Demografia
Crisi de natalitat
El Japó: un país envellit en procés d’extinció?
La nació del Sol Ixent prepara mesures urgents d’“última esperança” per mirar d’aturar la preocupant caiguda de la natalitat i evitar que el nombre de dones en edat reproductiva caigui fins a un punt de no retorn
El primer ministre japonès mira de canviar aquesta tendència demogràfica amb mesures com el suport a la infància i més conciliació laboral
El Japó s’enfronta a l’última oportunitat per revertir la tendència de la seva taxa de natalitat a la baixa i evitar que el nombre de dones en edat reproductiva caigui fins a un punt de no retorn en què ja no es pugui revertir el declivi demogràfic. A la ja coneguda baixa natalitat del país del Sol Ixent, fruit d’un model socioeconòmic conservador que ha anat empitjorant aquests darrers anys, s’hi afegeix la caiguda del nombre de naixements durant la pandèmia, que va arribar al mínim l’any passat, quan per primera vegada en la història des que se’n tenen dades el nombre de nounats va caure per sota de la barrera psicològica dels 800.000, unes xifres que no s’esperaven fins a la propera dècada.
El nombre de naixements va caure per sota d’un milió per primera vegada l’any 2016 i, des d’aleshores, la caiguda anual mitjana de nounats durant els cinc anys posteriors es va accelerar al 3,65% si ho comparem amb el lustre precedent, que era de l’1,44%.
Tot i això, les institucions disposaven de dades col·laterals que ja indicaven aquesta tendència preocupant: una mitjana de 430 escoles públiques tancaven permanentment cada any durant la segona dècada d’aquest segle i el fet que en moltes poblacions rurals no hi hagi prou candidats a les eleccions locals eren només alguns dels senyals que revelaven que la caiguda dels naixements estava en caiguda lliure.
Amb aquest escenari, el primer ministre japonès, Fumio Kishida, va obrir la primera sessió anual del Parlament amb el tradicional discurs en què normalment es destaquen les prioritats del govern per al nou any centrant-se en el declivi demogràfic del país. El missatge es va centrar en la falta de naixements al país durant dècades, que, en paraules del primer ministre, està empenyent el Japó a “ser incapaç de mantenir les funcions socials”, i va anunciar que l’augment de la natalitat serà l’eix principal de les accions del seu govern per al 2023.
Comitè d’experts
El desembre passat, un comitè d’experts creat pel govern va publicar un informe inquietant en què s’advertia que la natalitat ha esdevingut essencial per a “la supervivència de la nació”. A principis de gener, el primer ministre va encarregar al jove ministre d’estat de Missions Especials del gabinet, Masanobu Ogura, l’encarregat d’aplicar les polítiques contra el descens de població i la igualtat de gènere, que posés en marxa un grup de treball amb experts que comencés a estudiar i dissenyar un pla d’acció que proposi mesures adequades per tal de revertir aquesta situació. Aquest grup de treball haurà de presentar les seves propostes abans de finals de març, per tal que es puguin incloure en els documents de política econòmica i fiscal fixats per al juny.
“La necessitat d’abordar el tema de la infància i les polítiques de natalitat és un repte que no es pot ajornar”, va etzibar el cap de govern nipó. Per revertir la caiguda de la taxa de natalitat, Kishida es va comprometre a “crear una economia i una societat en què primer siguin els infants i canviar aquesta tendència”. A més, després que la tan esperada Agència per a la Infància i les Famílies entri en funcionament a l’abril, el govern pretén duplicar la despesa en manutenció dels fills el 2023.
Per aquest motiu, el primer ministre japonès va demanar un esforç més gran als legisladors i els va instar a adoptar polítiques que facilitin als ciutadans poder tenir fills, que és, segons les seves paraules, “la inversió més eficaç per al futur”.
Posteriorment, en una nova sessió parlamentària a mitjan febrer, Kishida es va comprometre a doblar el pressupost destinat a polítiques de suport a la infància fins al 4% del producte interior brut (PIB) del país. La despesa pública del Japó relacionada amb el suport a les famílies va ser d’uns deu bilions de iens (69.000 milions d’euros) en l’exercici fiscal del 2020, fet que representa el 2,01% del PIB d’aquell any, notablement per sota d’economies europees desenvolupades. Suècia hi va destinar el 3,46% del seu PIB; el Regne Unit, el 2,98%, i França, el 2,81%, segons dades publicades sobre l’exercici fiscal del 2018 pel National Institute of Population and Social Security Research de Tòquio.
