Societat
Presenten un total de 6.125 al·legacions a la proposta de traçat de la MAT
La Direcció General d'Energia i Mines ha rebut 6.125 al·legacions a la proposta de traçat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) per les comarques gironines.
El termini d'exposició pública del projecte de línia de 400 quilovolts ha finalitzat aquest divendres, segons el departament d'Economia de la Generalitat.Un 43% de les al·legacions corresponen al tram Bescanó-Santa Llogaia d'Àlguema, mentre que el 57% restant pertany al ramal que arriba fins a Riudarenes (Selva). Del total d'al·legacions, el 98% corresponen a peticions individuals i el 2% restant a ajuntaments, consells comarcals, propietaris afectats o comunitats.
A partir d'ara, s'obre un període d'estudi d'aquestes al·legacions per part de Red Eléctrica Española (REE), que la companyia haurà de resoldre abans del 15 de setembre.
Per la seva banda, la Direcció General d'Energies i Mines, un cop analitzades totes les al·legacions presentades, elaborarà un estudi amb propostes de millora del traçat que es lliurarà al ministeri d'Indústria.
Els opositors a la línia elèctrica que connectarà amb França, reclamen que no s'aprovi el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema perquè creuen que no s'ha justificat la seva utilitat pública.
Viabilitat de soterrar la MAT
Un estudi del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) avala la viabilitat tècnica i econòmica de soterrar la MAT al seu pas per Girona, entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema i el ramal a Riudarenes. L'estudi, en què ha participat la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, analitza per primera vegada els costos totals del projecte, inclosos els indirectes, com les expropiacions.
Segons l'informe, el cost del soterrament de la línia en rasa seria de 112,58 milions d'euros, en galeria de PVC de 130,43 milions d'euros i en galeria de formigó, costaria 166,13 milions d'euros. El cost del traçat aeri de Red Eléctrica Española puja a 120 milions d'euros.
Els alcaldes dels municipis afectats i alguns partits polítics defensen que la MAT se soterri a tot el territori gironí, i no només el transfronterer amb França, com està previst.
Segons l'informe, l'alternativa més cara de soterrament doblaria els costos del traçat aeri, pel qual opten REE i el govern estatal.
El document també assegura que la MAT ha de construir-se paral·lela a l'autopista AP-7 i que han de desmantellar-se les línies de 220 i 132 quilovolts que hi ha actualment.
Comissió d'experts
Aquest estudi, però, no serà considerat concloent per la Generalitat a l'hora de posicionar-se sobre el projecte. Tot i que la línia la construeix Red Eléctrica Española (REE) i que el govern espanyol és el que té competències per incidir-hi, el govern català també defensarà la seva opinió. Per decidir a quina opció dóna suport, la Generalitat i els alcaldes de la zona afectada han designat els experts que formaran la comissió que emetrà el dictamen que esperen. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el director general d'Energia i Mines, Agustí Maure, ha assegurat que defensarà "els interessos de Catalunya". "De moment, les dades que tenim diuen que el soterrament de la línia no és viable tècnicament, però si els experts diuen que sí que ho és, donarem suport a la petició", ha puntualitzat.
El termini d'exposició pública del projecte de línia de 400 quilovolts ha finalitzat aquest divendres, segons el departament d'Economia de la Generalitat.Un 43% de les al·legacions corresponen al tram Bescanó-Santa Llogaia d'Àlguema, mentre que el 57% restant pertany al ramal que arriba fins a Riudarenes (Selva). Del total d'al·legacions, el 98% corresponen a peticions individuals i el 2% restant a ajuntaments, consells comarcals, propietaris afectats o comunitats.
A partir d'ara, s'obre un període d'estudi d'aquestes al·legacions per part de Red Eléctrica Española (REE), que la companyia haurà de resoldre abans del 15 de setembre.
Per la seva banda, la Direcció General d'Energies i Mines, un cop analitzades totes les al·legacions presentades, elaborarà un estudi amb propostes de millora del traçat que es lliurarà al ministeri d'Indústria.
Els opositors a la línia elèctrica que connectarà amb França, reclamen que no s'aprovi el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema perquè creuen que no s'ha justificat la seva utilitat pública.
Viabilitat de soterrar la MAT
Un estudi del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) avala la viabilitat tècnica i econòmica de soterrar la MAT al seu pas per Girona, entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema i el ramal a Riudarenes. L'estudi, en què ha participat la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, analitza per primera vegada els costos totals del projecte, inclosos els indirectes, com les expropiacions.
Segons l'informe, el cost del soterrament de la línia en rasa seria de 112,58 milions d'euros, en galeria de PVC de 130,43 milions d'euros i en galeria de formigó, costaria 166,13 milions d'euros. El cost del traçat aeri de Red Eléctrica Española puja a 120 milions d'euros.
Els alcaldes dels municipis afectats i alguns partits polítics defensen que la MAT se soterri a tot el territori gironí, i no només el transfronterer amb França, com està previst.
Segons l'informe, l'alternativa més cara de soterrament doblaria els costos del traçat aeri, pel qual opten REE i el govern estatal.
El document també assegura que la MAT ha de construir-se paral·lela a l'autopista AP-7 i que han de desmantellar-se les línies de 220 i 132 quilovolts que hi ha actualment.
Comissió d'experts
Aquest estudi, però, no serà considerat concloent per la Generalitat a l'hora de posicionar-se sobre el projecte. Tot i que la línia la construeix Red Eléctrica Española (REE) i que el govern espanyol és el que té competències per incidir-hi, el govern català també defensarà la seva opinió. Per decidir a quina opció dóna suport, la Generalitat i els alcaldes de la zona afectada han designat els experts que formaran la comissió que emetrà el dictamen que esperen. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el director general d'Energia i Mines, Agustí Maure, ha assegurat que defensarà "els interessos de Catalunya". "De moment, les dades que tenim diuen que el soterrament de la línia no és viable tècnicament, però si els experts diuen que sí que ho és, donarem suport a la petició", ha puntualitzat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.