portugal
Els experts diuen que “va haver-hi cultura de l’ocultació” d’abusos en l’Església portuguesa
L’informe parla d’un mínim de 5.000 víctimes
“Va haver-hi una cultura de l’ocultació” dels abusos per part de l’Església catòlica portuguesa, ha dit l’exministre portuguès Alvaro Laborinho, un dels experts de la comissió que ha revelat aquest dilluns l’existència d’almenys 5.000 víctimes al país.
“Va haver-hi inequívocament ocultació”, va insistir l’exministre de Justícia, membre de la comissió independent que ha investigat durant un any els abusos ocorreguts en el si de l’Església catòlica portuguesa des de 1950.
“No deixo de veure en diversos membres de l’Església actualment un desig de tornar a aquesta cultura, però hi ha també una disponibilitat d’obertura”, ha agregat Laborinho.
Una voluntat, ha dit, que es reflecteix, per exemple en el treball d’aquesta comissió independent, creada per la Conferència Episcopal. “En comptes de fer sang per aquesta ocultació”, ha dit, “és important mirar al davant, per a un procés més obert”.
L’important, ha recalcat, és que “és inequívoc que a l’Església catòlica van ser comesos abusos sexuals, en una lectura minimalista, prop de 5.000”. “I una cosa són els abusos ocorreguts a l’Església i una altra cosa seria si continuessin a partir d’ara”, ha apuntat. “Tenim esperança que no sigui el cas”, ha sentenciat.
En la seva primera reacció davant l’informe, el bisbe José Ornelas, president de la Conferència Episcopal de Portugal (CEP), ha afirmat: “volem que sigui l’inici d’un nou començament”.
“És una situació dramàtica que vivim, no és fàcil superar-la”, ha admès el bisbe de Leiria-Fátima, que ha volgut enviar un missatge a les víctimes: “Per elles hem fet això també”, ha dit en al·lusió a la creació d’aquesta comissió independent.
També la sociòloga Ana de Almeida ha confiat en un canvi després de la investigació i ha reclamat pel retard en l’obertura dels arxius de l’Església per als experts –només es van obrir a l’octubre, deu mesos després de l’inici del procés, va explicar– i pel silenci de bisbes i sacerdots sobre el tema.
Almeida, membre de la comissió, ha convidat l’Església a “prendre la paraula” per a prevenir els abusos i es va sorprendre pel temor d’alguns membres de la jerarquia catòlica al fet que el problema pugui esquitxar a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), prevista a l’agost a Lisboa amb la visita del papa Francesc.
“Hi ha o no millor lloc per a parlar” del tema, s’ha preguntat l’experta. “Aquesta és una qüestió absolutament central de l’Església” i hauria d’“integrar aquest discurs en la JMJ”, ha defensat.
En les conclusions del seu inflat informe –unes 500 pàgines– els experts demanen també a l’Església que assumeixi el cost de l’atenció psicològica a les víctimes.
Durant un any d’investigacions, la comissió independent va comprovar 512 testimoniatges dels quals es dedueix que el nombre de víctimes reals d’abusos a l’Església portuguesa s’acosta als 5.000 “com a mínim”.
La dimensió i la violència del problema és similar a la de països veïns, encara que a Portugal els abusos comencen a una edat més primerenca, a penes 11 anys com a mitjana, degut, segons els experts, al pes específic que els seminaris tenien al país en la segona meitat del segle XX.
Els menors abusats són, en la seva majoria, nens, forçats en esglésies, seminaris, cases parroquials, centres d’acolliment i escoles. L’abusador és home (96%), sacerdot (77%) i pròxim a les seves víctimes.
La majoria dels menors van ser abusats repetidament, durant un any de mitjana i fins a set anys en alguns casos.
El silenci va protegir els agressors. Gairebé la meitat de les víctimes va parlar per primera vegada dels abusos en aquesta comissió.