El Bulli obra portes dotze anys després convertit en museu
Vol “emocionar” i “divulgar” el llegat del restaurant
Ha arribat el dia. Finalment, el Bulli ha reobert aquest dijous convertit en museu 12 anys després de servir el darrer àpat com a millor restaurant del món. Una seixantena de persones han visitant aquest matí les instal·lacions d’ElBulli1846, que fa honors a aquesta categoria i engega aquesta nova etapa amb una reconversió pionera al món i ho fa amb l’objectiu “d’emocionar” i, alhora, “divulgar” el llegat d’un establiment que va revolucionar la gastronomia. L’espai obrirà, de moment, tres mesos l’any però el xef i director d’ElBulliFoundation, Ferran Adrià, no descarta que aquest període s’ampliï a partir de l’any que ve. “Aquest any serà d’aprenentatge i d’anar veient”, ha dit visiblement emocionat per “la nova etapa” que comença, informa l’ACN. També ha deixat clar que el Bulli no tornarà a ser mai més un restaurant. Tanca, doncs una etapa “personal” però n’obre una de nova: “M’agafaré els propers tres mesos per pensar què faig en els propers anys”, ha dit, tot admetent que després de 40 anys també li toca “descansar”.
La reforma de l’espai, que s’ha allargat més d’una dècada, ha costat al voltant d’11 milions d’euros. La intervenció ha suposat un increment d’un 30% la superfície d’El Bulli original, fins a arribar als 4.000 metres quadrats.
Lloc únic
Localitzat a la cala Montjoi, l’itinerari per elBulli1846 –xifra que fa referència al nombre de receptes que es van servir i a la data de naixement d’August Escoffier, pare de la cuina moderna- gira entorn de la innovació gastronòmica. El visitant començarà per la part exterior del recinte, on hi trobarà diverses instal·lacions que endinsen i interpel·len el públic sobre qüestions relacionades amb la cuina i la seva metodologia. Entre d’altres, s’exposen dibuixos fets per Ferran Adrià amb pintura i bastonets sobre factures antigues del restaurant que es pregunten sobre l’origen de la cuina, distribuïdes en dues èpoques: el paleolític i el neolític.
L’espai també inclou reflexions sobre els elements que intervenen en el procés de cuinar, així com estructures per a receptes o un diagrama sistèmic sobre la gastronomia. També s’hi inclou un homenatge a les generacions “bullianes”, que es representen amb unes estàtues amb caps de buldog francès –la imatge del restaurant- i els noms i cognoms dels professionals que han format part de la història de l’establiment. El recorregut exterior acaba a la biblioteca Bullipèdia, que incorpora la vintena de volums de la col·lecció publicats fins ara.
La visita a l’interior reivindica alguns dels espais més reconeguts popularment. Així, el visitant passarà per la terrassa, on podrà seure la taula 25, la més sol·licitada, en una zona que ret homenatge a cares conegudes d’elBulli com la seva fundadora, Marketta Schilling, que va donar nom al restaurant; i Juli Soler, Ferran Adrià i Albert Adrià.
El menjador, que es manté tal com era, situa sobre les taules plats amb menjar i gots i copes mig plens, com si el visitant entrés a la sala enmig d’un servei. Les parets també es converteixen en protagonistes amb xifres que recullen els cambrers que hi treballaven o els coberts que hi havia.
A la cuina, en canvi, s’hi mostren una trentena dels plats que van configurar el menú, imatges de l’evolució gastronòmica d’elBulli, la gestió de les reserves i motlles utilitzats. De fons s’hi projecta una filmació de quatre hores a temps real dins la cuina durant un servei.
L’itinerari acaba en un espai polivalent anomenat elBulliDNA, que mostra a través de vídeos els projectes que desenvolupa la fundació des del 2011 en una cova que imita la roca del cap de Creus, amb acabats d’un dels arquitectes d’RCR.
Nòmines, cartes i fotografies
D’altra banda, el recorregut també mostra elements curiosos com les primeres nòmines dels treballadors, cartes o fotografies històriques i desenes de portades protagonitzades pel restaurant.
També s’han reproduït algunes de les 160 llibretes originals dels processos creatius de plats i part de les 15.000 fitxes, notes i gràfics per poder-les consultar lliurement durant la visita. S’hi exposen uniformes, distincions, acreditacions per a congressos, testimonis de la presència en certàmens internacionals com el Documenta XII Kassel de l’any 2007 o estris de cuina.