JOSEP TRUETA
El tractament quirúrgic de les fractures de guerra
El cirurgià Josep Trueta, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), aplicà amb èxit el mètode de guariment tancat, que consisteix a fer a la ferida el tractament quirúrgic, el rentatge, l’escissió o l’extracció dels teixits malmesos, el drenatge complet i la immobilització del membre afectat, ampliat als dos segments contigus de l’extremitat, mitjançant un embenat de guix. Aquest mètode significà un avenç revolucionari en traumatologia i fou utilitzat durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits aliats.
Josep Trueta i Raspall fou metge cirurgià que es llicencià en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1921 i s’hi doctorà el 1922. Treballà de cirurgià ajudant de Manuel Corachan el 1928; exercí de cirurgià en cap a la Caixa de Previsió i Socors i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1929 i el 1935, respectivament, i d’aquest darrer centre fou nomenat metge oficial auxiliar el 1931. Impartí classes com a professor auxiliar de la càtedra de patologia quirúrgica en la Universitat Autònoma de Barcelona.
S’exilià el 1939 a Anglaterra, on donà a conèixer el mètode del guariment tancat de les ferides, treballà en el laboratori de la Sir William Dunn School of Pathology, fou membre de la Royal Society of Medicine el 1940, el mateix any que es féu càrrec del Wingfield Morris Orthopaedic Hospital, i formà part del Consell Nacional Català creat a la Gran Bretanya en els anys de la Segona Guerra Mundial. El 1949 fou nomenat catedràtic d’ortopèdia de la Universitat d’Oxford fins a la jubilació el 1965. L’any següent, el 1966, retornà a Catalunya.
Entre les obres que publicà, hi ha: La millor tècnica per a intervenir en les afeccions a la cara anterior de l’húmer, amb presentació d’un cas (1926), Els tumors primitius dels ossos (1933), El tractament de les fractures de guerra (1938), The principles and practice of War Surgery (1943), Studies of the Renal Circulation (1947), Studies of the Development and Decay of the Human Frame (1968), Gathome Robert Girdlestone (1971), La estructura del cuerpo humano, estudios sobre su desarrollo y decadencia (1975), que és la traducció al castellà de la que havia publicat el 1968 en anglès.
El 1946 publicà The Spirit of Catalonia per tal de donar a conèixer la història de Catalunya i les seves aportacions al conjunt d’Europa. Posteriorment ha estat editat en llengua catalana.
Rebé nombrosos reconeixements: fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat d’Oxford (1943), per la Universitat de Buenos Aires (1976) i per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), també fou membre de la Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans; fou guardonat amb el Premi Laboire de l’Académie Française de Chirurgie (1948), i fou distingit amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1976).
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català que han traspassat fronteres en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del paísLa rotunditat escultòrica en el període modernista
L’escultura de Josep Llimona es caracteritza pel seu simbolisme, que combina la tendresa, expressada en la gran quantitat de nus femenins que realitzà, amb la força que traspuen les seves figures masculines.
Les primeres obres les dedicà a personatges històrics de Catalunya, com l’estàtua eqüestre de Ramon Berenguer el Gran, per anar derivant posteriorment cap a les figures femenines, els herois com Sant Jordi, l’estatuària religiosa i la imatgeria funerària.
A part de nombroses exposicions que féu a la capital catalana, exposà a Madrid (1901 i 1915), a Brussel·les (1914), a París (1919) i a Buenos Aires i Rosario (1925).
Fou distingit amb destacades condecoracions pels governs de França i Itàlia, així com la primera Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona.
Josep Llimona i Bruguera estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. El 1880 guanyà la Pensió Fortuny, una beca que donava l’Ajuntament de Barcelona a un jove artista per estudiar a Roma. Hi realitzà dues obres, Patrici romà i Ramon Berenguer III el Gran, que el 1888 va obtenir la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona.
Entre les seves obres més conegudes cal destacar, totes a Barcelona, el Sant Jordi, situat al Parc de Montjuïc, Desconsol, al Parc de la Ciutadella, davant el Parlament de Catalunya, que li fou guardonada amb el premi d’honor de l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907), el monument al doctor Bartomeu Robert, situat a la plaça de la Universitat fins que fou desmuntat el 1939 i restituït, en restablir-se la democràcia, a la plaça de Tetuan, i Crist Ressuscitat (1914), en què col·laborà amb Antoni Gaudí en el rosari monumental de Montserrat.
En el camp de la imatgeria funerària realitzà diversos panteons als cementiris de Montjuïc, a Barcelona, i d’Arenys de Mar i Sitges.
Amb el seu germà Joan fundaren el Cercle Artístic de Sant Lluc el 1893, entitat que aconseguí una gran influència en el món de la creativitat catalana i que presidí del 1898 al 1910. El 1909 fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista i del 1918 al 1924 i del 1931 fins a la seva mort fou president de la Junta de Museus de Barcelona.