“L’Incasòl ha de ser el promotor d’habitatge públic”

La Gene­ra­li­tat i els muni­ci­pis tenim la res­pon­sa­bi­li­tat d’ins­pec­ci­o­nar els pisos buits que no estan ocu­pats i per­se­guir que aquests habi­tat­ges tin­guin resi­dents i com­plei­xin amb la seva funció social. Si això no es com­pleix, la llei pre­veu que se’n pugui expro­piar l’ús, com ja ha fet algun muni­cipi, o que se’n pugui expro­piar del tot la pro­pi­e­tat si no accepta des­ti­nar-lo a llo­guer social.

Sí, és el pro­grama que ara hem ini­ciat des del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i aviat podrien ser expro­pi­ats fins a 189 habi­tat­ges. Ho hem de fer perquè tenim una situ­ació d’emergència habi­ta­ci­o­nal i perquè ja hem fet una feina prèvia, un con­cert efec­tiu amb els ajun­ta­ments que ha donat bons resul­tats. Gràcies al fet que aquests muni­ci­pis es van aco­llir a la pro­posta de l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya i vam fer un con­veni per fer aques­tes ins­pec­ci­ons, quan això supo­sava un esforç per part dels ajun­ta­ments, hem cone­gut objec­ti­va­ment la neces­si­tat d’ins­pec­ci­o­nar al vol­tant de 640 habi­tat­ges, i el resul­tat han estat aquests 189, que ens consta que no han com­plert la seva funció, és a dir, que fa més de dos anys que no estan ocu­pats. Gràcies a la feina coor­di­nada entre els ajun­ta­ments i la Gene­ra­li­tat, sabem que en aquests muni­ci­pis l’acció és pri­o­ritària perquè hi ha casos de famílies que, mal­grat tenir l’informe posi­tiu de neces­si­tat d’habi­tatge urgent, no en tenen cap d’adju­di­cat.

Sí, ha estat molt impor­tant el tre­ball con­junt i cohe­si­o­nat de la Gene­ra­li­tat amb els muni­ci­pis per tal de fer que els pro­pi­e­ta­ris com­plei­xin amb la seva funció social. Hem vist que con­jun­ta­ment podem tre­ba­llar per cobrir una neces­si­tat que tenim com a país, que és donar solució a aques­tes famílies que ara mateix són vul­ne­ra­bles i tenen dret que se’ls adju­di­qui aquest habi­tatge.

De grans teni­dors. El procés d’expro­pi­ació es va ini­ciar dimarts pas­sat amb l’acord de govern, però fins que no surti en el DOGC no podem enviar els reque­ri­ments, que podria ser d’aquí a pocs dies. Un cop rebin els reque­ri­ments, que és un acte públic, aquests grans teni­dors tin­dran un mes per res­pon­dre. Si ho fan posant el pis a llo­guer social, que és el que volem, s’acaba el procés. Si no res­po­nen o diuen que no accep­ten, s’ini­ciarà un procés de tres mesos de nego­ci­ació i, si no hi ha acord, es pas­sarà a la fase d’expro­pi­ació, tal com marca la llei.

Aquesta és l’esti­mació que fem d’entrada, i les pri­me­res expro­pi­a­ci­ons –par­lem de 50-70– es podrien pro­duir en els pro­pers vuit mesos.

No podem obli­dar que les fórmu­les màgiques no exis­tei­xen. Aquest nou pro­grama de la via de l’expro­pi­ació és un ins­tru­ment més, no l’únic ni el més impor­tant, de totes les vies en què estem tre­ba­llant per tal d’obte­nir més habi­tatge social a Cata­lu­nya i públic per part de la Gene­ra­li­tat. El nos­tre pro­jecte quan­ti­ta­tiu ara mateix el tenim en el pro­grama Impul­sem 10.000 habi­tat­ges.

