“L’any 1978, Planeta no va voler publicar-nos’”
‘Les fogueres del Pertús’ van veure la llum per la tenacitat de Merceditas Orriols
“Falta reconèixer l’obra del pare”
Des de Baiona, on resideix, i de l’altre costat del telèfon, la veu de Merceditas d’Orriols sona carregada de vitalitat. Transita per la vuitantena amb una determinació a prova d’edat i quan se li demana que expliqui coses del pare, Àlvar d’Orriols, el seu discurs s’omple de paraules carregades d’amor. “A casa sentíem una admiració terrible per ell, tothom el volia”, explica per definir el tarannà del seu progenitor.
Responsabilitat d’aquesta dona ha estat honorar la memòria del pare fent conèixer el relat inèdit de Les fogueres del Pertús. “Quan va morir Franco, el pare va dir que encara hauríem de deixar passar deu anys per poder publicar el text”, recorda. Tot i això, Merceditas estava convençuda que “una obra meravellosa com aquesta no es podia quedar al calaix”; per això el 1978, dos anys després que els deixés el pare, va anar a Barcelona a portar a l’Editorial Planeta el text original en castellà de Las hogueras del Pertús.
“No ho van voler publicar, ho van rebutjar dient que no encaixava en la línia editorial.” Amb aquestes paraules recorda Merceditas la decepció que van sentir aleshores. Va ser un cop dur que no va frenar la seva determinació, tot i que va haver d’esperar uns anys a tornar a buscar editorial. El que va acabar retardant una vegada més el procés de publicació va ser el delicat estat de “la mamà” de Merceditas, a qui se li “removia tot” cada cop que li parlaven de l’obra del seu difunt espòs.
“Així que vaig esperar que morís la mamà. Era el 1989, els meus set fills ja eren grans i aleshores vaig començar a fer contactes.” La coneixença del catedràtic de la UAB Manuel Aznar va ser clau i li va obrir portes per acabar editant Las hogueras del Pertús a París el 1995. Després va venir una altra edició castellana, una de francesa, traduïda per un net d’Orriols, i la versió catalana editada per Gorbs el 2014.
“A França el feien llegir al batxillerat i venien nois a casa a preguntar-me pel pare, perquè en feien treballs”, explica Merceditas. Conegut pels joves estudiants de França i ignorat pel gran públic a Catalunya. “Falta reconèixer l’obra del pare”, clama la filla.
