La modernització mecànica al servei de la indústria tèxtil
Ferran Casablancas, industrial tèxtil de Sabadell, inventà i patentà un nou aparell d’estiratges per a les màquines de filar que ben aviat fou adoptat per totes les filatures de cotó del món. L’invent fou presentat el 30 de setembre del 1913 a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, consistia a fer estiratges de la fibra sense que es trenqués amb l’aplicació d’una solució mecànica que reproduïa el que feia la filosa primitiva.
Aquest sistema dels grans estiratges reduïa substancialment el cost i el temps de fabricació del fil de cotó perquè suposava la supressió d’un vuitanta per cent de les màquines preparatòries per a la filatura i un estalvi del cinquanta per cent del cost de la producció.
Acabada la Primera Guerra Mundial, el 1919, el procediment de Casablancas fou adoptat pels industrials francesos i belgues, que n’adquiriren la llicència. A la Gran Bretanya, pioners de la revolució industrial tèxtil, els costà més decidir-se, però, quan reconegueren la seva importància, nomenaren Casablancas soci d’honor de l’Institut Tèxtil de Manchester, del qual fou el primer soci no britànic.
El 1925 es constituí a Manchester la Casablancas High Draft, posteriorment, a Bombai (Índia), The Indian Casablancas High Draft, i, als Estats Units, l’American Casablancas. També s’organitzaren filials a la Xina, Brasil, Mèxic i a la Unió Soviètica. Esdevingué una multinacional catalana, amb tècnics catalans al capdavant de totes les representacions.
El pare d’en Ferran Casablancas i Planell (Sabadell) tenia un petit negoci tèxtil en l’anomenat Vapor de la O de Sabadell al qual el jove Ferran s’incorporà als catorze anys. A la mort del pare se’n féu càrrec.
Ben aviat es dedicà a la investigació per a millorar el procés tèxtil. Com que no havia fet estudis superiors, necessità l’ajut d’enginyers i de mecànics que desenvolupessin les seves idees.
Atès que Sabadell era un centre important de la indústria llanera, començaren a fer les proves amb llana, per passar després a la fibra de cotó, que era més llisa i apta per al seu sistema, i que, a més, comptava amb un mercat més ampli perquè era la fibra tèxtil més utilitzada.
Finalment, presentà la seva innovació a Sabadell davant sis-centes persones. Convençudes de la importància de l’invent, formaren la societat Patents Casablancas, que el 1915 es transformà en Filatures Casablancas, mitjançant la qual anaren millorant la patent inicial amb altres perfeccionaments.
El 1912 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Sabadell per la Lliga Regionalista; fou membre de la Cambra de Comerç d’aquesta ciutat; el 1922 fou fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i Malalties, i el 1926 era nomenat president del Banc de Sabadell, càrrec que deixà el 1936, i després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en fou novament fins al 1960.
Durant els tres anys d’aquella guerra residí a Manchester amb la família, i el seu fill Joan als Estats Units. Acabat el conflicte, retornà a Catalunya el 1940 per continuar l’esforç de millorament del sistema de fabricació tèxtil.
El 1955 fou reconegut com a Fill Predilecte de la Ciutat de Sabadell, el 1974 es realitzà en aquesta ciutat un conjunt d’actes amb motiu del centenari del naixement de Ferran Casablancas, i també fou publicat el llibre Ferran Casablancas, ciutadà de Sabadell, de Josep Lluís Suelves. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Civil i la Medalla d’Or de la Diputació de Barcelona.
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
