Societat

Societat

Reinserció juvenil a través de l’art

Murals de llibertat

Joves interns de centres de justícia juvenil de la Generalitat participen en la creació de murals guiats per artistes reconeguts de l’art urbà

El programa, impulsat per la Fundació Setba, els ajuda a reduir l’estrès i fomenta la disciplina i el treball en equip

Catalunya té actualment set centres de justícia juvenil

Pintar els ajuda a tranquil·litzar-se, a rebaixar els nivells de ràbia i a desconnectar
Els artistes saben connectar molt bé amb els joves i es converteixen en un model a seguir

“Em relaxa pintar els murs, he après a utilitzar els esprais. De mica en mica n’anem aprenent. I tot això ens ajuda a passar el temps, està molt bé.” Aquest és el testimoni d’un dels joves que l’any passat van participar en el programa Traspassant murs que la Fundació Setba impulsa des del 2018 per ajudar menors que estan internats en centres de justícia de la Generalitat. La Fundació Setba és una entitat sense ànim de lucre que treballa per contribuir a la transformació social, a través de la cultura i guiats per artistes professionals.

L’objectiu del programa que es desenvolupa en aquests centres no és només fer visible la realitat dels joves interns sinó també despertar el seu interès per l’art i afavorir el seu benestar. “Si l’adolescència ja és complicada en una situació normal, imagina’t si estàs en aquesta situació”, explica la directora de la fundació, Cristina Sampere. Sap de què parla perquè ella personalment ha participat en les sessions que enguany s’han fet al centre El Segre, a Lleida, l’últim a afegir-se a aquesta iniciativa. “Pintar els murals els ajuda a tranquil·litzar-se, a rebaixar els nivells de ràbia. I el fet de participar en un projecte comunitari els empodera i els fa pujar molt l’autoestima, que és molt important”, afegeix. La iniciativa va començar fa cinc anys amb una primera proposta al centre Can Llupià de Barcelona, sota la direcció artística de Marcel·lí Antúnez, artista multidisciplinari i cofundador de La Fura dels Baus. El resultat va ser molt positiu i, després del lapse de la pandèmia, el 2021 es va reprendre a Els Til·lers, a Mollet del Vallès, que és l’únic centre de justícia juvenil que acull noies –representen el 9% dels interns a tot Catalunya– i també els joves que tenen algun problema de salut mental i estan sota seguiment de l’hospital Sant Joan de Déu. En aquesta ocasió, els artistes que els van dirigir van ser Mina Hamada i Zosen Bandido, tots dos amb una llarga trajectòria en el món del disseny i la creació dels murals. “La nostra fundació sempre treballa amb artistes professionals que orienten els joves. Això sí, els murals es fan seguint els seus propis desitjos, pensant molt bé què volen transmetre i col·laborant tots junts”, assegura Sampere, que insisteix que una part molt important de l’èxit d’aquesta iniciativa és precisament la implicació dels artistes. “Saben connectar molt bé amb els joves i es converteixen en un model a seguir”, remarca. La iniciativa es va replicar novament l’any passat al centre de Montilivi, a Girona, amb l’artista urbà Rice. Si fins llavors s’havien utilitzat les tècniques habituals, al centre gironí es va optar pel dibuix picat, conegut com a stencil i que ha popularitzat Banksy. Els joves de Montilivi van apostar per dibuixar cinc personatges de les comarques gironines amb històries de superació que els oferien una motivació per superar les dificultats: Ibrahim Kebé, jugador del Girona Futbol Club; Mohamed El Amrani, emprenedor, comunicador i activista social; Carles Sanjosé, músic i arquitecte; Jennifer Pareja, reconeguda com a millor jugadora del món per la Federació Internacional de Natació i d’Europa per la Lliga Europea de Natació l’any 2013, i Martina Puigvert, cap de cuina del restaurant Les Cols d’Olot, distingit amb dues estrelles Michelin.