Tot i que el primer ministre ha dit que presentarà totes les seves mesures concretes al juny, el pla de xoc que vol implementar Kishida i que s’ha filtrat als mitjans se centrarà en tres línies d’actuació que pretenen incentivar les parelles en edat fèrtil a tenir fills. El primer pilar consisteix en un suport econòmic directe a les famílies amb fills a càrrec. Actualment, el govern ofereix entre 10.000 i 15.000 iens (entre 70 i 103 euros) al mes per a cada nen fins a la graduació a l’escola secundària, amb algunes limitacions per a les famílies amb ingressos més alts.
La segona línia d’actuació incidirà en l’enfortiment de la quantitat i la qualitat de l’atenció infantil, inclosa l’atenció extraescolar i els serveis per a nens malalts, així com una ampliació dels serveis postpart. El tercer paquet de mesures probablement implicarà millores en el sistema de permís parental i altres iniciatives que crearan un entorn laboral més propici per tenir fills.
L’economista Daisuke Kobayashi va assegurar a El Punt Avui que, malgrat aquestes mesures, “serà molt difícil que el Japó aconsegueixi una recuperació en forma de V del nombre de nous naixements”. Tot i això, l’expert assenyala que encara hi ha algunes possibilitats d’aturar la tendència a la baixa gràcies als naixements de la dècada dels noranta del segle passat –que es van mantenir per sobre dels 1,2 milions anuals– i que, ara, el segment de dones en edat fèrtil està en el seu millor moment. “Amb aquesta situació, que es preveu que continuï fins al voltant de l’any 2030, cal crear les condicions adequades que facilitin la maternitat dels joves, i es redueixi així la disminució del nombre de naixements”.
Feina inestable
Kobayashi atribueix aquest descens poblacional a la situació econòmica dels darrers lustres, especialment pel canvi de model d’ocupació envers uns llocs de treball més temporals i amb poca estabilitat i el descens del poder adquisitiu de les famílies. L’economista creu que cal actuar amb rapidesa abans que el nombre de dones fèrtils disminueixi ràpidament. “Podem dir que aquesta dècada és l’última esperança”, vaticina aquest expert, que, tot i això, dubta de les mesures que es volen prendre. “Si el govern ofereix una petita quantitat de diners, sense resoldre aquests problemes, la gent pensarà, naturalment: «No hi ha res que puguem fer només amb aquesta quantitat de diners.»”, conclou.
Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el factor clau dels països que han revertit el descens en les taxes de fecunditat durant l’última dècada ha estat el repartiment més equitatiu de les tasques de la llar entre els pares. Algunes enquestes suggereixen que, quan els homes col·laboren més a casa, les taxes de fecunditat augmenten. Altres aspectes com ara implementar mesures per fer més efectiva la igualtat de gènere o una obertura més gran a la immigració podrien formar part de la solució, ja que la política migratòria és molt restrictiva: el nombre de treballadors estrangers no arriba al 2% –la mitjana de l’OCDE és del 10,6%– i ha disminuït en els darrers anys.
Panorama asiàtic
La taxa de fecunditat mitjana als països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic és d’1,67 fills, molt per sota dels 2,1 que els estadístics anomenen “nivell de reemplaçament”, que seria el nombre de fills per dona necessaris per mantenir constant la població d’un país. La taxa de fecunditat del Japó era d’1,3 fills per dona el 2020, aproximadament la mateixa que la de la Xina i superior a la de Taiwan (amb un 1,0) i Corea del Sud (un 0,8). Tampoc és gaire inferior a la de països europeus majoritàriament catòlics com ara Polònia (1,4) i Itàlia (1,3). A Catalunya, la taxa de fecunditat és d’1,22 fills, inferior a la japonesa, amb la diferència que al Principat el percentatge de població estrangera és vuit vegades superior al que hi ha al país del Sol Ixent.
El cas xinès
En altres països de l’entorn, els governs han abordat la caiguda del nombre de naixements amb diverses mesures i amb diversos graus d’èxit. A la Xina, des del 2021 el govern permet tenir tres fills a les parelles casades per pal·liar la caiguda del nombre de naixements i des del 2016 permetia tenir-ne dos, fet que posava fi a la política de fill únic que havia estat imposada al país durant dècades. Fins i tot, enguany, la província de Sichuan comença a permetre que les persones solteres puguin tenir fills legalment.
Actualment, el govern xinès també vol incentivar el naixement d’infants amb l’adopció de diverses mesures econòmiques. La veïna Corea del Sud, on la taxa de fertilitat és de 0,87 fills per dona, ha iniciat enguany una important ampliació dels incentius econòmics: el govern de Seül paga un subsidi mensual de 700.000 wons (500 euros) a les famílies amb un nadó menor d’un any, i la quantitat augmentarà a un milió (720 euros) l’any vinent.