Societat

La UAB diu que apartar abans el catedràtic de Física hauria pogut anul·lar el procés judicial

Un grup de suport a les víctimes acusa la universitat de “mirar cap una altra banda” i “d’anteposar un buit jurídic per davant la protecció de les estudiants”

No podien actuar abans per no interferir en el procediment judicial i tampoc quan es va dictar la sentència perquè esperaven la comunicació oficial. Tot i que la secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha donat la raó al conseller Nadal sobre la necessitat “d’adoptar mesures restrictives” quan hi ha una denúncia d’assetjament, en el cas del catedràtic de física ha assegurat que si no va ser apartat fins no tenir la confirmació oficial de la sentència va ser perquè el marc legal no ho permet. “Hauria pogut comportar la nul·litat de tot el procés”, ha assegurat en roda de premsa. Respecte al cas del professor de Filologia que sí ha estat suspès de sou i feina per abús d’autoritat a diverses doctorands, Zapater ha dit que es van adoptar diverses mesures cautelars des del primer moment, si bé cap d’elles va ser apartar-lo de la docència, cosa que no ha succeït fins ara que s’ha resolt l’expedient disciplinari d’una causa oberta a partir de diverses denúncies d’alumnes fa més d’un any.

Respecte el primer cas, Zapater ha assegurat que havíem “d’esperar que la causa judicial acabés i que els fets quedessin determinats”. Després de precisar que la sentència “encara no és ferma”, la secretària general ha justificat el temps que ha passat –un mes– entre tenir la sentència i apartar el catedràtic perquè ”no s’havia rebut autorització ni teníem coneixement formal”.

Pel que fa al professor de Filosofia i Lletres al qual la universitat ha acordat suspendre de sou i feina durant 14 mesos, tant Zapater com la degana de la facultat han defensat la investigació interna feta per la universitat. Davant les crítiques del grup de suport a les víctimes, ha admès que “el procés podria haver estat més àgil i eficient” i han afirmat que “s’ha de millorar”.

88 queixes

La degana Margarita Freixas ha relatat que el març de l’any passat van unificar les causes, que incloïen 88 queixes formals d’estudiants de doctorat. El cas es va posar en coneixement de la comissió tècnica assessora, que va obrir un expedient informatiu, el qual es va tancar al juny. És aleshores quan es determina que la causa mereix un expedient disciplinari, el qual comença al setembre i s’ha resolt ara amb la suspensió de sou i feina durant 14 mesos.

Tot i que Freixas i Zapater han eludit respondre sobre si el mateix professor havia rebut denúncies per assetjament sexual, un grup de suport a les víctimes han assegurat que el govern de la UAB té constància de diversos enviaments de missatges assetjadors per part d’aquest docent, Àngel Gallego i han acusat a la universitat de “mirar cap a una altra banda”. Segons aquests portaveus, han estat fins a set les alumnes de Grau de Llengua i Literatura Espanyoles que han rebut missatges de caire sexual on els feia preguntes sobre la roba interior, comentaris despectius a les seves parelles sentimentals o insinuacions pujades de to. Asseguren també que feia els mateixos comentaris a alumnes de segon de batxillerat que es preparaven per a les PAU. Una de les portaveus, Mercè Màrquez, ha lamentat que la universitat “anteposi un buit jurídic per davant la protecció de les doctorands i estudiants”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.