Societat

Gremis i patronals pioners a Europa

Algunes de les corporacions gremials catalanes, com succeeix en altres països d’Europa, han mantingut, diversament, la seva activitat durant períodes de temps molt llargs. Així, el Gremi de Sabaters de Barcelona, creat l’any 1202, és, segons alguns estudiosos, la corporació gremial més antiga d’Europa que, al segle XXI, continua existint, per bé que la seva activitat sigui molt reduïda. De la mateixa època es pot considerar el Gremi de Velers de Barcelona, puix que el 1200, en una disposició, el rei Pere I el Catòlic l’esmentava; però fou l’any 1533 quan Carles I promulgà les Ordenances de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda, sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels, que foren aprovades per les corts de Montsó el 24 de novembre de 1533 i constituïren un veritable ordenament de la normativa laboral, comercial i de govern dels membres del gremi, una còpia del qual es conserva a la seu del col·legi. Amb l’abolició del règim gremial, l’entitat adoptà el nom de Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona l’any 1834, seguint així amb la dedicació de promoció i defensa de l’activitat tèxtil sedera fins als nostres dies. L’any 1257 consta que al Consell de la Ciutat de Barcelona del Gremi de Fusters hi ha quatre representants, data que s’ha pres com el testimoni més antic en la memòria històrica d’aquest gremi, avui Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona. El 1393 es constituí la Confraria de Mestres Fusters (domiciliada el 1511 al carrer de la Fusteria de Barcelona) i d’acord amb el seu prestigi era propietària de dos altars dedicats al seu patró, sant Josep, a la catedral de Barcelona. El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, creat el 1211, esdevingué —sense canviar de nom— una moderna organització empresarial a partir de la seva refundació el 1892. El Gremi de Flequers, creat el 1368, és, segons la seva autopresentació, “una de les poques corporacions europees que, ininterrompudament, han mantingut la seva condició”. Als segles XIV i XV es formen altres gremis, com el Gremi dels Serrallers i el Gremi d’Impressors, que també han persistit en el temps.

El més destacat de tots els gremis moderns és, possiblement, el Gremi de Paraires de Sabadell, de 1559. Amb noves ordinacions el 1732, transformat en Institut Industrial de Sabadell el 1863, en Foment de la Indústria vint anys després, celebrà, el 2009, el seu quatre-cents cinquantè aniversari com a Gremi de Fabricants de Sabadell (GFS). Un gremi modern que esdevindrà l’organització patronal de grans dimensions en ple funcionament al segle XXI que es pot considerar com la més antiga de Catalunya. I, probablement, també la més antiga d’Europa, car bona part de les grans patronals angleses, escoceses, suïsses... són del segon terç del segle XIX.

Foment del Treball Nacional és una de les principals patronals catalanes, i els seus orígens es remunten a l’any 1771 en la Reial Companyia de Filats i Estampats del Principat de Catalunya. Com a confederació d’organitzacions empresarials i empreses de Catalunya, és membre fundador de la patronal espanyola CEOE.

A més, des de maig de 2012 exerceix la secretaria executiva del Fodere (Fòrum per al Desenvolupament de les Empreses de les Regions d’Europa), del qual forma part en representació de Catalunya i on es reuneix amb les principals organitzacions empresarials de les altres regions més industrialitzades d’Europa.

Amb l’antecedent directe de la Reial Companyia de Filats de Cotó del Principat de Catalunya de l’any 1771, Foment del Treball i els industrials que representava lideraren la incipient Revolució Industrial que al llarg del segle XIX va distingir Catalunya com a territori capdavanter d’Espanya i de l’Europa mediterrània.

La Reial Companyia de Filats de Cotó del Principat de Catalunya fou una organització empresarial pionera a l’Europa del segle XVIII.

Foment del Treball també fou una institució pionera en la formació dels professionals i els quadres tècnics que possibilitaren al costat de la iniciativa empresarial el procés d’industrialització que dugué Catalunya a homologar-se amb les societats més avançades de l’època.

Al tombant del segle XX, Foment esdevingué un punt de referència de la societat catalana i de la seva vida econòmica. La participació activa en els esdeveniments més transcendentals de Catalunya i Espanya des de finals del segle XIX s’exemplifiquen en la seva decisiva promoció d’entitats com l’Escola Industrial de Barcelona, la Zona Franca de Barcelona, les cambres d’Indústria i de Comerç, l’Associació d’Enginyers Industrials i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa); entitats totes de gran rellevància econòmica i social per al país.

En ple segle XXI, Foment del Treball Nacional disposa d’un equip humà jove i preparat que des de diferents àrees i departaments dona resposta a les necessitats de representació i consulta dels associats.

Algunes dates rellevants de la història de Foment del Treball Nacional són la creació com a òrgan d’expressió del diari El Bien Público (1849). Més endavant, els industrials catalans s’implicaren decisivament en l’organització i la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i l’any següent, el 1889, adoptà del nom definitiu de Foment del Treball Nacional, i l’altre instal·là la seva seu a la plaça de Santa Anna, número 4 (ara Portal de l’Àngel, número 4), antiga casa del marquès de Castellvell a Barcelona. Abanderà la petició d’un model de gestió administrativa descentralitzada i un concert econòmic per a Catalunya (1899). Esdevingué soci fundador de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, La Caixa, i hi assumí la primera presidència amb Lluís Ferrer-Vidal. Promogué la creació de l’Escola Industrial de Barcelona, juntament amb altres entitats públiques i privades (1904). A més a més, participà activament en la petició al govern espanyol de creació de la Zona Franca al port de Barcelona, que s’aconsegueix aquell mateix any (1916) i donà suport a la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Més endavant, es traslladà a la seu actual de Via Laietana, a l’edifici finançat per subscripció dels seus associats (1934). Després, durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista (1936-1977) Foment del Treball Nacional aconseguí subsistir i renasqué amb l’assoliment de la democràcia i sota l’impuls d’empresaris com Carles Ferrer Salat, Alfred Molinas, Josep Vilà Marsans, Andreu Ribera Rovira i Albert Folch (1977). Impulsà la creació de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), de la qual Carles Ferrer Salat fou el president (1978).

[email protected]

www.funDoc.net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història que han traspassat fronteres, en tots els camps d’activitat. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Desallotgen dos edificis de Santa Coloma de Gramenet per l’aparició d’esquerdes

Santa Coloma de Gramenet

La xarxa d’aigua de Vallirana estarà connectada amb ATLL el 2025

Vallirana
SOCIETAT

Un ramat de cabres netejarà les franges de les urbanitzacions de Santa Susanna

SANTA SUSANNA
societat

Girona aplicarà els nous sistemes de recollida de residus a partir del maig

girona
Administracions

L’Ajuntament suspèn temporalment la zona blava d’aparcament

AMPOSTA
societat

Els funcionaris de presons van rebre 582 agressions de presos el 2023

barcelona

Investigadors del Trueta, en l’estudi de variants relacionades amb la COVID-19 greu

GIRONA

Supercomputació i Intel·ligència Artificial aplicades per atendre les malalties rares

Barcelona
Medi Ambient

La sequera actual, la més greu a l’est de Catalunya en 200 anys

barcelona