En una, és un pro­grama de l’Incasòl de com­pra directa d’un parc de 1.000 habi­tat­ges, que inten­ta­rem, si es pot, que siguin edi­fi­cis sen­cers, ja que serà millor per tal que l’Agència de l’Habi­tatge ho ges­ti­oni. D’altra banda, hem doblat els recur­sos per con­ti­nuar exer­cint el temp­teig i retracte per adqui­rir habi­tat­ges que ara mateix estan en pro­ces­sos de trans­missió i per aquesta via en podem obte­nir uns 500 més. Després, el que hem fet és posar ins­tru­ments i orga­nit­zació a tre­ba­llar en favor d’aquest impuls i una de les claus és l’Incasòl. Una de les polítiques que tira enda­vant l’Incasòl serà la inver­sora en sòl, la tasca d’anar adqui­rint i capi­ta­lit­zant sòl públic.

L’Incasòl ha de tor­nar a ser el pro­mo­tor d’habi­tatge públic a Cata­lu­nya i l’Agència de l’Habi­tatge n’ha de ser el prin­ci­pal ges­tor, són els ens que han de lide­rar la política d’habi­tatge. L’Incasòl pot pro­por­ci­o­nar sòl públic, però neces­si­tem els ajun­ta­ments, els pro­mo­tors soci­als i el Ter­cer Sec­tor per tirar-ho enda­vant. Per part de l’agència, el que hem de fer és con­so­li­dar la gestió dele­gada d’aquest parc d’habi­tat­ges, perquè ha de créixer molt en els pro­pers tres anys, però ha de créixer de manera sos­tin­guda durant els pro­pers vint anys.

Hi ha diver­sos fac­tors. Hi ha hagut una falta d’inversió sos­tin­guda de pres­su­post que ara estem inten­tant rever­tir. Hi ha hagut grans acords per can­viar la situ­ació, s’han apro­vat els pres­su­pos­tos i tenim les aju­des dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion i la situ­ació aquest 2023 s’està mirant de recon­duir. Però també hi ha una altra cosa que arros­se­guem del pas­sat, que la pro­tecció ofi­cial al nos­tre país ha tin­gut una visió de com­pra­venda i una tem­po­ra­li­tat de deu anys que ara ens afe­geix més com­pli­ca­ci­ons.

Que en els pro­pers anys la durada de la pro­tecció ofi­cial cadu­carà i aquests habi­tat­ges pro­ba­ble­ment per­dran aquesta con­dició perquè els pro­pi­e­ta­ris no la reno­va­ran. Per tant, tots aquests habi­tat­ges que tenen aquesta pro­tecció es per­den i això s’afe­geix al repte d’obte­nir aquest parc de llo­guer social d’un 15%, que és el que volem, perquè seria equi­pa­rar-se als nivells euro­peus. Per tant, un dels rep­tes que hem d’afron­tar també des del depar­ta­ment és acon­se­guir que aquest habi­tatge de pro­tecció ofi­cial tin­gui caràcter per­ma­nent.

Són un impuls, evi­dent­ment, i són bàsics per als pro­jec­tes que ja han estat selec­ci­o­nats per a llo­guer social –pro­pe­ra­ment pre­sen­ta­rem els con­ve­nis per fer-los– i per als quals tenim un import de 160 mili­ons d’euros. Però aquest impuls de finançament el neces­si­tem ara i no pas en una data incerta que deci­deixi l’Estat.

No, no han arri­bat. L’Estat no ens ha trans­fe­rit res ni ens ha acla­rit la data en què ens trans­fe­rirà els diners. Al febrer, des de la secre­ta­ria, ja vam dir al secre­tari d’Habi­tatge i Agenda Urbana del govern espa­nyol que, tant per fer la pro­moció directa que vol fer l’Incasòl com per fer la pro­moció dele­gada amb els pro­mo­tors soci­als dels ajun­ta­ments, neces­si­tem uns 1.000 mili­ons d’euros.

