Societat

Societat

Eufòrics amb la dansa

Usuaris de la Fundació Maresme, amb discapacitat intel·lectual, assagen un espectacle de dansa dirigit per la coreògrafa i ballarina Maria Rovira

Hi participen cinquanta persones, d’entre vint i seixanta anys, de cara a la Nit de Gala de l’entitat

En les sessions, treballen el moviment i el ritme adaptats a les capacitats de cadascú

En Pere, mig enriolat, proposa a la Maria si pot ser ell qui doni les indicacions

La Nit de Gala, que la Fundació Maresme celebra a final d’any, és un dels dies més esperats per les persones ateses a l’entitat amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Aquest any hi ha més nervis i expectació, perquè des de l’entitat organitzaran l’espectacle de cloenda i seran els mateixos usuaris qui pujaran dalt l’escenari del Teatre Monumental. “Anem canviant i un any convidem una companyia de fora i l’altre ens n’encarreguem nosaltres i ells són els protagonistes”, explica Sergi Galera, de la Fundació Maresme, satisfet per l’entusiasme que hi posen tots els usuaris que hi volen participar. Per primer cop s’han plantejat fer un muntatge de dansa, amb la col·laboració de la companyia Crea Dance, que ha impulsat la coreògrafa i ballarina Maria Rovira. Els assajos es fan cada setmana des de fa un parell de mesos als tres centres ocupacionals que té la Fundació Maresme, a Mataró, a Argentona i al Masnou, des d’on s’atenen unes 400 persones amb discapacitat intel·lectual.

La Paula és una de les participants en les sessions de dansa i no es vol perdre l’oportunitat d’actuar en la Nit de Gala. “Si ens surt bé o malament, ara és igual; podem anar repetint fins que surti”, explica la jove, que està impacient abans que comenci el taller que fan els divendres a la tarda. “Vam fer una prova, però tots ho van fer tan bé que vam decidir fer dos grups per tal de no deixar ningú fora i que tots hi participin”, explica Laura Ballalta, pedagoga i referent de la Nit de Gala, que des de principis d’any explica als nous usuaris en què consisteix l’acte.

En les primeres sessions, es treballa el ritme i el moviment del cos. Són grups reduïts en què participen unes 50 persones, d’edats diverses entre els 20 i els 60 anys o més. “Tenim persones que es desplacen amb cadira de rodes o que són invidents, i es mira d’adaptar el que poden fer”, assenyala Ballalta, que assisteix al taller com a acompanyant d’en Raúl, que és cec. Tocant-li l’espatlla, li serveix de suport per ballar amb els companys sense perdre’s cap dels moviments. Ell ho té clar: “A mi m’agrada més el teatre”, però tampoc es vol perdre l’oportunitat de debutar ballant a l’escenari. Com ell, el grup es va deixant anar seguint els passos i la coreografia que, al ritme de la música, va marcant la ballarina Maria Rovira.

“A mi no em fa por pujar a l’escenari”, explica la Paula, que recorda que va sortir en l’última gala, abans de la pandèmia, i hi va recitar de memòria una frase. Ara, però, li fa il·lusió ballar, perquè li surt “de dins” i s’hi troba bé. En Pere també va actuar al Monumental en l’última gala i li va tocar anar vestit de color groc en un espectacle en què representaven els colors de l’arc de Sant Martí. Tot i que només hi va dir una paraula, encara recorda l’emoció d’actuar en un teatre ple de gent. Explica que durant l’any participa en les obres teatralitzades que usuaris de la Fundació Maresme fan a les escoles de Mataró per representar els contes del personatge d’en Santi, la icona de l’entitat que vol donar a conèixer com viuen les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aportació espontània

La sessió de dansa sota la direcció de Maria Rovira no perd el ritme i els passos s’enllacen per parelles o fent-hi participar tot el grup. En Pere, mig enriolat, proposa a la Maria si pot ser ell el que doni les indicacions per començar a aixecar els braços i fer l’onada en cercle que han assajat fa un moment. Uns i altres intercanvien les parelles sense problemes, somrients i eufòrics amb una classe que ha començat tímida, però que ja no hi ha qui l’aturi.

La Maria és una més del grup i mentre ballen els aconsella que s’acostumin a aixecar el cap i “mirar lluny”, cap endavant, perquè és on hi haurà el públic que els haurà vingut a veure al teatre. La Paula a mitja classe s’hi abraça, com acostuma a fer quan agafa confiança a les persones que sent properes.

