La “campana del mal temps” avisa de nou

Quan van despenjar la campana del Monestir de les Carmelites de Banyoles per arreglar-ne el jou, la part de fusta que fa de contrapès i que estava malmesa, a mitjan abril, va plovisquejar. Insuficient per considerar-se un ruixat que netegés l’aire d’una primavera seca. Ahir al matí, quan van col·locar de nou la campana Mare de Déu del Carme, del 1874, amb les imatges gravades del patró de Banyoles, Sant Martirià, la marededéu venerada per l’orde i del profeta Elies, feia una xafogor “típicament banyolina” com va fer notar el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient en funcions, Albert Tubert. Potser amb els anys el retorn de la campana s’explicarà com un fet llegendari, a la manera que la Maria Rosa Vicens, de 97 anys i 72 com a monja de clausura, relatava que els milicians, durant la guerra, enfilats al teulat per endur-se-la i fondre-la per fer-la servir de material bèl·lic, van fugir esporuguits perquè l’església va tremolar.

El campanòleg Xavier Pallàs glosava el valor immaterial de la campana “modesta” de les carmelites banyolines perquè és l’única de Catalunya que realitza el “toc del mal temps” que avisa de pedregades. “És una tradició de segles fer servir les campanes com a poder exorcista, d’allunyar el mal”, recordava Pallàs. Quan pedrega, Carme Planellas, la mare priora, toca la campana. Ho ha après de les seves antecessores i ho traspassa a les més joves. Són set, quatre vingudes de Kenya. S’acompanya el toc amb una oració curta: “Sant, Sant, Sant, Déu de l’Univers, allunyeu de nosaltres aquest mal que ens ve.” S’hi ha d’afegir el res de tres Ave Maries: “He experimentat que, després de tocar-la, al cap d’un minut o dos, para de pedregar.” L’octubre del 2021, l’Ajuntament de Banyoles va blindar el so de les campanes declarant-lo bé cultural d’interès local (BCIL). El regidor en funcions destacava que forma part del paisatge sonor i que, al llarg d’aquest mes i mig, molts veïns han notat el silenci, l’absència del toc de les hores; una alerta horària patrimonial.