RAMON CASAS
La pinzellada elegant del modernisme
El pintor Ramon Casas fou un mestre del dibuix, del retrat, dels paisatges i de les composicions populars. Format a París, les seves obres Plein air (1891) i Ball al Moulin de la Galette (1893) són considerades obres mestres de la pintura que s’hi feia aquells anys.
El seu reconeixement s’estengué per Europa i Amèrica, féu exposicions a París i Berlín, a l’Exposició Mundial de Chicago el 1893 i a Buenos Aires. A partir del 1892 exposà regularment al saló del Champ de Mars a París, on fou nomenat associé i, més tard, sociétaire. El 1899 esdevingué membre de la Societat Internacional de Pintura.
També fou important la seva activitat en l’àmbit del cartellisme, dins l’estil de l’Art Nouveau que caracteritzà el modernisme. Els cartells més coneguts són els que féu per a Codorniu, l’Anís del Mono i Cigarrillos Paris, que foren admirats arreu com a representatius del modernisme català.
Ramon Casas i Carbó era fill de Ramon Casas i Gatell, comerciant, que s’havia enriquit a Cuba, i la mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d’una família benestant d’industrials tèxtils, propietaris d’una fàbrica a Sant Benet de Bages.
Ramon Casas estudià al col·legi de Sant Gervasi de Cassoles, encara poble, dels voltants de Barcelona. De ben jove, abandonà l’escola per a treballar al taller del pintor Joan Vicens.
Als quinze anys féu el primer viatge a París, ciutat amb la qual establiria un lligam que es perllongaria al llarg de la seva vida. S‘inscriguí en el taller del pintor Carolus Duran, pseudònim de Charles Durand, un dels pintors francesos més reconeguts d’aquells anys. També féu estades a Madrid i a Granada, però, habitualment, repartí la seva vida entre París i Barcelona.
Mantingué una estreta relació amb Santiago Rusiñol, amb qui presidí el 1891 les festes modernistes del Cau Ferrat de Sitges i viatjà amb carro per Catalunya, alhora que elaborava un llibre amb textos de Rusiñol i il·lustracions d’ell.
El 1897 participà en la fundació d’Els Quatre Gats, un local d’ambient avantguardista i bohemi, regit per Pere Romeu, que esdevingué un dels nuclis principals del modernisme i lloc de trobada d’artistes i personatges. Fou en aquest local on un jove Picasso exposà per primera vegada, l’any 1900. L’òrgan difusor era la revista, dirigida per Miquel Utrillo, del mateix nom Els Quatre Gats, precedent de les Pèl&Ploma i Forma, en les quals Casas col·laborà molt activament.
La seva àmplia producció assoleix un ventall temàtic considerable, on la figura femenina té un paper especial, com els nombrosos retrats de la seva model i després esposa Júlia Peraire —La Sargantain (1907), Retrat de Júlia (1908) i el cartell anunciador de l’editorial Espasa (1906), Hivern (1912), i la Dama d’ermini (1912-1914). La seva acomodada posició social li permeté ser un observador fidel de la vida burgesa del seu temps —Interior a l’aire lliure o L’après midi (1892)—, però no defugí deixar testimoni compromès del seu temps en una successió de teles de grans dimensions, com Garrot vil (1894), Corpus (1898) i La càrrega (1899), aquest —avui al Museu de la Garrotxa, d’Olot— de 298 × 470,5 cm, pintat quan Casas tenia trenta-tres anys, pot definir-se com la culminació de les seves pintures en les quals la massa humana pren protagonisme, concretant l’expressió d’un pànic col·lectiu en l’efecte d’una massa anònima fugint terroritzada per l’acció de la força violenta, deixant un espai de gran valor expressiu.
Seguint la tradició d’altres artistes, Ramon Casas interpretà el tema d’una dona d’aspecte agradable asseguda davant una taula dins el Moulin de la Galette. És el popular quadre conegut com La Madeleine (1892), atès que trià com a model Madeleine de Boisguillaume. La noia hi és representada en un estat anímic de gelosia, en una actitud que transmet el sentiment d’una dona desesperada, nerviosa i inquieta, esperit que també reflecteixen els seus ulls.
Casas visqué un moment excepcional de la pintura catalana d’aquells temps, reconeguda arreu, dins la qual podem citar contemporanis com Hermenegild Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Francesc Gimeno, Eliseu Meifrèn i Santiago Rusiñol.
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història que han traspassat fronteres, en tots els camps d’activitat. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del paísLa recerca per desenvolupar una vacuna contra la infecció tuberculosa latent
El metge Pere Joan Cardona dirigeix un equip de la unitat de tuberculosi experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol que desenvolupen una vacuna contra la tuberculosi.
L’actual vacuna profilàctica de la tuberculosi, malgrat que és molt utilitzada, no ofereix una protecció suficient en els pacients adults i quan s’administra als infants només s’aconsegueix que, si es contrau la malaltia, aquesta sigui més esmorteïda.
Cada any es produeixen nou milions de nous casos i cada malalt genera quatre o cinc casos més d’infecció latent, de tal manera que actualment s’estima que un terç de la població mundial està infectada.
La vacuna desenvolupada per l’equip del Dr. Cardona és coneguda amb el nom de RUTI (2004), en homenatge a l’hospital en què treballen (l’Hospital Germans Trias i Pujol, més conegut a la ciutat de Badalona com Can Ruti). Es tracta d’una vacuna terapèutica que pot ser decisiva per ajudar a controlar la tuberculosi. S’administra a malalts ja infectats per evitar que desenvolupin la malaltia i va acompanyada d’un senzill tractament antibiòtic d’un mes de durada.
Pere Joan Cardona i Iglesias es llicencià en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1992, en la qual també és professor associat. El 1997 obtingué l’especialitat en microbiologia i parasitologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre el desenvolupament de models de tuberculosi experimental en ratolins.
A més de la direcció de la unitat de tuberculosi experimental de la Fundació Institut Germans Trias i Pujol, també col·labora amb grans consorcis europeus, com el projecte TBVAC, i mundials, com el Grand Challenge //12, relacionats amb l’estudi dels models d’infecció en animals d’experimentació i en l’estudi del diagnòstic, profilaxi, tractament i patogènia de la infecció tuberculosa.
