Invencions i activitats precursores en l’automoció i l’aeronàutica
La Revolució Industrial a Catalunya s’inicià al segle XVIII amb el desenvolupament de la indústria tèxtil de filats i de teixit de cotó i de llana.
La formació de la indústria moderna al Principat s’ha de situar cronològicament entre els anys trenta del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
És a partir dels anys trenta del segle XIX que la industrialització entra en una fase de creixement accelerat fins a convertir Catalunya en un país eminentment industrial amb una producció diversificada. Aparegueren noves indústries (construccions mecàniques, de material elèctric, ciments, adobs, químiques, instruments de precisió i béns de consum duradors, des de màquines de cosir fins a automòbils) que convertiren Catalunya en una zona comparable a les més avançades de l’Europa Occidental.
Fruit d’aquesta situació i de la inquietud creativa dels enginyers i científics catalans aparegueren diverses innovacions significatives en tots els camps d’activitat. En el cas concret de l’automoció i l’aeronàutica apareixen diverses contribucions i invencions primerenques.
Quant a l’automoció, el tricicle Bonet, conegut també simplement com Bonet, fou el primer vehicle propulsat per motor de combustió interna fabricat a la península Ibèrica i un dels primers d’Europa. Obra de Francesc Bonet i Dalmau (Valls, 1840 – Barcelona, 1898), enginyer, l’invent fou patentat a Barcelona el 12 de desembre de 1889 i hi ha constància de la fabricació d’un sol exemplar, construït per Bonet per al seu ús particular.
La Hispano Suiza. El 1904 es fundà a Barcelona la companyia La Hispano Suiza, Fábrica de Automóviles S.A., una empresa d’automoció i enginyeria que destacà en la producció d’automòbils de luxe i competició així com també de motors d’aviació.
Els seus cotxes guanyaren diverses competicions i es distingiren pels seus motors sòlids. El 1919, al Saló de París, es presentà l’H6-32 CV, el primer model amb servofrè; això féu trontollar les altres marques, com General Motors i Rolls Royce, que acabaren comprant la patent.
Les motos de trial. Des del seu començament fins a mitjan 1950, el trial es practicava només a la Gran Bretanya. L’any 1964 es creà la primera competició internacional, la Challenge Henry Groutards en honor al belga Henry Groutards, exvicepresident de la Federació Internacional de Motociclisme, mort el 1959.
Fins aleshores, el trial s’havia practicat sempre amb feixugues motocicletes britàniques equipades amb motors de quatre temps.
El 1965 marca una fita històrica del trial puix que és l’any en què Sammy Miller hi introdueix les motos de dos temps, concretament la catalana Bultaco Sherpa T, que havia desenvolupat en col·laboració amb l’amo de l’empresa Bultaco, Francesc Xavier Bultó. A partir d’aquell moment, les motos britàniques foren ràpidament arraconades per les noves motos catalanes (a banda de Bultaco, en fabricaven també Montesa i OSSA) equipades amb un nerviós motor de dos temps i amb una lleugeresa que les feia molt superiors.
Autòdrom de Terramar. L’Autòdrom de Terramar, construït l’any 1923 i situat al terme de Sant Pere de Ribes, fou un dels primers autòdroms del món. Quan es construí a Europa només hi havia dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza, i als Estats Units només hi havia el d’Indianapolis. En el circuit de Terramar se celebrà el Primer Gran Premi Internacional d’Espanya el mateix 1923.
Té una llargada d’uns dos quilòmetres, és ovalat i en són notables els seus peralts, de més de seixanta graus. Ara està en desús però encara es conserva.
Pel que fa a l’aeronàutica, els precedents ens remunten a l’any 1900, quan l’inventor Cristòfor Juandó i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 1848 – Barcelona, 1917) obre una subscripció popular per al finançament de l’aparell Aviador Juandó. El 1901 creà la Compañía Universal de Navegación Aérea, Avión S.A., domiciliada a Barcelona. Aquest mateix any, cursà la patent de «l’appareil propulseur pour l’aviation» a París.
L’octubre de 1902 Juandó aconseguí fer volar el seu aparell alguns metres al carrer Rivadeneyra, al costat de la plaça Catalunya de Barcelona. Després de l’experiment, Juandó s’expresava en aquests termes: «Si he construido un modelo o no lo saben todos los señores que visitaron las exposiciones aeronáuticas de Barcelona y Sabadell y si mi aparato se levantaba a pesar de la deficiencia del motor y de la construcción, puedo decirle que en Septiembre de 1902 en la Plaza de Cataluña lo vieron 1551 personas que pagaron 1 peseta de entrada y todas vieron levantarse el aparato en una época que nadie había volado.»
L’any 1909, l’enginyer Gaspar Brunet i Viadera (Barcelona, ? – ?) dissenyà i construí un avió biplà i monoplaça que tenia un dispositiu automàtic per a mantenir l’equilibri lateral, patentat pel mateix Brunet.
El 5 de setembre de 1909, l’enginyer Joan Olivert i Serra (Cullera, 1883 – Cullera, 1949), alumne de Brunet a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, féu el primer vol amb l’Aeroplà Olivert, que assolí mantenir-se en l’aire uns cinquanta metres, a Paterna, València.
Fou aquella mateixa època (20 de juliol de 1909) que Ricard Causaràs Casaña (València, 1875 – Barcelona, 1953) patentà un aeroplà monoplà de disseny geomètric, atès que els seus plànols sustentadors i la carlinga eren de forma triangular d’ala delta rígida.
Pere Sastre Obrador (Llucmajor, 1895 – Llucmajor, 1965), el 1919 dissenyà el prototip d’aparell aeri que anomenà cometagiroavió amb característiques a l’ensems d’aeroplà i d’helicòpter, que fou l’inspirador de l’autogir. Per manca de finançament no s’arribà a construir.
Amb referència concreta als motors d’aviació, Ramon Casanova i Danés (Campdevànol, 1892 – Barcelona, 1968), copropietari de la Farga Casanova, SA, el 1917 construí i patentà el pulsoreactor o pulsejet, que fou el precursor dels motors de reacció.
La Hispano Suiza dissenyà motors fets amb aliatges d’alumini que eren més lleugers que els de la competència. Eren motors de 8 cilindres en V de 90º. Durant la Primera Guerra Mundial se’n construïren més de cinquanta mil entre totes les fàbriques que La Hispano Suiza tenia a Barcelona i a París, inclosos els que es feren sota llicència.
El marquès Raúl Pateras-Pescara, conjuntament amb Jorge Loring Martínez, enginyer i pilot d’aviació, constituí l’any 1919 a Barcelona la societat anònima Helicopteration Pescara. Construí el seu primer helicòpter el 1919. Fou aquell any a la mateixa ciutat de Barcelona que aconseguí fer-lo elevar per primera vegada.
L’invent clau, patentat el 1921, fou el comandament únic de control (també anomenat «escombra») que permetia maniobrar l’helicòpter en totes direccions, tant verticalment com lateralment.
El seu helicòpter de més èxit fou l’anomenat Número 3, fabricat el 1923, que el gener de 1924 fou capaç de fer vols d’una durada de l’ordre dels 10 minuts. Anava equipat amb un motor Hispano Suiza de 180 cv.