Societat

Torna la marató dels presos

Després de córrer el 2017, un nou grup d’interns de Quatre Camins s’entrenen de valent per fer la cursa dels 42 quilòmetres a Barcelona

La posada a punt es fa superant les mancances que imposa la reclusió

Després de córrer el 2017, un nou grup d’interns de Quatre Camins s’entrenen de valent per fer la cursa dels 42 quilòmetres a Barcelona

La posada a punt per a la prova es fa superant les mancances que imposa la reclusió

Nou interns del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, es van calçar unes sabatilles de córrer el mes d’octubre passat amb l’objectiu, i la il·lusió, de ser el proper 19 de març a la línia de sortida de la Marató de Barcelona. Ser-hi, córrer-la, gaudir-la, i acabar-la.

Es tracta del segon grup de presos del sistema penitenciari català que afronta el repte de la cursa dels 42 quilòmetres i 195 metres, després de l’experiència pionera que es va promoure des del mateix centre de la Roca el 2017. Aleshores, set interns van culminar la cursa de Barcelona, esmerçant-hi un temps de 4 hores el més ràpid i 5 hores i 29 minuts l’últim.

Durant la primera setmana d’octubre es va fer la tria dels corredors. Una de les condicions era que estiguessin vinculats al centre durant tot el procés d’entrenament, és a dir que no hi hagués una progressió a tercer grau mentre durés el procés d’entrenament, ja que això els apartaria de la dinàmica del grup.

Des que es van començar a entrenar, els interns surten tres cops per setmana a l’exterior. Aquest simple fet de sortir fora dels murs, d’estar de dues a tres hores en llibertat, ja paga tot l’esforç i patiment d’aquests homes, alguns dels quals no havien corregut mai.

“Això et canvia la vida, tens una motivació concreta”, explica el Roger, que hi afegeix: “El dia abans de sortir a córrer ja hi penses, i els caps de setmana són diferents, abans sense sortir es feien molt pesats.”

Hi ha aquest canvi de règim de vida, aquest tast de llibertat, i també, i sobretot, el reforçament de l’autoestima personal, de fer una cosa ben feta i tenir ganes d’explicar-la. “Arribes fet pols dels entrenaments, però el primer que tinc ganes de fer és agafar el telèfon i trucar a la meva parella per explicar com m’he sentit”, diu en Jaume.

El suport exterior, tan important en la vida del pres per superar la duresa de la reclusió, la gaudeix en Jaume amb la seva parella, que li fa costat en aquesta aventura de voler córrer 42 quilòmetres seguits. “En el primer permís que vaig tenir, després de cinc anys tancat, el que vaig fer va ser anar a córrer amb la meva parella”, explica orgullós.

És un orgull, per a ells, però sobretot un patiment, perquè posar-se en forma per a la cursa obliga a uns entrenaments durs, disciplinats, dirigits per tres monitors del centre i per experts en la qüestió del córrer. Per exemple, a mitjans de desembre els corredors van fer un entrenament de sèries a Granollers amb Txema Córdoba, amb qui després van tenir una llarga conversa sobre tècnica i preparació. L’entrenador professional va respondre a preguntes sobre si és bo o no córrer amb música, sobre com cal posar el peu en l’impacte al terra, sobre si cal esmorzar abans d’entrenar-se i què cal menjar.

Dins de la progressió de l’entrenament, els interns ja han participat en tres curses populars, a Argentona, la Roca i les Franqueses, i abans de la marató en faran dues més al febrer: la mitja de Granollers i la Maratest, al Prat, una cursa de 30 quilòmetres que posa a prova la capacitat dels corredors per afrontar la dels 42.

L’experiència del 2017 ha permès millorar el sistema d’entrenament. Això ho té clar l’Alberto, que assegura: “Em sento com si formés part d’un equip professional i això m’omple molt. Veig que el centre s’implica en això i fa que jo m’hi impliqui molt més.”

Aquest intern té clar que estan creant un equip, una pinya on s’ajuden i la solidaritat és a l’ordre del dia, una manera d’actuar que no té res a veure amb l’ambient que es viu entre els murs de les presons, també la de Quatre Camins, on mana l’individualisme.

Als corredors ara els queda el pitjor, o el millor, segons com es miri: la posada a punt definitiva, que és molt dura. Per a dos dels nou interns la situació comença a ser complicada perquè estan lesionats i això els impedeix sortir, i estan quedant lluny del ritme d’entrenament dels companys. Els set que queden no tenen ni el més mínim dubte que el 19 de març seran a la línia de sortida.

“Em sento capaç de fer-la”, diu amb seguretat en Naufad i ho corrobora en Yerco, que explica que ja ha deixat de fumar, “com un repte personal”, el mateix que ha fet en Quim, que ho explica orgullós.

Ara els tocarà patir, però això no els fa por. “El patiment et porta a algun lloc”, diu en Quim. “El patiment em fa sentir millor”, afegeix l’Alberto. Hi ha un mèrit afegit en el repte d’aquests homes: fer la marató amb les limitacions que imposa la vida en reclusió. Això ho té clar el monitor Jordi Bartrés, reincident en l’experiència, i també l’Alberto. La forma de menjar a la presó no és la millor i al centre penitenciari no hi ha cintes de córrer per entrenar-se quan no surten. “És igual, la farem com sigui i amb el que sigui”, diu l’Alberto.

LA DATA

19.3.2023
és quan se celebrarà
la Marató de Barcelona en què participaran els 9 interns de Quatre Camins

La mà que busca la llibertat

Abans de posar-se a córrer un altre cop per tornar a la presó, el Jorge explica una cosa que porta a dintre. “Tinc una cançó feta que parla de la llibertat.” La pregunta que segueix a aquesta confessió és fàcil, obligada, sobre el contingut de la lletra, i aleshores el Jorge recita un vers: “Un día inesperado / lo que nunca imaginé / soltarte de la mano / esto nunca lo pensé.”

Ara, gràcies al fet de córrer i a l’entrenament per a la marató, el Jorge recupera trossets de llibertat que un dia va perdre. Ben aviat aquest hondureny donarà més sovint la mà a la llibertat, ja que sortirà a treballar de dilluns a divendres. Això està molt bé, i és el pas intermedi que busquen tots els presos per accelerar la seva sortida definitiva del centre. Només hi ha un problema, però: si treballa no es podrà entrenar i només li quedaran els dissabtes, i això el fa dubtar si podrà agafar la forma ideal. Així és la vida, i aquesta és la dura realitat del Jorge. “Necessito més treballar que córrer”, reconeix.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Alerta per possibles fragments de plàstic en croquetes congelades de Bon Preu, Eroski i Alteza

barcelona
infraestructures

Estudien si es pot fer una estació més a Martorell

MARTORELL

Retards a la línia R11 entre Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià per un robatori de coure

VILAMALLA
societat

Torrebesses fa la primera ruta de l’oli i la pedra seca

Torrebesses

Activitat frenètica a les floristeries per deixar a punt totes les roses

STA. COLOMA /LA JONQUERA
publicacions

Un llibre recull el patrimoni modernista d’Igualada

igualada

Signat l’acord que regula les cessions de sòls per al soterrament de les vies

Sant Feliu de Llobregat
SERVEIS

Retards a l’R4 per un robatori de coure entre l’Arboç i els Monjos

BARCELONA

Acompanyar vides

Badalona