SOS Racisme alerta dels abusos policials

Les discriminacions i els abusos perpetrats per membres dels cossos de seguretat pública són el principal motiu de les denúncies que arriben a SOS Racisme. És la primera vegada en cinc anys que l’entitat assumeix més casos de “racisme policial” que no pas entre particulars. Així ho constata el darrer informe InVisibles, presentat ahir per l’entitat, que l’any passat va atendre 69 situacions d’aquest tipus i només 24 de les quals es van arribar a denunciar. Les pràctiques més freqüents tenen a veure amb el tracte i la identificació per perfil racial. Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, Marilda Sueiras va criticar que no es reconeguin aquests abusos “quan és una dinàmica que fa massa anys que dura”, i va afegir-hi que en el cas de Barcelona és la Guàrdia Urbana el cos policial que més denúncies rep i qui fa més “perfilació racial” a davant dels Mossos d’Esquadra.

La renúncia de la víctima a denunciar per por de patir represàlies o per falta de confiança ha comportat sempre una infradenúncia del racisme molt elevada que en els darrers anys ha augmentat i set de cada deu situacions de racisme no es denuncien.

Pel que fa a la distribució per gènere, per primer any en la història del servei que ofereix l’entitat, el nombre de dones supera el dels homes a l’hora de presentar una denúncia.

L’ONG va atendre l’any passat un total de 584 persones de més de 98 municipis i, d’aquestes, 414 s’adreçaven per primera vegada a l’ONG. Segons la situació que es planteja, se les acompanya en la seva denúncia, se’ls proporciona informació i assessorament o bé es deriven a altres serveis especialitzats. Dins aquestes 414 demandes d’atenció noves, 337 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme i 110 han estat assumides com a casos nous el 2022.

La segona tipologia més denunciada són les discriminacions que es donen en l’àmbit d’entre particulars, que correspon al 19% del total, i en tercer i quart lloc les que afecten l’accés i el gaudi de drets o serveis privats. Respecte al perfil de les víctimes, la meitat eren persones estrangeres en situació regular i un 35%, de nacionalitat espanyola. Només un 10% de les persones ateses es troba en situació irregular, fet que preocupa l’entitat pel fet de no arribar a un col·lectiu amb menys facilitats per exercir els seus drets. “Una vegada més redoblem esforços i apel·lem a les administracions com a la ciutadania al treball en xarxa per arribar-hi”, defensa l’ONG.