Societat

moda

Una exposició d’alta costura per commemorar els 180 anys de Santa Eulalia

La botiga que des del 1941 està al passeig de Gràcia va obrir el 1843 a on hi havia hagut el Portal de Santa Eulàlia, d’aquí el nom

Quaranta vestits i una vintena de barrets es poden veure al Palau Robert

Una exposició al Palau Robert de 40 vestits i una vintena de barrets d’alta costura dona el tret de sortida a la celebració dels 180 anys de la botiga Santa Eulalia que, de fet, serà el 2023. La botiga de moda i alta costura va néixer el 1843, quan la ciutat vivia encara dintre de les muralles, que no s’enderrocarien fins onze anys després. La va obrir Josep Taberner, un comerciant de teixits de Guils de Cerdanya que es va instal·lar en el que havia estat el Portal de Santa Eulàlia, a tocar de la plaça de la Boqueria, d’aquí el nom. “El 1908 el meu besavi, que venia teixits, es va associar amb Taberner i així va entrar la nostra família en el negoci”, explica Lluís Sans, l’actual propietari i la quarta generació de Sans al capdavant del luxós establiment.

A Santa Eulalia es va fer la primera desfilada d’alta costura de l’Estat el 1926, imitant les que es feien a París, i des d’aleshores i fins els anys noranta, l’alta costura que es feia en aquesta casa – juntament amb la de Pedro Rodríguez, Asunción Bastida, Manuel Pertegaz i El Dique Flotante– van convertir Barcelona en l’epicentre de la moda a Europa, amb l’excepció de París. A més, a Barcelona també hi tenia botiga Balenciaga, un dels més grans dissenyadors de tots els temps, idolatrat, fins i tot, per Christian Dior . Tan famosos eren les creacions de Santa Eulalia que el 1965, amb Pedro Rodríguez i El Dique Flotante van ser presents a la Fira Mundial de Nova York.

“L’època daurada de l’alta costura va ser els anys cinquanta i seixanta del segle passat, quan a casa nostra treballaven 750 persones als tallers, que havien de fer els vestits de còctel, de casament, de posada de llarg o de nit de gran part de les dones de l’alta societat d’Europa”, ha explicat Sans, que recorda que “en aquella època daurada –i aquí hi engloba el 1941, quan la botiga es va traslladar al passeig de Gràcia– les dones venien a veure les desfilades que organitzàvem de les nostres creacions i si els hi agradava encarregaven un vestit amb la tela i el color que volien i se’ls hi feia a mida. Eren peces úniques”. Una de les models de la casa va ser la icònica Francina, que anys després obriria la seva pròpia agència de models.

L’alta costura va ser molt important a Barcelona fins els anys noranta, quan el món va canviar i Santa Eulalia va deixar de cosir i fer els vestits a mida i en exclusiva i es van dedicar a vendre les grans marques i els grans dissenyadors, que és el que continua venent actualment. “A dia d’avui en tot el món només hi ha 300 dones que encara es vesteixin d’alta costura” explica Lluís Sans.

A diferència de les creacions dels grans dissenyadors a Santa Eulalia els vestits els pensva i feia un equip creatiu que, en successives etapes va estar liderat per Pere Formosa, Joan Serra o Jordi Olesti, fins a finals dels seixanta que comença amb força el prêt-à-porter. Va ser l’alternativa a l’alta costura i Santa Eulalia en va fer la primera col·lecció el 1968.

De les col·leccions de prêt-à-porter (en francès “preparat per a endur”) es vendrien no només la roba sinó també els patrons que feien modistes d’arreu. “Amancio Ortega em va dir que recordava de petit haver vingut a la nostra botiga perquè la seva mare era modista. Veien les desfilades de prêt-à-porter i després comprava patrons per fer-los a Galícia”, ha explicat aquest matí Lluís Sans.

En la inauguració de l’exposició dels vestits exclusius de Santa Eulalia, que demà ja estarà oberta a tot el públic, Lluís Sans ha recordat amb emoció “les tres plantes que teníem de taller amb centenars de persones treballant per poder servir les nostres clientes de tot el món” i ha revelat que de cada clienta en tenien un bust fet amb el seu nom per poder anar provant com quedaven els vestits abans que vinguessin a emprovar-se’ls. “Elles no ho sabien que hi havia un bust de cada una i quan venien a emprovar-se el vestit s’admiraven que les mides estiguessin tan ajustades”.

Entre els vestits que es poden veure a l’exposició també n’hi ha un de núvia. “Els vestits de núvia de Santa Eulalia eren excepcionals i no recarregats. Van destacar els que es feien amb cotó”, ha explicat Josep Casamartina, director de la Fundació Antoni de Montpalau, d’on provenen part dels vestits que es poden veure al Palau Robert. Altres han estat cedits per diversos museus tèxtils i uns quants provenen dels fons de Santa Eulalia. “Ens ha passat que clientes que els tenien guardats encara amb les caixes originals ens els han donat per por a que es perdin o es facin malbé. Per por a que els seus néts quan elles morin els acabin llençant”,ha dit Lluís Sans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Agnès Rusiñol
Directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM)

“El futur és combinar la roba nova i la de segona mà”

barcelona
Isaac Peraire
Director de l’Agència de Residus de Catalunya

“La millor recollida selectiva de tèxtil és porta a porta”

barcelona
Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral

No és beneficència, és un dret bàsic

Girona

Salvar la roba per salvar el planeta

Barcelona
societat

Un monjo del Cister, al capdavant de la diòcesi de Girona

girona

Desallotgen un edifici de Santa Coloma de Gramenet per l’aparició d’esquerdes

Santa Coloma de Gramenet
societat

Josefina Bravo, l’última monja de la Congregació del Sant Àngel Custodi

GIRONA

La Creu Roja estrena la remodelació de la seva seu, que s’ha ampliat

GIRONA

L’actual abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona

girona