Aquest és un bon moment perquè la coreògrafa mataronina expliqui confidències al grup sobre l’època en què, de ben petita, a l’escola de les Franceses, es passava l’estona del pati ballant i escoltant música. Els confessa que van ser les monges que la van animar a dedicar-se a la dansa, ja que li van fer veure que era el que més la feia disfrutar, i els anima a fer-ho durant la resta de la classe.

“La dansa és moviment, però transmet i treballa moltes altres emocions”, defensa Rovira, que després d’anys de recórrer mig món ha vist moltes iniciatives socials en companyies públiques que entenen aquest vessant més social i transformador de la dansa. “Moure’s genera un benestar mental i emocional”, explica amb relació a aquestes sessions per als usuaris de la Fundació Maresme, en què s’adapta al ritme de cadascú perquè la “predisposició” de tots els que hi volen participar “és màxima”.

Ajudants a l’aula

El projecte del taller de dansa tindrà uns altres col·laboradors. En els propers mesos, també intervindran en les sessions alumnes d’un mòdul formatiu de l’institut Maremar del Masnou. Altres anys aquests joves han participat en el muntatge de la Nit de Gala, que tindrà lloc a principis de desembre, preparant conjuntament el fil conductor de la presentació en la part més teatral que condueix l’espectacle. El curs vinent està previst que 25 alumnes del grau superior d’integració social d’aquest institut col·laborin en el disseny de la Nit de Gala. De moment, alguns dels joves ja han vingut a veure la feina que s’està fent als tallers de dansa. La Paula i en Pere expliquen que els agrada que els vinguin a veure, tot i que, amb tanta expectació, a vegades els costa concentrar-se en tot el que els expliquen els ballarins, l’Ariadna i en Julio, que dirigeixen els tallers. “Volem fer-ho bé, i més si ens venen a veure”, coincideixen tots dos.

“La dansa mou el món, et fa diferent”

La coreògrafa i ballarina Maria Rovira ha voltat per tot el món per ballar. Ha treballat en companyies de dansa d’Europa, però també a l’Índia, l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i els Estats Units. “La dansa mou el món, et fa diferent i especial”, assegura Rovira, que entén la dansa com una eina de transformació social tant per als espectadors, que s’emocionen quan veuen una obra, com per als ballarins, que tenen l’oportunitat d’expressar-se en aquest art. La Fundació Crea Dance, que la coreògrafa ha impulsat a Mataró amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, vol promoure iniciatives socials com les que han començat a fer amb els usuaris de la Fundació Maresme. “Hi ha molta feina i estem parlant per treballar amb malalts oncològics i arribar als joves que estan en centres d’acollida”, assenyala Rovira.

Els vuit ballarins que formen part de la companyia Crea Dance estan fent gira, des de fa tres anys, amb l’obra Rèquiem i Odissea, que es va estrenar el 2022, amb èxit de crítica al Mercat de les Flors i que els portarà al Festival de Mèrida i a voltar per Catalunya. Un dels objectius de Rovira és treballar en la creació d’una companyia de joves ballarins a la comarca que poguessin ser contractats pels ajuntaments i participar en intercanvis amb d’altres companyies a l’estranger.

“La dansa, igual que el teatre i les arts en general, és a la cua de la cultura i sap greu”, lamenta la ballarina, que reivindica companyies professionals, amb suport públic i privat, perquè els professionals puguin viure de la dansa. De la mateixa manera, considera primordial una formació específica per als que volen ser coreògrafs: “S’ha de saber combinar la música, la dramatúrgia, la interpretació dels ballarins amb tot tipus de dansa.” Rovira, que ha treballat al Ballet Nacional de Cuba, ha becat alumnes que han anat a ballar a la companyia Acosta Danza. “Calen recursos i implicació dels empresaris en la cultura”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Adeu a les ‘discos’ de muntanya

Olot/ Ripoll

Angoixa, depressió... i exàmens

Barcelona
Xevi Masachs
Director de l’Esportiu de Catalunya i autor de “Endavant, Girona! Les claus de l’èxit”

“L’estabilitat i un projecte sòlid ajuden el Girona a tenir èxit”

Girona
administracions

El ple de les deixalles de Figueres, al juny

figueres
administracions

Llançà treballa el pla estratègic per a la marca de l’escamarlà

llançà
equipaments

Barcelona estrena la biblioteca Fort Pienc Ana María Moix

Barcelona
Olot

Radiografia del sindicalisme olotí d’abans del 1936

Olot
LA CRÒNICA

Arbres en setge a Platja d’Aro

Societat

Tarragona recupera la Fira d’Abril després de quatre anys

Tarragona