Societat

Alemanya recorda un intel·lectual admirat que va decebre el reformisme

Ratzinger representava el conservadorisme enfrontat a l’impuls ecumènic

A Baviera era motiu d’orgull fins que va sortir l’informe dels abusos a Múnic

El 16 d’abril del 2005, el dia en què la fumata bianca va aparèixer per Joseph Rat­zin­ger, el sen­sa­ci­o­na­lista diari Bild dedi­cava a Benet XVI un titu­lar d’abast naci­o­nal: “Wir sind Papst”, ‘Som papa’. No era només una por­tada més o menys tri­om­fa­lista, sinó que es va con­ver­tir també en una pan­carta gegan­tina sobre la façana del seu poderós grup edi­to­rial, Sprin­ger.

El titu­lar volia ser expressió d’una mena d’orgull naci­o­nal. Per pri­mer cop en 500 anys d’història, el Vaticà tin­dria un papa ale­many. Havia nas­cut a Bavi­era, el més catòlic i tra­di­ci­o­na­lista dels lands ale­manys, i repre­sen­tava l’ortodòxia, en un país on el cato­li­cisme i el pro­tes­tan­tisme estan equi­pa­rats en uns 21 mili­ons de fidels per a cadas­cun.

Rere l’eufòria reflec­tida en aque­lla por­tada, hi havia certa decepció. Rat­zin­ger havia estat nome­nat arque­bisbe de Múnic i Frei­sing el 1977 pel papa Pau VI. Però, des del 1981, era el cap de la Con­gre­gació per a la Doc­trina de la Fe per designi de Joan Pau II. Feia temps que era al Vaticà i repre­sen­tava la via con­ser­va­dora.

Més d’un hau­ria desit­jat que, posats a ser ale­ma­nya la fumata, l’ele­git hagués estat Karl Leh­mann, pre­si­dent de la Con­ferència Epis­co­pal Ale­ma­nya des del 1987. Leh­mann no només era més pro­per i carismàtic que Rat­zin­ger, sinó que, a més, per­ta­nyia a la via que podia impul­sar el movi­ment ecumènic.

Rat­zin­ger, nas­cut en un poblet bavarès ano­me­nat Marktl, era reco­ne­gut sobre­tot com un intel·lec­tual i un teòleg que havia estat en la pri­mera for­nada dels moder­nit­za­dors del Con­cili Vaticà II, però que se’n va apar­tar. Repre­sen­tava exac­ta­ment el con­trari no només de Leh­mann, sinó sobre­tot del gran teòleg suís Hans Küng, amb qui de l’afi­ni­tat pri­mera va pas­sar a la riva­li­tat oberta.

Apòstol del dog­ma­tisme

Rat­zin­ger va esde­ve­nir l’apòstol del dog­ma­tisme, men­tre que Küng va arri­bar a qüesti­o­nar la infal·libi­li­tat papal, fet per què se li va reti­rar la llicència com a docent de teo­lo­gia. Les rela­ci­ons entre Rat­zin­ger i la Con­ferència Epis­co­pal Ale­ma­nya van ser ten­ses. Una part dels bis­bes volia obrir-se a tendències actu­als quant a sexu­a­li­tat i per­me­tre l’accés als sagra­ments als divor­ci­ats. Benet XVI els va blo­que­jar repe­ti­da­ment. A aques­tes ten­si­ons amb l’Església del seu país, s’hi va afe­gir l’escàndol dels abu­sos sexu­als a menors en ins­ti­tu­ci­ons catòliques men­tre era arque­bisbe de Múnic. L’última etapa del seu pon­ti­fi­cat va que­dar mar­cada per aques­tes reve­la­ci­ons. L’anunci de la renúncia, el 2013, es va inter­pre­tar a Ale­ma­nya com el reco­nei­xe­ment de la seva feblesa por com­ba­tre el dia­ble intern. L’ombra d’aques­tes reve­la­ci­ons el va per­se­guir ja com a emèrit.

Queda el dubte

Una inves­ti­gació recent va pale­sar que almenys dos sacer­dots prèvia­ment con­dem­nats per abu­sos van con­ti­nuar a la seva diòcesi men­tre n’estava al càrrec Rat­zin­ger. El ja papa emèrit va reconèixer la seva ver­go­nya. Però no es va arri­bar a acla­rir si n’estava o no al cor­rent.

La piulada del canceller Scholz i la crítica dels bisbes

Gemma C. Serra

El canceller Olaf Scholz va dedicar una piulada en el seu compte de Twitter per a acomiadar el papa alemany: “El món ha perdut una figura destacada de l’Rsglésia catòlica, una personalitat polèmica i un teòleg intel·ligent.” Hores després de la notícia de la mort, es va emetre, d’acord al previst, el seu discurs de Cap d’Any, gravat la vigília i, per tant, sense cap esment a Ratzinger. La guerra d’Ucraïna i la condemna a Vladímir Putin n’eren el tema dominant.

El president del país, Frank-Walter Steinmeier, tampoc no s’hi va escarrassar gaire: “El seu intel·lecte i humilitat em van impactar”, deia un comunicat emès per la seva oficina. “Va demanar perdó als afectats. Però va deixar preguntes obertes”, deia, per la seva banda, el comunicat de la Conferència Episcopal Alemanya, en al·lusió als escàndols de pederàstia a Múnic i després d’expressar el respecte i retre homenatge a la figura del papa Benet XVI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia