Societat

Societat

La primera Barcelona cristiana

troballa

Els treballs arqueològics lligats a les obres de reforma de Via Laietana acaben posant al descobert onze enterraments d’entre els segles IV i V després de Crist

Almenys dos dels esquelets es troben en bones condicions

Els primers cristians de Barcelona van ser enterrats fora muralles, a l’entorn d’un recinte funerari que, avui dia, es localitza entre l’avinguda Catedral i l’avinguda de Cambó a l’espai que es coneix com la plaça d’Antoni Maura. Les excavacions que des de fa setmanes s’hi duen a terme, amb motiu de les obres de remodelació de la Via Laietana, han permès localitzar un total d’onze enterraments, que, cronològicament, se situarien al segle IV després de Crist en endavant, a les primeres albors de la nova religió que després es va convertir en majoritària.

Els esquelets localitzats, i que ahir es van mostrar a la premsa, es troben en bon estat de conservació, i el seu destí, un cop es retirin del lloc on han estat enterrats durant més de 1.500 anys, serà el laboratori per procedir a l’anàlisi i obtenir així informació dels barcelonins d’aquells temps pretèrits.

La primera pista sobre la presència dels enterraments es va trobar el febrer passat al costat de l’avinguda Cambó quan es van trobar dos esquelets. En un primer moment es va pensar que un dels individus tenia una moneda a la boca, per una coloració similar a la del bronze, però finalment es va descartar. Si hagués portat la moneda, hauria correspost a un enterrament segons el ritus de les creences romanes, encara no influenciades pels cristians, que deixaven un diner per al barquer que traspassava els difunts a l’altra riba.

Aquests enterraments barcelonins són de la primera època cristiana perquè es troben situats a l’entorn del que havia estat una gran domus del segle I, que va ser excavada i documentada el 1954. Es va descobrir aleshores que l’espai havia evolucionat fins a convertir-se en un recinte funerari on, probablement, el primer que s’hi va fer enterrar va ser el patrici que n’hauria estat propietari. La domus es trobava en l’espai que actualment queda entre l’entrada al pàrquing de l’avinguda Catedral i l’edifici que hi ha al costat mar. Aquí és on ara s’excava i on han aparegut nou enterraments més, que s’afegeixen als dos del febrer. D’aquests nou, dos són del període tardoantic, és a dir, més enllà del segle VI.

Segons va explicar Joan Garriga, responsable dels treballs de recerca, en les excavacions s’hi han trobat fragments de pedres policromades, ceràmiques i el tambor d’una columna. A partir del segle VIII el lloc va perdre la funció funerària perquè s’han trobat, damunt els enterraments, sitges per a usos agrícoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
barcelona

Una vintena d’entitats reclamen que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

barcelona