Saps quins són els aliments catalans reconeguts amb el segell IGP?
A Catalunya hi ha deu productes agroalimentaris que compten amb el distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida, garantia d’origen i qualitat que atorga la UE
Els aliments reconeguts amb el segell IGP, Indicació Geogràfica Protegida, són productes típics, arrelats a un territori amb unes característiques ambientals úniques, que els proporciona un sabor i una personalitat pròpia inimitables, resultat de l’estreta relació existent entre el producte, l’entorn geogràfic i una elaboració feta amb cura al llarg d’anys o segles d’història.
A les botigues aquests productes es reconeixen perquè porten un segell blau i groc, que certifica el seu origen i qualitat, oficialment reconegut per la UE. Hi ha deu productes catalans reconeguts amb aquest distintiu. Aquests són el pollastre i capó del Prat; el gall del Penedès; la vedella dels Pirineus catalans; la llonganissa de Vic; el torró d’Agramunt; la poma de Girona; la clementina de les Terres de l’Ebre; el calçot de Valls; la patata de Prades i el pa de pagès català.
Es tracta de productes molt locals produïts fonamentalment en una àrea geogràfica formada per municipis pertanyents a una o dues comarques. Ara bé, la IGP amb la zona geogràfica més petita és la del Torró d’Agramunt, formada només per un municipi; i, en canvi, la més gran abasta tot Catalunya, és la IGP del Pa de pagès català.
El torró d’Agramunt (IGP)
La cita més antiga documentada fins al dia d’avui, que parla de l’elaboració del torró d’Agramunt, data de finals del segle XVIII. Unes cartes d’una de les famílies nobles de la vil·la posen de manifest que l’activitat torronaire en aquella època ja era important, el que demostra que la tradició es remunta a molt abans.
És difícil establir les dates més antigues a causa de la destrucció dels arxius de la vil·la durant la Guerra del francès. Segles després, aquesta dolça tradició es manté viva al petit municipi d’Agramunt, a la comarca de l’Urgell. L’elaboració del torró d’Agramunt ha perdurat generació rere generació i el secret resideix en l’acurada tria dels ingredients i una preparació lenta i exacta d’aquests.
El producte es defineix com uns torrons d’avellanes o ametlles amb els fruits secs sencers. Els caracteritza la textura irregular, tosca, amb porositats i de pasta dura, però que es trenca sense esforç. El més típic i tradicional dels torrons d’Agramunt és el d’avellanes. Es pot trobar en la tan característica forma de tauleta rodona, però també en porcions rectangulars.
El Pa de pagès (IGP)
El pa de pagès és un emblema de la gastronomia catalana i l’especialitat més representativa de la forneria de casa nostra. Originàriament, es feia a les cases i a les fleques de les zones rurals, i era un pa rodó, dens i negre, per l’ús de cereals amb poca trituració (més integrals).
Generació rere generació, els forners han conservat fidelment la manera d’elaborar-lo. Com, per exemple, el control de la cocció i el paper que juga l’addició de vapor que acaba de definir l’aspecte visual de la crosta.
Es tracta d’un pa tradicional rústic, rodó, amb crosta de color torrat, gruixuda i cruixent, i molla tendra amb alveolat gran. És un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa, que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8 o 9 hores.
Tot el procés d’elaboració es fa seguint mètodes tradicionals, amb fermentacions lentes, d’un mínim de tres hores, i se li dona la forma rodona amb les mans. Al comerç aquest pa amb segell IGP estarà clarament identificat, i en el moment de la venda s’entregarà als consumidors en bosses amb el logotip identificatiu propi de la Indicació Geogràfica Protegida.