Societat

ROCÍO DE LA CHICA I MIGUEL ÁNGEL CORRALES

TERAPEUTES ESPECIALITZATS EN RELACIONS DE PARELLA

“En una separació la família no es trenca, canvia de motlle”

No s’ha d’entendre la separació com un final, sinó com una continuïtat del procés vital de cada membre de la família
Quan aguantem per les criatures, els estem posant la responsabilitat de ser ‘fills cola’, de mantenir la parella unida

La pròpia experiència a través de les seves respectives separacions, i havent format una nova família enllaçada amb els fills que van tenir amb les parelles anteriors, els sevillans Rocío de La Chica i Miguel Ángel Corrales acaben de publicar Separada, un acto de amor para ti y tus peques, un llibre que ofereix eines per dur a terme el que anomenen “separació conscient” i que vol trencar els estereotips que encara existeixen en aquests processos.

Què és una separació conscient?
[Rocío] És aquella que neix d’una reflexió i en què es prenen les decisions des de la pròpia elecció. No es prenen de manera automàtica. L’automatisme convida al confrontament, sorgeix de la por, i normalment no tenim altres referències de separacions que no siguin des de la bel·ligerància. O estàs amb mi, o estàs en contra meu. En la separació conscient hi ha una reflexió prèvia, no hem d’oblidar mai que tenim la possibilitat d’elecció. Aquest tipus de separacions té dos pilars bàsics: d’una banda que les criatures estan en el centre de la presa de decisions, encara que sigui per sobre dels nostres propis desitjos i preferències, perquè són els més vulnerables i s’ha de tenir cura de les seves necessitats emocionals. I d’altra banda, i també molt important, que les decisions les prengui la persona des del seu rol d’adult.
Rol d’adult?
[Rocío] Una separació obre ferides que poc o res tenen a veure amb la relació de parella. I en canvi sí que tenen molt a veure amb la història de vida de la persona, amb la pròpia infància. En l’enrenou emocional que comporta una separació, aquestes ferides couran o potser s’obriran encara més. I si ens deixem portar pel dolor, reaccionarem com el nostre nen o nena interior. Llavors prendrem decisions des de la culpa, des de la ira... Per això cal donar sortida a totes aquestes emocions, perquè les decisions es puguin prendre amb claredat.
A part d’aquesta necessitat d’autoconeixement, també cal tenir en compte les pressions de l’entorn?
[Miguel Ángel] Efectivament, estem molt condicionats per l’entorn, que a vegades en lloc de facilitar el procés el que fa és complicar-lo. Nosaltres ens trobem amb molts casos en què la separació s’ha consolidat per als pares, els germans i els fills, i en canvi no tant en l’entorn més allunyat, com els avis o fins i tot els amics, que tenen més dificultats per assumir el que passa. Els costa interioritzar-ho, sovint per desconeixement. No saben com comportar-se més d’enllà del model de bel·ligerància d’estar del costat d’un o del costat de l’altre, un model en què al final surten perdent tots. Per això nosaltres fem una aposta per un model completament diferent, basat en l’amor i no en la por. Ho podem veure fins i tot com una part del cicle vital. No s’ha d’entendre la separació com un final, sinó com una continuïtat del procés vital de cada un dels membres i de la família, i a partir d’aquí viure-ho amb naturalitat. [Rocío] Una separació conscient implica de manera irremeiable un procés de creixement personal, precisament perquè ens porta a fer-nos càrrec del que ens està passant per dins. El més fàcil és assenyalar l’altre com a culpable del que estic sentint, llavors cal ser sincer i honest amb un mateix, mirar dins nostre què és el que ens està passant i ocupar-nos-en de manera responsable. Sense autoresponsabilitat i sense la possibilitat de créixer personalment no serà possible una societat conscient. Continuarem fent el que hem fet sempre com a societat: assenyalar l’altre com a culpable. Per contra, nosaltres tenim una visió completament diferent.
En qualsevol cas, una separació suposa un dol? És normal que la gent que hi passa se senti malament?