Però és que gràcies al procés dels Next Gene­ra­tion hem vist la pos­si­bi­li­tat d’aques­tes pro­mo­ci­ons enca­mi­na­des a fer créixer el parc públic i el parc de llo­guer social, que són els fona­ments de l’accés a l’habi­tatge. Com més fem créixer aquest parc públic i el parc de llo­guer social, menys es ten­si­o­narà el mer­cat i més es redis­tri­buirà l’oferta d’habi­tatge. Un dels pro­ble­mes són els des­plaçaments que pro­vo­quen els preus: hi ha un 20% que, per no reno­var un con­tracte de llo­guer, se’n va a zones de renda més alta, però hi ha un altre 30% que se’n va a zones on la renda és més baixa, cosa que a la llarga podria gene­rar segre­gació urbana, que per a l’equi­tat ter­ri­to­rial és nefast. D’altra banda, gene­ra­ci­o­nal­ment se’ns està gene­rant una segre­gació molt forta a l’hora de l’accés a l’habi­tatge dels joves, un greu pro­blema.

La diferència que hi ha entre la gent que està exclosa resi­den­ci­al­ment i la gent que no ho està, abans era una línia i ara és una franja. Avui, hi ha una franja de per­so­nes que tenen feina però que no poden pagar la hipo­teca, ni el llo­guer ni la fac­tura energètica. Per tant, aquests efec­tes que s’estan gene­rant i la cro­ni­fi­cació de la ines­ta­bi­li­tat resi­den­cial els hem de tenir molt en compte a l’hora de donar sub­ven­ci­ons als pro­jec­tes, com el d’arre­la­ment d’habi­tatge per a gent jove en el món rural.

És així. I el repte és que, tot i que pot­ser una per­sona hereta un immo­ble, pot­ser no tindrà capa­ci­tat finan­cera per, per exem­ple, assu­mir-ne la reha­bi­li­tació, perquè és pos­si­ble que aquest immo­ble reque­reixi una reha­bi­li­tació.

A l’objec­tiu de fer créixer aquest parc d’habi­tat­ges públics i soci­als, a la intenció de no defu­gir la res­pon­sa­bi­li­tat de con­ti­nuar amb els pro­gra­mes d’ajut sobre­tot als joves, s’hi ha d’afe­gir l’objec­tiu medi­am­bi­en­tal: hem de reha­bi­li­tar i millo­rar l’eficiència energètica del parc cons­truït. Hi ha molta demanda per ins­tal·lar pla­ques solars, per exem­ple, però no és una tasca fàcil. Per això, ara tenim un con­veni de l’Agència de l’Habi­tatge amb els col·legis pro­fes­si­o­nals per tal de poder arti­cu­lar i donar acom­pa­nya­ment tècnic i infor­mació a les comu­ni­tats de veïns perquè facin el pas.

Per què no hi estem d’acord? Perquè ara mateix aquesta política et tras­llada la solució a d’aquí a cinc o vuit anys. Nosal­tres ara esperàvem una altra cosa: que poses­sin finançament ràpid i acces­si­ble per als pro­mo­tors per tenir molt més aviat els pro­jec­tes dels pro­gra­mes dels Next Gene­ra­tion fets. Estem per­ce­bent un cert endar­re­ri­ment o un entre­te­ni­ment. Si són coses que ja es van fer en el pas­sat i al final veus que no hi ha aquesta per­manència pública en la titu­la­ri­tat de l’immo­ble, s’està come­tent una mica el mateix error. El con­se­ller Juli Fernàndez ho va dir en la seva com­pa­rei­xença al Par­la­ment: ara es vol aju­dar a rebai­xar l’adver­si­tat en el mer­cat de llo­guer als joves i inten­tar evi­tar “la male­dicció de l’eterna joven­tut, que és haver de com­par­tir pis encara als 35 anys”.

Sobre­tot fent créixer el parc públic d’habi­tat­ges.