Les Fires superen l’apoteosi del primer diumenge fort

Com se’n diu, del pànic a les multituds? Doncs això, les Fires també accentuen aquest trastorn. Allà on una festa mesura la seva veritable capacitat de convocatòria és el diumenge, i més si arriba just l’endemà de la diada patronal. Si el programa d’activitats és capaç de superar el tedi del dia més monòton de la setmana, es guanyarà el respecte fins i tot dels més escèptics. I Girona va superar l’envit de manera apoteòsica, per a desgràcia dels que pateixen demofòbia. Sense boira, amb una mica menys de caloreta però molta més claror, i a sobre amb una hora més guanyada al rellotge, des de bon matí, ahir sí, va ser conquerida per una gentada que va anguilejar fins a la nit pels carrers més cèntrics, a banda de la zona d’atraccions de la Devesa, una de les més concorregudes, i de l’excepcionalitat de prolongar-se fins al Parc del Migdia per al concert de La Principal de la Bisbal, una de les poques activitats que sortien del cercle màgic de la Girona antiga, com l’audició que va oferir la cobla Jovenívola de Sabadell al passeig de Domeny en homenatge a Francina Boris.

La principal atracció popular d’ahir, a banda del passeig sol, en parella, en colla o en família, encara que no consti en el programa, era sense cap dubte la jornada castellera de la plaça del Vi, en la qual van participar els Marrecs de Salt, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. Van haver de rivalitzar, això sí, amb el Correateneus de les Fires Populars, que va fer desfilar una jovial batucada des del barri de Sant Pere, on hi ha l’ateneu independentista El Forn, fins al 24 de Juny, a les Ferreries Velles, i a punt de dinar, fins a la plaça de Josep Pla per tancar la festa a l’ateneu Salvadora Catà. Amb ells, els tambors i les gralles, l’animació va travessar de cap a cap la riuada humana del primer diumenge de Fires. Va ser una mena de preparació per a la tradicional cercavila de capgrossos i fanfàrria que a la tarda va tornar a comprimir el perfil urbà entre la plaça de la Catedral i la plaça del Vi, passant per la Rambla.

Entre les activitats culturals, destaquen l’èxit de la visita teatralitzada Quan el Museu no era Museu, que permetia conèixer els orígens dels edificis on ara s’hi exposa el patrimoni de la ciutat, i sobretot la festa de lliurament del 42è Premi Just M. Casero de novel·la curta, que va guanyar Marta Pasqual, a la sala La Planeta, aquest any amb l’acompanyament de l’Orquestra Fireluche i l’ensurt de veure el llibreter Guillem Terribas amb un apòsit gegant al front: havia caigut el dia abans i portava vuit punts de sutura que van anar d’un pèl que no ens priven dels jocs de llenguatge que va desplegar durant tot l’acte per fer del 22 una xifra cabalística que riu-te’n tu de la seqüència de Fibonacci.