Pels responsables del centre, la creació del mural va permetre als nois participar en un tipus d’activitat nova que no sempre és possible en les dinàmiques d’un centre de justícia juvenil, especialment pel que fa al contacte amb entitats que duen a terme una tasca comunitària. A més, aquest tipus de tasca també contribueix a fer que coneguin un procediment artístic que segurament mai haurien pogut dur a terme, i els motiva per valorar-se a ells mateixos.

Implicació voluntària

Aquest 2023, Traspassant murs s’ha traslladat a Lleida, amb la novetat que pintar el mural ja no s’ha considerat una activitat de centre, sinó que els joves que així ho han volgut s’han apuntat voluntàriament a les sessions. El resultat ha tornat a ser molt bo: el 84% dels participants no han faltat a cap de les sessions i tres de cada quatre joves voldrien tornar a repetir l’experiència.

El mural –on es pot veure un cor amb ales, ocells, ales, un rellotge, dues mans encaixades, el mar, muntanyes, una figura asseguda i un volcà– es va presentar a començaments d’aquest mes en un acte amb la participació de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que va destacar que iniciatives com aquesta serveixen per donar “segones oportunitats que permetin als joves integrar-se en la vida social”. “L’art –va afegir–no és un luxe ni un producte de consum per a les elits culturals, sinó un dret, una necessitat i una eina de les majories socials per viure millor.”

El mural d’El Segre s’ha fet al pati interior del centre, sota la direcció de l’artista i tatuador professional Josep Rodríguez, conegut com a Tope, i amb més de quinze anys d’experiència en el món del grafit, els murals i el disseny gràfic. Les parets que s’han pintat fan 30 metres de llarg per dos d’alt i en la intervenció artística els nois han utilitzat una tècnica mixta amb productes a l’aigua, amb rodets, pinzells i esprais.

Amb significat

Tots els detalls que s’han plasmat a les parets tenen algun sentit concret per als joves. Així, els ocells i les ales signifiquen llibertat; el volcà, la necessitat de tenir a ratlla la ira –“que hem aprendre a contenir, tant a dins com a fora del centre”, segons un dels interns que ha pintat el mural–; el rellotge, el pas del temps; les mans encaixades, l’amistat i la solidaritat, i la figura que reflexiona la necessitat de pensar per ser millor en el futur.

Aquest any el projecte també ha incorporat una altra novetat: la participació per primera vegada al Gargar Festival de Murals i d’Art Rural que cada any se celebra a Penelles i que vol estendre la cultura artística al món rural, sensibilitzant també sobre la situació de diversos col·lectius en risc d’exclusió social. El festival es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig i hi van participar 16 artistes, entre els quals hi havia dos dels joves d’El Segre.

L’any 2022 el Departament de Justícia, Drets i Memòria va atendre 5.910 menors relacionats amb algun tipus de delicte. D’aquests, 449 van ser internats en un dels set centres que hi ha a Catalunya com a mesura judicial per haver comès un delicte greu, principalment de lesions o contra el patrimoni. Dels 449 joves interns el 2022, 67 ho van estar al centre El Segre de Lleida. Actualment hi ha 32 menors al centre i en el mural n’hi han participat 21. D’aquests 21, divuit segueixen al centre i els altres tres ja n’han marxat.

14
anys.
Fins aquesta edat els menors no tenen responsabilitat penal. Entre els 14 i els 18, poden ser castigats amb diverses mesures, entre altres l’internament en un centre educatiu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Esther Giménez-Salinas
Síndica de Greuges

“Cap infant menor de tres anys hauria d’estar en un centre residencial”

barcelona
PALAMÓS

Els industrials veuen urgent el nou polígon de la Pietat

PALAMÓS
societat

Referents personals per a 80.000 joves de Barcelona

BARCEL0NA

Precarietat reforçada

Girona

El turisme és bo, però...

Barcelona
la crònica

El Besalú d’‘El pont dels jueus’ d’en Gironell

societat

Els estudiants gironins s’uneixen per la pau

girona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’escola Cor de Maria-Sant Josep posarà en marxa un programa estable de benestar i salut mental

SANT FELIU DE GUÍXOLS
GIRONA

A la comissaria de can Burrassó el més calent és a l’aigüera

girona