‘Vita Christi’, primer llibre editat arreu escrit per una dona
L’abadessa Isabel de Villena és l’autora de Vita Christi, una àmplia explicació sobre la vida de Jesucrist i de la Mare de Déu, fonamentada en l’Antic Testament i el Nou Testament, amb una especial atenció a la condició de les dones. Fou elaborada com a llibre de formació i reflexió de les monges de la comunitat de clarisses de la qual era abadessa. L’estil traspua la seva personalitat femenina, així com la ironia amb la qual explica els fets i els comentaris, que recullen expressions populars que la feren una obra molt coneguda.
El llibre mostra la seva cultura, amb referències als clàssics i a escriptors cristians com sant Bernat i sant Agustí. És un text en el qual l’autora defugí l’estil retòric de l’època i optà per la innovació que representava la naturalitat, d’un estil planer i senzill.
Elionor Manuel de Villena era filla natural del comte Enric de Villena, s’ignora qui en fou la mare. Fou educada a València, en la cort de la reina Maria, muller del rei d’Aragó Alfons IV el Magnànim. A l’edat de quinze anys entrà en el monestir de monges clarisses de la Trinitat i adoptà el nom de religió Isabel. El 1463 fou elegida abadessa. Dona d’una gran cultura, nombrosos autors contemporanis la citaren en les seves obres.
En morir el 1490, l’abadessa que la succeí, Aldonça de Montsoriu, féu la primera edició de Vita Christi, a la qual en seguiren d’altres el 1513 i el 1527.
Isabel de Villena possiblement és l’autora d’altres llibres d’espiritualitat sobre la vida religiosa, però no s’han conservat.
Vita Christi (1497) té el títol en llatí, però és una obra escrita en llengua catalana que té un caràcter doblement excepcional: d’una banda, segons Roland Pearson, és el primer llibre editat arreu escrit per una dona, «the first woman in Europe to be published»; d’una altra banda, és la primera narració sobre la vida de Jesucrist en què les dones, començant per Maria, la mare de Jesucrist, santa Anna, la mare de Maria, i Maria Magdalena ocupen els primers plans. L’autora introdueix, a més, personatges femenins al·legòrics, com Na Dolçor-de-Contemplació i Na Atesa-de-Fervor.
Al darrere d’aquest text, Isabel de Villena demostra que té un molt bon coneixement dels evangelis, inclosos els evangelis dits apòcrifs, i, en general, de tota la literatura bíblica, de la llengua llatina i de la tradició filosòfica i literària del lul·lisme.
Atès que parlar de feminisme al segle XV sembla anacrònic, en els estudis del segle XX d’aquesta obra s’ha tingut molta cura a analitzar el caràcter innovador del text per tal de poder-lo definir. Se n’han fet, també, edicions accessibles (incloses dues edicions digitals) i traduccions.
El text de Villena era un text per a ésser llegit en veu alta a les monges de l’orde de Santa Clara (el primer orde fundat per una dona) del monestir de la Trinitat de la ciutat de València. Villena n’era l’abadessa, i la decisió de dur el text a la impremta fou d’Aldonça de Montsoriu, la seva successora, atenent un suggeriment de la reina Isabel de Castella. La primera edició fou impresa a València el 1497. El 1513 i el 1527, noves edicions, il·lustrades, aparegueren a València i a Barcelona. A partir de 1889 —sobretot, de 1980— Vita Christi torna a ésser editat de formes molt diverses.
Al segleXXI hi ha traduccions parcials al francès: Femmes dans la vie du Christ (Perpinyà, Editions de la Merci, 2008), i a l’anglès: Portrait of Holy Women. Selections from the «Vita Christi» (Woodbridge, 2013), i una selecció de textos traduïts dins l’obra de Lesley K. Twomey: The fabric of Marian devotion in Isabel de Villena’s «Vita Christi» (Woodbridge, Tamesis, 2013). Aquest llibre posa l’èmfasi en les nombroses referències de Villena a la cultura material de la societat urbana del segle XV.
