terratrèmols
A Turquia hi falten tendes
Els terratrèmols de Síria i Turquia provoquen un balanç de milers de desplaçats interns, molts en camps temporals a les ciutats perjudicades
Gran part dels afectats són sirians que han fugit de la guerra, víctimes també del racisme
“Falten tendes” és el reclam de la Mitja Lluna Roja. Els ciutadans que han quedat sense casa dormen on poden. Al principi, es van habilitar edificis governamentals, escoles i pavellons, però quan es van omplir es van haver de buscar alternatives. L’opció majoritària són els camps de desplaçats interns gestionats pel servei d’emergències de l’Estat, l’AFAD. Tot i això, n’hi ha que dormen als cotxes. Alguns, a casa de familiars. D’altres, en hotels en diverses zones del país. Les mesquites també s’estan utilitzant d’espai de trobada. Per la carretera trobes camions amb cases prefabricades i remolcs plens de matalassos i mobles.
Fa poc més d’una setmana dels terratrèmols de Turquia i Síria, i les xifres, en el tancament d’aquesta edició, són de més de 37.000 morts. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va declarar que es reconstruiran totes les zones en un any i totes les persones desplaçades podran tornar a tenir una llar. Els camps s’estima que s’utilitzaran entre tres i sis mesos. Malgrat això, no hi ha dades clares de la quantitat de persones sense habitatge, ni dels camps que hi ha repartits per totes les zones. Experts i locals assenyalen que és difícil fer una previsió i que segurament la situació trigarà més temps a resoldre’s.
A Osmaniye hi trobes tendes gairebé a tot arreu. El camp situat al pàrquing de l’entrada de la ciutat està format per 400 tendes ocupades per famílies d’entre quatre i deu membres cadascuna. El sentiment és compartit per molts dels que ara hi dormen: “Hem de donar gràcies per la possibilitat de continuar sent-hi. No podem pensar en un futur, només en l’ara”, explica Neby Akin a El Punt Avui, pare de quatre fills i habitant d’Osmaniye desplaçat al camp. Els nens i els joves sí que pensen en l’esdevenidor. Husam Eselgi té 17 anys, estudia a l’institut i ho té molt clar: “Em vull casar, la vida és bonica”, detalla.
Suport psicològic
Tres cops al dia, la Mitja Lluna Roja reparteix menjar. La prioritat, expliquen els serveis d’emergència, és el suport psicològic. És per això que el camp consta d’un hospital format per un equip de quinze professionals, tot i que els recursos són escassos: “En cinc dies hem atès 1.030 persones, i tenim molt poc temps per dedicar a cadascuna”, emfatitza la psiquiatra Halise Yener. La insalubritat provocada pels terratrèmols ha causat l’augment de malalties com el còlera i la sarna, fet que complica la situació.
Almenys el 35% de les persones que dormen en aquest camp són refugiats sirians. Un voluntari de la Mitja Lluna Roja explica que ja fa temps que passen “d’un camp de refugiats a un altre, i en aquesta zona del país es produeixen escenes de racisme”.
Al mateix camp hi ha un servei de traducció per als sirians i una oficina del Ministeri d’Immigració, amb l’objectiu de poder redistribuir els ciutadans i continuar amb els tràmits burocràtics.
Productes bàsics
Els locals que no són tan víctimes de la situació porten botes, jaquetes i mantes als camps dels voltants. “També ens arriben productes d’higiene íntima femenina i joguines; de fet, està previst adaptar un espai perquè els infants tinguin una sala de joc”, destaca un dels membres d’AFAD, que s’encarrega de la distribució de les donacions. Crida l’atenció que algunes famílies passegen gàbies amb ocells. El mateix voluntari dels serveis d’emergència explica que “una família del camp es va salvar gràcies a l’ocell, ja que una hora abans del terratrèmol no parava de piular, i això els va fer sortir de casa”.
Rescaten amb vida un nen de 13 anys
Un nen de 13 anys va ser rescatat ahir amb vida després d’haver estat 182 hores atrapat entre la runa d’un edifici a la província de Hatay, que es va esfondrar dilluns passat. El rescat de Kaan, mostrat en directe per l’emissora Halk TV, és una de les operacions que es continuen produint amb comptagotes entre els milers d’edificis que es van ensorrar, i entre els quals alguns experts estimen que hi pot haver encara fins a 155.000 cossos. Quatre hores abans, s’havia rescatat amb vida una dona de 70 anys i una de 26, després d’aguantar 178 hores, totes dues a Antioquia, capital de la província de Hatay.
