La independència judicial a Espanya, a la cua d’Europa
El 56% de la ciutadania en tenen una mala imatge i l’informe de la Comissió Europea diu que es dels que té menys jutges per habitant
La independència judicial a Espanya, a la cua de la Unió Europea (UE) amb el 56% dels espanyols que tenen una percepció dolenta de la independència del sistema. Una xifra que situa Espanya com a cinquè estat per la cua pel que fa a la imatge sobre la independència dels tribunals i els jutges, només per darrere de Croàcia, Polònia, Bulgària i Eslovàquia.
En un informe sobre l’estat de la justícia a la UE publicat aquest dijous per la Comissió Europea, els espanyols al·leguen entre els motius per desconfiar de la independència judicial la “interferència o pressió” per part dels governs i la classe política com a principal argument, mentre un 41% ho justifica pels “interessos econòmics o d’un altre tipus” i un 33% per “l’estatus i posició” dels magistrats perquè consideren que no garanteix la independència.
Entre les empreses, un 53 % comparteix una percepció “molt dolenta o força dolenta” de la independència judicial a Espanya, que atribueixen més a pressions polítiques (45 %) que econòmiques (38 %) o a l’estatus dels jutges (37 %).
Pel que fa a treballadors en la justícia, Espanya se situa com a cinquè estat per la cua amb 11 jutges per cada 100.000 habitants, malgrat que la despesa pública en justícia està en la mitjana europea. Per contra, l’Estat és el sisè país de la UE amb més advocats, 304 per cada 100.000 habitants. Per gènere, Espanya també se situa a la cua en el nombre de dones que són jutges al Tribunal Suprem (TS).
L’Estat espanyol també està a la cua pel que fa al nombre de dones jutgesses al TS. Les magistrades només suposen el 22,4 dels jutges d’aquest òrgan, la cinquena taxa més baixa de la UE, mentre que a Romania, Bulgària o Luxemburg superen el 75%.
L’informe incideix en el temps que els tribunals a cada país resolen casos civils, comercials, administratius i d’altre tipus, i assegura que Espanya va aconseguir el 2021 finalitzar més casos pendents que els que en va rebre de nous, cosa que no havia aconseguit el 2019 i 2020.
El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va explicar que “la situació a la UE és, malauradament, variada pel que fa a la independència judicial”, però ha destacat que ha millorat a dotze països en comparació de l’any passat però “continua sent particularment baixa en alguns estats membres”.
