El parc de l’Hidro i els noms de dona

No cal un parc temàtic, però sí que cal mantenir la memòria dels espais històrics dels pobles i ciutats, i en aquest cas d’Olot. La comissió del nomenclàtor d’Olot ho ha tingut fàcil a l’hora d’escollir i proposar el nom de l’espai públic que hi ha darrere l’edifici industrial catalogat de l’antiga Hidroelèctrica de l’Empordà. L’Ajuntament hi va habilitar, l’any 2011, un parc infantil, i a la capital garrotxina tothom coneix popularment l’edifici com l’Hidro. El resultat, doncs, ha estat parc de l’Hidro, un espai delimitat pel carrer de Josep Ayats, l’avinguda dels Reis Catòlics i el carrer de Mateu Closells. L’edifici és de titularitat municipal des del tombant d’aquest segle i l’utilitza la colla castellera local Xerrics per als seus assajos, i ha aplegat o aplega altres serveis, com un taller ocupacional de jardineria forestal, per citar només un exemple. La comissió del nomenclàtor, doncs, l’ha encertat, i això contribueix a fer perdurar la memòria d’una empresa hidroelèctrica que havia alimentat les llars, els comerços i les indústries de mig Olot. I també ho ha tingut fàcil amb els altres quatre noms escollits i que, ahir, el ple municipal va aprovar per unanimitat. Així, doncs, la mateixa comissió ha donat nom al tram de camí entre el camí de Masllorenç i la carretera de Batet com camí de Bellvespre –el nom del mas al qual condueix–; a l’espai públic situat a la falda de Batet, entre els carrers de Xaloc i de Garbí, com parc de Renart –una petició dels veïns i que fa referència a un altre mas–; a l’espai situat a la parcel·la del final del carrer de l’Hostal del Sol com parc de l’Hostal del Sol i, finalment, a l’espai públic situat al sector de la Faja, entre el carrer de la Faixa, el carrer i el passatge de la Ferradura, el carrer de la Barretina i l’avinguda de Joan Deu i Ros, com parc de la Faja. En aquests dos últims casos, el nom també té una referència molt clara. Tots els grups del ple van estar d’acord amb la intervenció de la regidora de la CUP, Adriana Roca, que va reclamar més noms femenins als nous espais i va lamentar que des de 2016, pels 201 noms masculins només se n’han posat 21 de femenins i “la meitat dels quals, de santes i marededéus”. La comissió, doncs, té feina.