Societat

pròxim orient

El terratrèmol desperta el trauma

El sisme provoca que la població d’una regió ja molt afectada per guerres i conflictes revisqui els seus pitjors records

Impacta en zones que acullen milions de refugiats sirians, que tornen a perdre la llar

“La ciutat ha quedat del tot destruïda. Hi tinc molts amics; intenten trobar els familiars sota la runa”

El peuet des­calç de l’Ahmed, un infant de 5 anys, sobre­surt entre la runa. És un poble pro­per a Alep, al nord de Síria, i un equip de res­cat s’esforça per apar­tar les pedres del seu vol­tant en un intent per sal­var-li la vida. Quan acon­se­guei­xen treure’l a la superfície, el con­nec­ten a un res­pi­ra­dor men­tre li fan pressió al pit: “Vinga, petitó! Vinga!” A pocs quilòmetres de distància, a Idlib, dese­nes de per­so­nes envol­ten en silenci un edi­fici ensor­rat. Només se sent la feina dels res­ca­ta­dors i el so dels gene­ra­dors, que ali­men­ten els equips mèdics de les ambulàncies. Al cap d’uns minuts, els uni­for­mats reti­ren un cadàver.

Tots dos casos cor­res­po­nen a famílies que estan acos­tu­ma­des al des­as­tre. El nord-oest de Síria, on ahir un dels ter­ratrèmols va tenir un gran impacte, acull mili­ons de per­so­nes del mateix país sirià que van fugir de la guerra civil, ini­ci­ada el 2011. Per tal d’allu­nyar-se del règim del pre­si­dent Bai­xar al-Assad, van dei­xar enrere la seva pri­mera llar. Ara, el cata­clisme els treu la segona.

L’Acnur regis­tra que Idlib i Alep acu­llen, sovint en camps de refu­gi­ats, al vol­tant d’un milió i mig de siri­ans ori­gi­na­ris d’altres indrets del país. La sac­se­jada va ser letal con­tra refu­gi­ats que tam­poc es recon­ci­lien amb la pau a l’altra banda de la fron­tera. Bona part dels 3,5 mili­ons de siri­ans que acull Tur­quia es tro­ben al sud del país. La guerra no es fa només con­tra les per­so­nes. El ter­ratrèmol va cas­ti­gar ter­ri­to­ris repe­ti­da­ment bom­bar­de­jats durant el con­flicte. La mise­ra­ble situ­ació de l’estruc­tura sanitària del nord-oest del país, on el 65% dels hos­pi­tals estan ino­pe­ra­tius, afe­geix com­pli­ca­ci­ons a la res­posta huma­nitària. “No puc superar el que ha pas­sat avui”, deia la Nilgün en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui. Des d’Ankara, aquesta ciu­ta­dana turca estava atenta al que li deien des d’Antakya, muni­cipi col­pe­jat pel sisme: “La ciu­tat ha que­dat total­ment des­truïda i hi tinc molts amics; estan inten­tant tro­bar els fami­li­ars sota la runa.” Tot i que el des­as­tre huma­ni­tari es con­cen­tra a Tur­quia i a Síria, mili­ons de ciu­ta­dans van patir el ter­ratrèmol des d’altres països de l’entorn. Basma Alloush, tre­ba­lla­dora huma­nitària de l’ONU, lamen­tava els trau­mes rela­tius a esde­ve­ni­ments ante­ri­ors que el sisme havia des­per­tat entre els ciu­ta­dans de Síria, de Tur­quia, del Líban, de Pales­tina i de Jordània: “No puc dei­xar de pen­sar en aque­lles per­so­nes que han pen­sat que es trac­tava de bom­bes, de míssils aeris, d’explo­si­ons al port o d’ender­ro­ca­ments d’habi­tat­ges –deia Alloush–. El trauma col·lec­tiu a la regió no fa més que agreu­jar-se.”

Al Líban, el cata­clisme va tenir una inten­si­tat de 4,8 graus en l’escala de Rich­ter. La sac­se­jada, que va fer rugir el terra i va balan­ce­jar els edi­fi­cis alts, va fer que els habi­tants de Bei­rut revis­ques­sin els pit­jors mal­sons de l’explosió al port. “Era a prop de les fines­tres i no sabia si esta­ven a punt d’escla­tar-me a la cara”, deia a les xar­xes el peri­o­dista libanès Moha­mad el-Che­maa, evo­cant el pit­jor record que milers de liba­ne­sos tenen del dia de la deto­nació: “Aquest ter­ratrèmol ens està fent retor­nar als records hor­ro­ro­sos de l’explosió de Bei­rut.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.