La lucidesa del somni i la perfecció tècnica en la pintura
Dalí és el pintor més reeixit del surrealisme pictòric, expressat en el que ell denominà activitat paranoicocrítica, fonamentada en la paradoxa lògica de la bogeria i el somni.
Partint d’una qualitat del seu dibuix que ha estat considerada genial, introduí en la pintura una sèrie d’elements que reapareixen en els seus quadres. Per exemple, la banya del rinoceront com a símbol de la castedat; les crosses, la mort i la resurrecció; els rellotges tous i els telèfons; els temes religiosos i els jocs visuals...
Projectà d’ell mateix una imatge que el feia el centre sorprenent d’una excentricitat que contribuïa a crear curiositat i interès per l’obra feta des d’un treball sistemàtic i creatiu.
Algunes de les seves obres més famoses són: Noia a la finestra (1925), El gran masturbador (1929), L’home invisible (1931), Construcció tova amb mongetes cuites (1936), Atletes còsmics (1943), La meva esposa nua (1945), La Madonna de Port Lligat (1950), El Crist de Sant Joan de la Creu (1951), Crucifixió (1954) i Dalí pintant Gala per darrere (1973).
El pare de Salvador Dalí i Domènech era notari de Figueres i desitjava que el fill seguís aquesta trajectòria, però aviat s’adonà de la seva vocació artística. Als deu anys començà a estudiar a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres. El 1921 s’incorporà a l’Escola de Belles Arts de Madrid per a obtenir el títol de professor de dibuix i visqué a la famosa Residencia de Estudiantes, on feu amics com Luis Buñuel i Federico García Lorca. Fou expulsat de l’escola el 1926 i s’incorporà al grup de poetes i artistes de la Generació del 27.
Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona (1925), on tornà a exposar en diverses ocasions, i el 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest Groc (1928), juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, que optava per l’avantguardisme i esdevingué la crida més representativa dels nous corrents artístics. Fou imprès amb paper groc, cosa que l’identificà per aquest color. Els seus articles i conferències crearen sovint apassionades polèmiques.
El 1926 s’instal·là a París, on fou un destacat pintor del superrealisme. El 1929 conegué Gala Dianaroff, que esdevingué la seva esposa, musa i consellera. A través del pintor Joan Miró, establí relació amb els surrealistes de París, on exposà el 1929.
Col·laborà amb Luis Buñuel en les pel·lícules Un chien andalou (1929) i L’âge d’or (1931), i amb Alfred Hitchcock a Spellbound (1945).
Viatjà a Itàlia el 1938, on resultà impressionat per l’art religiós. El 1939 es traslladà als Estats Units, on realitzà una intensa etapa com a pintor, com a il·lustrador d’obres –com Don Quijote (1945) i Divina Comedia (1960)– i com a dissenyador de vestits, joies i cartells. Així mateix, feu l’escenografia i els figurins de diversos ballets. Retornà a l’Estat espanyol el 1948 i establí el seu taller a Cadaqués. El 1970 creà el Teatre Museu Dalí a Figueres, que fou inaugurat l’any 1974. Publicà The secret life of Salvador Dalí (1942), Fifty secrets of magic craftsmanship (1948) i Journal d’un génie (1954).
El 1984 fou creada la Fundació Gala-Salvador Dalí, que realitza una continuada adquisició d’obres de l’artista, les quals exhibeix, i en promou exposicions. Així mateix, el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg a Florida, als Estats Units, és un centre de referència de la seva obra.
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