[Rocío] Nosaltres expliquem que en una separació les famílies no es trenquen, sinó que canvien de motlle. Per la nostra experiència, hem après que no tothom passa per un dol quan se separa. Per a algunes persones, pel nivell de conflictivitat que han viscut abans, la separació representa un alleujament. No sempre hi ha el mateix dol, ni les mateixes fases; dependrà: no sempre és un duel, tampoc és necessari passar per totes les fases perquè dependrà molt de la càrrega de prejudicis i de creences limitadores que tinguem sobre el que suposa la separació i del nivell de conflictivitat que hi hagi hagut en la relació. Aquests dos factors seran determinants a l’hora de superar aquest procés. Tenint en compte això, la realitat és que també depèn de qui hagi pres la decisió de la separació. Si l’ha pres de forma unilateral un mateix, l’altra part de la parella, o bé ha estat consensuada. Quan la decisió la pren un mateix o bé es pren de forma consensuada, hi ha una part important del dol que ja s’està elaborant en la relació. Quan es produeix la separació hi ha un cert alleugeriment, i el que queda és l’adaptació, però no tant l’elaboració del dol. Ara bé, si el pas el fa de manera sobtada un dels dos, l’altre sí que segurament passarà per totes les fases del dol. [Miguel Ángel] També és important entendre que no es tracta d’un únic dol, n’hi ha més d’un. El que té a veure amb la relació, perquè estic perdent la parella... i també el de pèrdua familiar. El pes de la idea que tenim d’una família perfecta és tan gran que de vegades costa més de superar aquest dol que la pèrdua de la parella en si. És el resultat de pensar que no podràs respondre a l’ideal de família que t’havies marcat. I encara hi ha un altre dol més, que té a veure amb la quantitat de somnis i expectatives de futur que havies dipositat en aquesta aposta per la família i que sents que s’ha truncat i que ja no seràs capaç de dur a terme. Però tot això es pot anar superant.
Una de les grans preocupacions en el procés és com reaccionaran les criatures. Un separació pot ser positiva per als fills?
[Rocío] Sí, és una de les principals pors que tenen les persones que arriben a les nostres sessions: no voler danyar els fills i que aquesta situació no els traumatitzi ni els condicioni en la seva etapa adulta. De manera resumida, podem dir que el més important és saber que les necessitats emocionals dels fills poden ser cobertes bé encara que ja no existeixi la parella. El que importa realment és cobrir aquestes necessitats de pertinença, de ser estimats, de ser tinguts en compte, de ser vistos... Tot això, que afavorirà una bona autoestima i un bon desenvolupament, no està condicionat pel motlle de la família, sinó per la capacitat d’exercir una responsabilitat parentat. I aquesta responsabilitat la tenim sent parella o no, perquè la capacitat no ens la dona el fet de ser parella, sinó el fet de ser pare o mare d’aquestes criatures. Això és bàsic, perquè ens descarrega molt la motxilla sobre “aguantar pels fills”.
Una frase molt habitual...
[Rocío] Quan aguantem per ells, els estem posant un pes sobre, la responsabilitat de ser fills cola i de mantenir la parella unida. Però si no et trobes bé en parella, no pots oferir la relació de qualitat que voldries com a pare o mare d’aquestes criatures. Precisament podem exercir una atenció de més qualitat si no estem sota la pressió de trobar-nos en una relació que, en lloc de sumar, resta. Si estem en una situació de tranquil·litat amb nosaltres mateixos, atendrem millor els nostres fills. Potser no ho podrem fer des del primer moment, de manera immediata, perquè si s’està elaborant el dol sempre hi ha un moment de parèntesi, però a la llarga serà molt millor que viure en situació de conflictivitat o dubte.
En aquests processos és prudent voler compensar els fills donant-los tot el que volen?
