El món rural, desconcertat per no poder fer cremes

La polèmica llei que prohibeix cremar restes vegetals en entorns agrícoles i silvícoles per tal de rebaixar les emissions de CO2, que va entrar en vigor a mitjans d’octubre, ha generat preocupació i malestar en els sectors implicats. I si bé el Congrés va acceptar unes esmenes per corregir la normativa, presentades pel PDeCAT a instàncies d’ Unió de Pagesos , aquestes no seran efectives fins que no superin una sèrie de tràmits parlamentaris.

Es confia que les esmenes prosperaran, però ara mateix no està assegurat del tot que les restriccions desapareguin. Ajuntaments i consells comarcals no han parat d’aprovar mocions en què es demana la derogació de la llei. La sensació que, una vegada més, les administracions pensen en clau exclusivament urbana s’ha instal·lat entre els afectats.

Arguments

Les crítiques a la nova normativa se centren en el fet que, per norma general, les cremes controlades no generen problemes al territori i que el tractament tindrà un cost que hauran d’assumir els pagesos. A més, es posa en dubte que aquestes cremes tinguin un pes important en les emissions de CO2. Precisament el trasllat de les restes o l’ús de maquinària per triturar-les generarà molta contaminació, assenyalen. Unió de Pagesos ho resumeix així: “La mesura era inviable i comportava costos econòmics a totes les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals i costos ambientals, ja que caldria traslladar incomptables tones de restes vegetals a centres de tractament o bé comprar o llogar maquinària per triturar-les, cosa que, a més del sobrecost per a la pagesia, farà més alta l’emissió de CO2.”

Els mateixos arguments es fan servir en les mocions d’ajuntaments i consells comarcals, en les quals també s’assenyala: “La normativa de fet no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda que permeti als afectats comprar la maquinària i adaptar-la a la nova proposta. Hi ha el risc real que moltes restes vegetals no siguin tractades als camps i, per tant, que això derivi en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors.”

A l’ Associació de Micropobles de Catalunya qualifiquen la normativa de “disbarat” perquè està feta sense tenir en compte el territori, des dels despatxos. “No ve ni per Acció Climàtica ni per Agricultura, sinó que ve per Residus; posa com a raó les emissions de CO2, cosa que és absurda perquè precisament les cremes agrícoles no són, en general, generadores de CO2 i mentrestant estem potenciant la biomassa, que no deixa de ser una crema”, diu el responsable de la sectorial d’agricultura de l’associació. “El problema el tenim en els avions, les grans indústries i altres sectors molt contaminants i, en canvi, al món rural, que sembla el lloc fàcil on actuar, se li torna a posar una pressió que pot comportar molts problemes al territori”, considera Serra, que interpreta la llei com “un càstig més al món rural”. “Nosaltres som els que absorbim el CO2 del món industrialitzat i, en canvi, se’ns castiga amb unes restriccions molt fortes”, conclou.

Boscos

Entre els propietaris de boscos la llei no ha estat ben rebuda, més aviat tot al contrari. “No té cap sentit”, sentencia el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya , Joan Rovira, que ho considera una nova demostració de la fiscalització a la qual els estan sometent les administracions. “Mentre a nosaltres ens pressionen per tots costats, arriben a Catalunya productes d’origen forestal de països on no tenen aquestes dificultats i poden oferir uns preus molt més competitius”, es queixa. Amb la llei a la mà, no només s’impedeix fer cremes del brancatge sobrant d’una tala, sinó que ni tan sols poden fer un foc per escalfar-se els treballadors de bosc. “En lloc de sentir que tenim suport, notem que cada cop ens ho posen més difícil”, resumeix.