiments o negocis multats no estaven fora de la llei només en qüestions de llengua, sinó que van haver de pagar multes per més d'un concepte. Segons el balanç de Consum, per tant, únicament 65 dels expedients, que signifiquen el 6,8% del total, es van resoldre amb sanció únicament per qüestions de llengua. De fet, segons una portaveu de Consum, la mitjana és d'unes quatre infraccions per expedient.
La mateixa portaveu va destacar que només es van cobrar 48.625 euros per no fer servir el català tal com marca la llei, mentre que el volum total recaptatori per altres irregularitats en matèria de consum supera els 2,5 milions d'euros. És a dir, que les sancions lingüístiques no superen el 2% de les multes de Consum.
El 2005 es van posar 119 sancions en matèria lingüística, mentre que l'any anterior n'hi havia hagut 22 i el 2003 dues, segons la resposta del conseller d'Economia, Antoni Castells, de qui depèn Consum aquesta legislatura, a una pregunta del grup parlamentari del PP. En la mateixa resposta, Castells assegura que la voluntat del govern és "convèncer, incentivar i motivar, abans que sancionar".
Des de Consum, insisteixen en la necessitat de fer pedagogia sobre la llei del català i, a més, per eliminar qualsevol sospita sobre una possible persecució del castellà indiquen que el control del compliment de la llei en aquesta matèria és exactament el mateix que es fa en els altres aspectes que afecten els drets bàsics dels consumidors. Un inspector de Consum vigila la llengua dels rètols, però també que l'establiment tingui fulls de reclamació, que l'etiqueta d'uns pantalons indiqui com s'han de rentar i que les joguines vagin amb les corresponents instruccions.
Castells i els empresaris
La norma lingüística va ser un dels temes d'una reunió del conseller Castells amb empresaris celebrada al juny. El consellers els va prometre aplicar-la de forma "ponderada" i sense pressions en matèria d'etiquetes i rètols, per primar les mesures de foment del català per davant de les sancions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
