Pere Gimferrer adverteix que els problemes amb els trens fomentaran "no potser l'independentisme, però sí l'antimadrilenyisme"

L'escriptor Pere Gimferrer creu que els problemes que des de fa temps hi ha a Barcelona amb els trens de rodalies fomentaran "no potser l'independentisme, però sí l'antimadrilenyisme", i pot ser que "l'enuig" que tenen els barcelonins amb l'Administració central "es noti en les pròximes eleccions".
Gimferrer ha estat preguntat per aquest assumpte en una entrevista amb EFE, concedida amb motiu del Premi Internacional Octavio Paz de Poesía i Assaig que el poeta català, un dels més importants de la segona meitat del segle XX, rep demà a la Residència d'Estudiantes de Madrid.

L'escriptor recorda que els talls i avaries a la xarxa de Rodalies de Renfe a Barcelona "ja ocorrien en menor escala fa un any", fins al punt que ell mateix es considera "una víctima personal de tot això". El 13 de setembre de 2006, en efectuar "un transbord del tren a l'autobús", va ser "atropellat per un taxi" i va estar durant tres mesos "amb el braç dret enguixat i de baixa laboral".

"Vaig haver d'aprendre a escriure amb la mà esquerra", afirma Gimferrer, director literari de Seix Barral, per qui "és inacceptable", el que està passant amb els trens a Barcelona, degut principalment a les obres de l'AVE. "L'assumpte dels trens m'indigna com usuari", assegura.

Gimferrer no sap "ni quina cara té la ministra de Foment", perquè ja no segueix les qüestions de la política amb el mateix interès de "fa anys" i no veu els informatius, però no creu que Magdalena Álvarez "sigui l'única responsable del que passa".

"Algú hauria d'explicar per què va arribar tan ràpid l'AVE a Sevilla el 1992, i ha tardat tant a arribar a Barcelona o a Màlaga, per exemple, que és un dels principals destins turístics d'Espanya. No s'entén", assevera l'escriptor català.

"No ens enganyem: tot això que està passant a Barcelona fomentarà, no diré l'independentisme, però sí l'antimadrilenyisme", assegura l'autor d'"El vendaval", per aclarir a continuació que el sentiment antimadrilenyista de què parla no és cap als ciutadans de Madrid sinó cap a "l'Administració central".