[Miguel Ángel] Una separació sempre té parts positives i negatives. Però resulta més fàcil veure les part pejoratives que les bones. Es pot caure en la compensació. Ens trobem sobretot amb dones que veuen que el pare ara està fent aquelles coses que ella reclamava quan eren parella i que llavors no feia. És com que omplen un espai de paternitat que fins llavors tenien buit. Llavors es pot caure en l’estratègia de compensació: com que crec que a l’altra casa hi ha un excés de flexibilitat, o d’autoritat, jo faré el contrari. Això és un error. Si una cosa bona té la separació és que ens permet exercir la paternitat o la maternitat que sempre hem desitjat, sense haver d’estar mediatitzats per l’aprovació de l’altre progenitor. Quan et se_pares has de tractar els fills amb autenticitat, has de marcar els límits i les normes que consideris oportuns, i que no necessàriament han de coincidir amb els de l’altra casa. [Rocío] Des del sentiment de culpa es poden oferir compensacions que en realitat no van bé per als fills. Per molt que ens facin pena, és necessari posar límits i normes, perquè són les eines que els donen contenció, seguretat i confiança.
Al llibre vostès també oferixen consells a l’hora d’establir una nova relació. Què s’ha de tenir en compte?
[Rocío] Com que som una família enllaçada, tot el que expliquem ho hem viscut. El més important de tot és respectar el rol del pare o la mare que no conviu amb nosaltres. S’ha d’entendre que el fet que arribi una nova persona de la qual ens enamorem desperta molta por en les criatures. Pensen que poden quedar en un segon terme, que els estimarem menys... També es poden sentir culpables si se senten bé i estimen aquella persona nova, perquè creuen que fallen a l’altre progenitor. S’han d’entendre molt bé aquestes pors i fer-los veure que establir un nou vincle no resta, sinó que suma. Per això és molt important respectar el rol dels altres progenitors, explicar ben clar que aquella persona nova no ve a substituir ningú, sinó que simplement ocuparà un lloc nou. I sempre s’han de respectar els ritmes i els espais de cada criatura, perquè els fills no han triat l’arribada d’aquella persona nova. [Miquel Ángel] Un altre consell és reservar temps d’exclusivitat amb els propis fills, ja que en la convivència estem sempre tots junts. A part, evidentment, de continuar considerant el pare i la mare que no conviuen amb nosaltres com a membres de la família.
El llibre l’heu titulat Separada, entenc que perquè és la dona la que continua patint més la pressió entorn de la separació?
[Rocío] I perquè les dones són el 90% de les persones que ens demanen ajuda. Era just fer-ho així. Però el més bonic és que també ens estan escrivint homes que l’estan comprant. De fet, el llibre està adreçat a tothom, especialment als pares i mares. I és el resultat del meu procés concret. Quan jo em vaig separar, vaig veure que els meus fills eren tan feliços que vaig pensar que havia estat absurd carregar els quatre anys anteriors amb sentiments de culpa, de pors i de creences limitadores. Em vaig proposar que, algun dia, donaria veu a aquesta realitat per ajudar altres dones. [Miguel Ángel] Com a últim apunt diria que són les dones les que tenen més sensibilitat i més capacitat per demanar ajuda. Són capaces de deixar de banda l’arrogància i reconèixer que es tenen dificultats. Ara ja no tant, però al començament vèiem molts homes que venien una mica arrossegats. En el dia a dia, veiem que el canvi de mentalitats vindrà gràcies a les dones.

Un tema tabú

Rocío de La Chica és màster en educació emocional i periodista, i Miguel Ángel Corrales és pedagog i coach. Tots dos, a més, són terapeutes Gestalt. Insisteixen que la separació conscient ajuda a trencar els tabús que encara envolten aquest procés. “Moltes persones que es volen separar es troben jutjades, i no se senten prou acompanya- des. El divorci és legal des de fa més de quaranta anys, però en l’àmbit de la societat això és poc temps. Com que nosaltres hem passat pel mateix, donem confiança, perquè no jutgem ningú”, asseguren. A la consulta ofereixen ajuda emocional, però també “logística” –per exemple en els convenis de separació– i el llibre Separada també inclou exercicis pràctics per ajudar les parelles en una separació conscient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES